Als Kim no els tremola la mà
La dinastia comunista de Corea del Nord ha acumulat una llarga llista d’atemptats a l’estranger
Kim Jong-nam, el germà gran del líder nord-coreà Kim Jong-un, assassinat el passat 13 de febrer en un episodi més propi dels temps de la guerra freda que del segle XXI, s’ha convertit en l’última víctima d’una llarga sèrie de damnificats per la ira dels dirigents de Corea del Nord.
Ni a Kim Il-sung, el pare de la pàtria i avi de l’actual líder, ni al seu successor Kim Jong-il, ni ara a Kim Jong-un, els ha tremolat mai la mà a l’hora d’ordenar els seus agents que aniquilin els qui consideren que els poden perjudicar, sense amoïnar-los gens a quin lloc del món es trobin. Una sang freda que ha impulsat l’única dinastia comunista del planeta a traçar una trajectòria de terror amb abundants operacions a l’estranger, que també inclouen nombrosos segrestos.
Assalt a la Casa Blava (1968)
L’objectiu d’assassinar el president sud-coreà Park Geun-hee –pare de l’actual mandatària, Park Geun-hye– va ser la primera operació coneguda que Pyongyang va realitzar a l’estranger. El 21 de gener del 1968, un comando de 31 soldats d’elit es va infiltrar a Corea del Sud a fi d’assaltar la residència presidencial, coneguda com a Casa Blava, i posar fi a la seva vida.
El pla va fracassar quan van topar amb uns camperols, però en lloc de matar-los van decidir adoctrinar-los i després deixarlos lliures sota la promesa que no alertarien ningú. Un jurament que van trencar tot just escapar. Malgrat tot, es van plantar a només 100 metres de la residència presidencial i van protagonitzar un intens tiroteig que va acabar amb la vida d’uns 90 sud-coreans i de 29 nord-coreans. Dels dos supervivents, un va ser capturat i l’altre va poder tornar al seu país.
Atemptat contra el president sud-coreà Park (1974)
Després del fracàs de l’assalt a la Casa Blava, Kim Il-sung va tornar a ordenar la mort del seu arxienemic del Sud, el general Park. El 15 d’agost del 1974, mentre pronunciava un discurs al Teatre Nacional de Seül, va patir un altre intent d’assassinat. Un japonès d’origen nord-coreà, Mun Se-gwang, li va disparar amb un revòlver Smith & Wesson. Va errar el tret, però va tocar la dona del dictador sud-coreà, Yuk Young-soo, que va morir poques hores després.
Cineastes segrestats (1978)
Una de les iniciatives més rocambolesques que va impulsar Kim Jong-il va ser el segrest de cineastes. L’any 1978, el llavors responsable de propaganda del règim, cinèfil empedreït, va ordenar segrestar la famosa actriu sud-coreana Choi Eun-hee. El seu objectiu, en realitat, era atreure l’exmarit de l’estrella, Shin Sang-ok, a Corea del Nord per obligar-lo a filmar grans pel·lícules capaces de competir amb la indústria de Hollywood i de difondre la propaganda socialista.
Choi Eun-heen va ser segrestada el gener del 1978 a Hong Kong, enganyada per un agent nord-coreà que li va fer creure que la portava a una reunió amb un productor per fer una pel·lícula que rellançaria la seva carrera en hores baixes. El seu exmarit, amb qui mantenia una bona relació, va ser capturat sis mesos després quan va anar a la colònia britànica per l’absència de notícies d’ella. Després de vuit anys i diverses pel·lícules, la parella va enganyar Kim Jong-il. Es van guanyar la seva confiança i, després d’aconseguir que els deixés viatjar a Viena, van desertar i van buscar refugi a l’ambaixada dels Estats Units.
Atemptat a Birmània (1983)
Kim Il-sung era un líder obsessionat amb destruir els dirigents del Sud. Una idea fixa que va portar als serveis d’espionatge nord-coreans a preparar un atemptat contra el llavors president sudcoreà Chun Doo-hwan durant la seva visita a Birmània. El matí del 9 d’octubre del 1983 una bomba va esclatar al mausoleu dels Màrtirs a Rangun i va causar la mort de 17 sud-coreans, entre ells quatre ministres, així com de 4 funcionaris birmans.
Al president Chun Doo-hwan li va salvar la vida un embús providencial que el va fer arribar tard a l’acte. Els tres agents nord-coreans autors de l’atemptat van fugir, un va morir i els altres dos van ser detinguts. Birmània va trencar relacions diplomàtiques amb Pyongyang i no les va reprendre fins a l’any 2007.
Bomba en un vol de Korean Air (1987)
El 29 de novembre del 1987, el règim de Corea del Nord va dur a terme l’atemptat més sagnant de la seva llarga llista d’operacions terroristes a l’estranger. Dos dels seus agents, que es van fer passar per pare i filla, van posar una bomba al vol 858 de Korean Air, que cobria la ruta entre Bagdad i Seül, via Abu Dhabi. Quan va esclatar l’artefacte que havien col·locat en un transistor van provocar la mort de les 115 persones que viatjaven a bord. Amb aquesta acció pretenien atemorir els turistes perquè no viatgessin a Corea del Sud durant els Jocs Olímpics de Seül del 1988.
Els dos espies, que havien baixat de l’avió a Abu Dhabi, van ser detinguts a Bahrain. L’home es va suïcidar amb una càpsula de cianur que portava oculta en un cigarret. La dona, una jove agent de 26 anys anomenada Kim Hyon -hui, va ser condemnada a mort i després indultada pel president sud-coreà, considerant que el règim comunista li havia inculcat unes idees equivocades des de petita. Kim Hyon-hui va demanar disculpes, va renegar del seu passat i va escriure un llibre sobre les seves experiències, els beneficis del qual va cedir a les famílies de les víctimes.
Mort a Vladivostok (1996)
La causa oficial de la mort de Choi Duk-keun, el responsable d’assumptes consulars de Corea del Sud a Vladisvostok, va ser una pallissa brutal. Tot i això, el cadàver, descobert l’1 d’octubre del 1996, tenia dos forats de la mida de la punta d’un llapis al tors. Uns senyals que suggereixen que podrien haver-li injectat una substància tòxica. No es va esbrinar mai la causa de la mort, però va tenir lloc en una època de tenses relacions entre les dues Corees i després que Pyongyang hagués amenaçat de venjar la mort de 22 dels seus agents, morts per l’exèrcit sud-coreà després que el seu submarí encallés en una platja sota sobirania de Seül.
El nebot desertor (1997)
La família dels Kim no suporta les crítiques, encara que procedeixin de la mateixa família. El cas de Kim Jong-nam ha estat l’últim, però n’hi ha almenys un precedent conegut: el seu cosí. Es tracta de Yi Han-yong, el nebot de Song Hye-rim, l’actriu amb qui Kim Jong-il va tenir el seu primer fill, Kim Jong-nam. Yi va morir d’un tret al cap a prop del seu domicili a Seül el 26 de febrer del 1997. Els seus dos assassins es van escapolir i no van poder ser detinguts mai.
Yi havia fugit a Corea del Sud el 1982, on es va canviar el nom i es va sotmetre a una operació de cirurgia plàstica per modificar el seu rostre i començar una altra vida. Tot i això, el 1996, a causa de problemes financers, va optar per revelar que era nebot de Kim Jong-il, vendre la història de l’exili de la seva tia i publicar un llibre sobre les seves experiències. Possiblement va ser la seva sentència de mort. Una realitat que suggereix que els Kim no suporten les crítiques, no obliden i es cobren les traïcions.