Les implicacions territorials a Irlanda i Escòcia, un repte afegit

Les implicacions territorials del Brexit a Irlanda i Escòcia són un desafiament afegit a la sortida del Regne Unit de la Unió Europea i un repte compartit per totes dues parts.

El Govern d’Irlanda s’oposa taxativament a la instauració d’una frontera física entre el seu país i Irlanda del Nord quan aquest deixi de formar part del club comunitari el 2019. El primer ministre irlandès, Enda Kenny, es va guanyar aquesta setmana el suport de la Comissió Europea. “No volem una frontera física entre Irlanda del Nord i la República, (...) volem fronteres terrestres com més obertes millor”, va declarar dijous a Brussel·les Jean-Claude Juncker, president de l’Executiu comunitari, després de reunir-se amb Kenny.

El problema no és la lliure circulació de persones, sinó el control de mercaderies. Ni el Govern irlandès ni els funcionaris europeus implicats en les negociacions del Brexit tenen clar com fer compatible aquesta promesa amb la sortida del Regne Unit del mercat únic europeu i de la unió duanera. “Tothom té clar que hi ha d’haver una frontera tova, però no pot suposar un forat per al mercat únic”, admet l’eurodiputat Esteban González Pons, portaveu del Partit Popular Europeu sobre el Brexit. Aquesta setmana es publicarà un informe sobre com cal gestionar la situació entre Suècia i Noruega. La conclusió, avancen fonts europees, és que aquesta situació no serveix d’exemple, ja que inclou nombrosos controls físics.

Dublín reclama, a més, que l’acord del Brexit inclogui una menció a la possible futura reunificació de l’illa, com recullen els acords de Divendres Sant del 1998 que van pacificar el territori. El text hauria de garantir que Irlanda del Nord tingui “facilitat d’accés per convertir-se en membre de la UE”, va dir Kenny, que també va esmentar l’absorció d’Alemanya de l’Est després de la caiguda del mur de Berlín, un cas que l’independentisme català reivindica com a precedent. El Sinn Féin veu la nova situació com una oportunitat per impulsar la reunificació de l’illa, que va votar en massa contra el Brexit.

També Escòcia va votar majoritàriament contra la sortida de la UE. Ara el seu Govern sospesa celebrar un segon referèndum d’independència. Tot i que després del vot del Brexit Juncker va posar la catifa vermella a la seva primera ministra, Nicole Sturgeon, les seves pretensions de negociar directament un acord amb la UE han xocat contra un mur. “Mentre no sigui un país independent, l’únic interlocutor ha de ser Londres”, afirmen fonts de la negociació. Espanya no perd de vista aquests moviments.

IRLANDA VA VOTAR NO AL BREXIT El Sinn Féin veu una oportunitat per impulsar la reunificació de l’illa