Versalles i mozzarella
La Reggia di Caserta, el palau reial més gran del món, recupera tota la seva esplendor
Reis, formatge i màfia. La ciutat de Caserta, a uns 30 quilòmetres al nord de Nàpols, és coneguda pel superb palau reial dels Borbons –la Reggia–, per la saborosa mozzarella de búfala –amb denominació d’origen– i, lamentablement, també per l’activitat de la Camorra, la màfia regional.
Durant massa temps la Reggia, declarada patrimoni de la humanitat el 1997, no va ser valorada com es mereix. L’arribada d’un nou director, Mauro Felicori, procedent de Bolonya, fa un any i mig, va provocar una petita revolució. Amb l’ajuda del Ministeri de Cultura, molt entossudit en la conservació del patrimoni, s’han accelerat les obres de manteniment i restauració. La Reggia s’ha començat a vendre bé. Ara és una destinació obligada per als qui passen uns dies a Nàpols. El nombre de visitants s’ha disparat. Va créixer gairebé un 38% el 2016 i des de principis del 2017 continua augmentant a un ritme espectacular. El palau s’ha convertit en un exitós exemple més de la revitalització del sud d’Itàlia.
“Sempre ha estat un monument abandonat, oblidat –va afirmar Felicori en una entrevista a La Vanguardia–. Hem aconseguit canviar el clima, passar de la desconfiança i l’abandonament a la confiança i la voluntat de renaixement. És un dels palaus reials més importants del món (i el més gran en superfície). El problema és que ha estat dirigit per persones que no tenien en compte el màrqueting, la promoció i la comunicació, que no creien que formés part de la seva feina. És un monument, per cert, que els espanyols poden considerar en part seu”.
Felicori pensa que la seva feina també té un aspecte moral i una mica missioner, perquè contribueix al desenvolupament del sud i a crear riquesa i valor en un territori que ha patit molts problemes.
La Reggia di Caserta va ser una idea de Carles de Borbó (quan era rei de Nàpols i Sicília), que després va anar a Madrid per convertir-se en Carles III. La va fer realitat l’arquitecte Luigi Vanvitelli. L’objectiu era emular el palau de Versalles i superar-lo. Es va construir un palau barroc de 1.200 habitacions amb uns jardins molt extensos i una obra hidràulica sofisticada per tal de portar l’aigua, des de la muntanya, a una successió de cascades, estanys i fonts.
Per la seva similitud amb els palaus del Vaticà, a la Reggia s’han rodat nombroses pel·lícules, entre les quals, dues de la sèrie de La guerra de les galàxies, Àngels i dimonis i Missió: Impossible III.
Durant la Segona Guerra Mundial les tropes alemanyes van establir a la Reggia el seu quarter general i, posteriorment, també ho va fer l’alt comandament dels Estats Units. Les columnes de la Capella Palatina encara mostren els danys d’una bomba. A la Reggia es va firmar, el 29 d’abril del 1945, la rendició formal de les forces nazis i feixistes als aliats. El 1994 s’hi va celebrar una cimera del G-7.
La residència que va idear Carles III està en una ciutat famosa pel formatge que es fa amb llet de búfala