L’hispà Tom Pérez, nou líder demòcrata per a la batalla amb Trump
Avalat per l’equip d’Obama, el president elegit necessita reconciliar el partit i capitalitzar les protestes
Tom Pérez, de 55 anys, nascut a Buffalo, Nova York, fill d’una família emigrada de la República Dominicana, és l’hispà que els demòcrates van elegir ahir a Atlanta, Geòrgia, com el nou president del comitè nacional del partit (DNC), que haurà de liderar l’estratègia per desallotjar com més aviat millor Donald Trump de la Casa Blanca.
Secretari de Treball amb Obama, Pérez es va imposar en la primera volta a set candidats més, però va necessitar una ajustada segona votació per superar amb 237 vots de 439 emesos el seu principal oponent, el representant de Minnesota, Keith Ellison. Encara que Obama s’ha mantingut teòricament al marge de la disputa, el seu equip de la Casa Blanca, començant per l’exvicepresident Joe Biden, van apostar per Pérez. La candidatura de Pérez era l’opció moderada davant de la que representava Ellison, un afroamericà musulmà, que va comptar amb el suport de Bernie Sanders i els líders de l’ala esquerrana del Partit Demòcrata, com la senadora Elizabeth Warren.
El principal repte de Tom Pérez és reconciliar el partit. La seva elecció no tanca les ferides internes dels demòcrates, que encara s’estan llepant les ferides per una derrota electoral tan humiliant com imprevista. Encara no existeix un informe global i detallat de com i per què Donald Trump va guanyar les eleccions i sobretot per què el van votar milers d’electors que ho havien fet per Obama en els dos comicis anteriors.
Així que conscient que sense unitat dels demòcrates no hi haurà manera d’expulsar Donald Trump del poder, el primer que va dir Pérez una vegada elegit va ser: “Germans i germanes, hem de sortir d’aquí agafonant fats de la mà perquè allà fora ens hi espera Donald Trump, el pitjor president de la història dels Estats Units”. I el primer que va fer va ser proposar un canvi immediat del reglament per poder incorporar el comitè al seu oponent Ellison. Hi va haver una ovació que es va interpretar com una moció aprovada per assentiment i els dos líders demòcrates es van fondre en una abraçada.
La divisió que viuen els demòcrates s’arrossega des de la campanya que va enfrontar dos mons tan diametralment oposats com els que representaven Hillary Clinton i Bernie Sanders, respectivament. Era l’establishment ben relacionat amb Wall Street davant de la “revolució política” que pretenia posar fi a l’hegemonia política dels lobbies financers i industrials. Va afegir més llenya al foc la filtració de Wikileaks proporcionada, segons la CIA, pels hackers russos, que van posar al descobert les maniobres de la cúpula del partit a favor de Clinton. La presidenta, Debbie Wasserman Schultz, es va veure obligada a dimitir. Va ser substituïda de manera interina per Donna Brazile, que, al seu torn, va haver de renunciar com a comentarista de la CNN, perquè Wikileaks va destapar que li passava a Hillary Clinton preguntes que estaven previstes en els debats.
Amb aquests antecedents, Tom Pérez es planteja “tornar als orígens” per reconquerir els vots de la classe treballadora que al novembre es va veure més seduïda pel populisme de Donald Trump. “Hem d’estar actius durant tot l’any, tele- a les llars en els 50 estats i tenint presència al terreny per recordar als treballadors dels Estats Units que el partit representa els seus valors i interessos, perquè quan vam liderar amb el nostre missatge, el nostre missatge d’oportunitat econòmica, així és com vam guanyar”, va dir en un debat.
El missatge té un rerefons crític o autocrític. L’equip de campanya de Hillary Clinton no ha volgut autoflagel·lar-se
A part de la unitat de la formació, el cap del comitè nacional crida a reconquerir el suport de la classe obrera
amb auditories electorals i s’ha refugiat en la discutible teoria segons la qual la intervenció del cap de l’FBI, James Comey, en vigílies de l’elecció, reobrint sense raó la investigació sobre l’escàndol dels correus electrònics, va determinar el resultat. Són excuses que no comparteix ni tan sols el president Obama, que en la seva primera conferència de premsa posterior a les eleccions del 8 de novembre va recordar que per guanyar a Iowa, que no és un estat propici als demòcrates, ell va recórrer 87 pobles. Es va entendre perfectament el retret a Clinton, que va perdre insòlitament a Wisconsin, un estat industrial en el qual la candidata demòcrata no va posar els peus en els sis mesos anteriors a la votació.