Retorn al volcà
La vida a Mèxic és precària i insegura, però cada cop hi ha més emigrants que tornen dels EUA per quedar-s’hi
Pot ser que hi hagi alguna semblança entre Donald Trump i el cònsol britànic Geoffrey Firmin, el protagonista narcisista, paranoic i autodestructiu de Sota el volcà, la novel·la de Malcolm Lowry ambientada a la petita ciutat de Cuernavaca, a cent quilòmetres al sud de Ciutat de Mèxic. Sota l’ombra del volcà Popocatépetl, Cuernavaca és un planter important de la migració mexicana als Estats Units. Són part de la fugida massiva de la pobresa i la violència, només superats en percentatge pels estats de Michoacán, Zacatecas i Veracruz. El 14% de la població (1,8 milions) del petit estat de Morelos ja viuen als EUA, en diferents comunitats establertes en diversos llocs des de l’estat de Califòrnia al de Florida.
Però, després dels últims anys de deportacions intensives, del reforçament de la frontera i, ara, de l’arribada de Trump a la Casa Blanca, molts joves, com a la resta de Mèxic, estan arribant a la mateixa conclusió: viure sota el volcà mexicà de precarietat econòmica, pobresa i inseguretat física pot ser preferible al cràter que fumeja a l’altre costat de la frontera.
“Em quedo. No puc ni intentar tornar legalment fins al 2020, i no vull arriscar-me i entrar sense papers. La frontera és molt més perillosa ara, és molt més car creuar-la i ja tinc família”, explica Rosendo Rosales Muñoz, de 38 anys, oriünd de Cuernavaca i que treballa en un hotel als afores opulents de la ciutat.
Després d’uns anys vivint a San Mateo (Califòrnia) en Rosendo va viatjar a Cuernavaca el 2010 amb la intenció de tornar a viure als EUA més endavant. Però va ser detingut i deportat quan va travessar la frontera. “Vaig tornar per veure els meus pares, després vaig intentar tornar a entrar per Nogales (Arizona) utilitzant un document d’un amic, però el xèrif Arpaio s’havia tornat molt estricte”, diu fent referència al cap de la policia de Phoenix (Arizona), que va reunir un escamot de ciutadans armats per trobar indocumentats el 2010.
En Rosendo no és l’únic. Es calcula que 3.500 emigrants de Cuernavaca tornen cada any, i cada vegada tornen a marxar menys cap als EUA. És un fenomen nacional. Segons la investigació del think tank Pew Research, més indocumentats tornen a Mèxic que els que entren als EUA. Fa anys que la tendència és negativa.
Després de créixer com l’escuma durant la primera dècada del nou segle, l’emigració va caure dràsticament després de la crisi econòmica del 2008 i no s’ha recuperat mai. El ràpid envelliment de la població mexicana reforçarà aquesta tendència.
Tornar a la seva terra no és cap broma per en Rosendo, perquè la seva dona –ciutadana dels Estats Units– i la seva filla petita encara viuen a San Mateo. En Rosendo fins i tot havia creat una petita empresa de jardineria, un negoci amb futur en les urbanitzacions residencials de Silicon Valley. Però el que crida l’atenció dels emigrants que han tornat a Cuernavaca és que se’ls ha encomanat molt poc allò del somni americà. “Prefereixo viure aquí, a Cuernavaca, la vida és més relaxada a Mèxic –explica–. Als Estats Units has de treballar sense descans per pagar la hipoteca i les factures; només són importants les coses materials”.
Hi ha molts habitants de Cuernavaca que també s’hi volen quedar. “Tinc família a Wisconsin i Tamal (Florida), però aquí soc amb els meus pares i estic tranquil. La gent surt als vespres a passejar, i això fa cinc anys no era possible”, explica Raúl González García, nascut fa 30 anys a Cuernavaca. La violència ha estat un factor important per a la migració, juntament amb el baix creixement econòmic, la destrucció de l’economia camperola i la persistència de salaris molt baixos després de la firma del Tractat de Lliure Comerç (TLC) el 1994. Ara dotze milions de mexicans estan establerts als EUA, la meitat sense documents.
“Ara no hi ha gaire interès a marxar als EUA”, deia un jove nascut a Cautla, a prop de Cuernavaca, que ara treballa a Ciutat de Mèxic. Cautla és la ciutat de Morelos on han tornat més immigrants. “Jo sempre vaig tenir la intenció de tornar”, explica en Porfirio, de 63 anys, que va creuar il·legalment la forntera de Tijuana fa 30 anys i va treballar durant 20 en una fàbrica tèxtil a Los Angeles. “La meva dona va venir després amb un coiot, però no li va agradar, volia ser a prop de la seva família i vam tornar tots dos”, diu aquest veí veterà.
“Sort que vaig anar-hi abans que arribés Trump”, diu la Sandra, que va tornar a Mèxic el 2011 després de nou anys a Chicago. “Els nens van néixer allà, però són més feliços aquí: vivien tancadets, pel clima; allà sempre s’ha d’agafar el cotxe, perquè fa molt fred i molta calor”. Cuernavaca és coneguda com la ciutat de la primavera eterna.
Rosendo es mostra filosòfic respecte al volcà Trump. “A Cuernavaca es tem que vulgui fer coses radicals, com fer fora els nostres familiars dels EUA, però, en general, estem tranquils, perquè no pot fer el que vulgui; hi ha controls”, diu en una entrevista al vell club de tennis i hotel Racquet. Amb els seus jardins tropicals, gespa immaculada i aire decadent, el Racquet és, potser, el lloc de Cuernavaca que millor evoca l’ambient de la novel·la de Lowry des que van demolir el vell Hotel Casino de la Selva, on Firmin i els seus amics jugaven a tennis i prenien une copes de mescal.
El 2001, la franquícia mexicana de la cadena d’hipermercats dels Estats Units Costco va comprar l’hotel a preu de saldo aprofitant la liberalització del TLC. Ara competeix amb Walmart, l’altra gran superfície dels Estats Units a Cuernavaca.
Un estudi afirma que fa anys que són més els indocumentats que tornen a Mèxic que els que en marxen “Aquí la vida és més relaxada, allà tot és material”, diu en Rosendo, que no es creu el somni americà