Amb l’hora de sempre
Els impulsors de l’europeïtzació horària moderen els objectius perquè topen amb les reticències d’alguns sectors
La reforma horària que s’ha promès tant troba més dificultats de les esperades.
Els revolucionaris de la reforma horària han posat el peu al fre. Després de tres anys de treball a fons i sistemàtic, de diàleg sector a sector i un cop arribat el moment de començar a concretar la posada en marxa, han vist que una cosa eren les bones paraules i una altra la disposició real a passar als fets. Durant les negociacions que s’han dut a terme des de l’octubre passat fins ara entre el Consell Assessor (òrgan del Govern) i el que es denominen “motors” de la reforma (Treball, Comerç, Lleure i Cultura, Educació, entre d’altres) s’han posat sobre la taula diverses reticències a un canvi que suposa trencar amb una organització del temps molt arrelada en la societat.
La Pimec, els comerços, el lleure nocturn, la indústria de la cultura són alguns dels àmbits que durant les reunions d’aquests mesos han fet arribar la seva preocupació no per l’esperit en si de la reforma horària, sinó per l’impacte econòmic que els pot suposar. El Consell Assessor treballa (o treballava) amb la definició d’un moment zero previst per al setembre del 2018, el moment per posar en marxa de manera generalitzada aquest canvi de l’organització horària. Però des de l’àmbit privat ningú no vol ser el primer, encara que sigui acompanyat. És a dir, i com s’assenyalava aquesta setmana des de la Pimec, no es volen modificar els horaris –per exemple, avançar tancament dels comerços– fins que els hàbits dels ciutadans no hagin canviat. El peix es mossega la cua perquè l’esperit de la reforma es basava precisament en una arrencada a l’uníson de tota la societat. O anem tots, o no serà possible.
Els grups parlamentaris que treballen en la proposició de llei han rebut al llarg d’aquests últims mesos les trucades de les diferents entitats que expressaven preocupació per l’avanç del prod’aquesta
La proposició de llei no anirà al ple i segueixen les compareixences per pair el debat S’impulsarà un pacte amb objectius senzills que puguin suposar un canvi de tendència
jecte legislatiu. El text és senzill, no imposa cap horari, però sí que estableix un marc de recomanacions molt clar amb franges horàries per a tots els sectors.
Com es recordarà, la reforma per europeïtzar els horaris busca desenredar l’organització del temps de la llarga jornada laboral a Catalunya, marcada per una pausa extensa per dinar. Busca alliberar temps per a l’ús personal i familiar intentant compactar la dedicació a la feina, dinant abans i en menys temps, arrossegant els horaris cap endavant per alliberar espais. I això implica i impacta tots els sectors.
Laura Vilches, ponent per part del grup parlamentari de Ciutadans, indica que davant un canvi magnitud és necessari treballar molt més la proposició legislativa. Així es va fer arribar al Consell Assessor i finalment s’ha consensuat un canvi d’estratègia. En comptes d’aprovar el text de la ponència i portar-la al ple de la Cambra, s’ha optat per dur a terme les compareixences de tots els sectors implicats, tornar a pair el debat.
Fabian Mohedano, representant del Consell i ponent al Parlament, assenyala que després de les reunions de les meses de negociació queda clar que encara queda camí per fer i que els objectius a curt termini han de ser més modestos. Per tant, s’ha optat per alentir la llei i es buscarà en els propers mesos un pacte nacional de consens, encara que no sigui de màxims, que serveixi per obtenir un canvi de tendència. Es prioritzaran també les campanyes de conscienciació de la ciutadania.
Els impulsors de la reforma han treballat amb cada sector, s’han elaborat documents consensuats amb sindicats, patronals i entitats. Però a l’hora de passar del paper a l’acció les inèrcies continuen. La revolució de la quotidianitat es dona un temps.