El discurs bèl·lic s’imposa
Després que Puigdemont hagi constatat que Rajoy no negociarà res sobre un referèndum, el president, Mas i els seus s’abonen a una escalada verbal que descriu un Estat antidemocràtic que agredeix els catalans. El to d’ERC és més mesurat.
El temps s’esgota”. Ho ha reiterat les últimes setmanes Carles Puigdemont. El temps per trobar una sortida a l’anomenat xoc de trens s’extingeix amb rapidesa. Quan el president de la Generalitat anunciava aquest inexorable transcórrer cap a l’esclat del conflicte, ja sabia que les possibilitats d’acord amb el Govern central són gairebé inexistents. Ho havia comprovat en un dinar discret, sense la pressió dels periodistes, amb Mariano Rajoy l’11 de gener passat a la Moncloa. No hi ha cap escletxa per a una negociació amb el Govern del PP sobre un referèndum. I, sense aquesta carta, no hi ha marge per frenar. Aquell “rumb de col·lisió” que Artur
Mas va anunciar a la seva presa de possessió el desembre del 2012 culminarà abans que s’acabi aquest any.
L’estratègia dissenyada per l’independentisme per als pròxims mesos implica aprofundir en un discurs de demolició del prestigi de totes les esferes del sistema polític espanyol. Resulta curiós veure un alt dirigent de l’antiga Convergència com Mas compartir relat amb Juan José Ibarretxe, Joseba Egibar y Arnaldo Otegi mentre els actuals líders del PNB marquen distàncies. Alhora, creixen els qualificatius cada vegada més gruixuts de l’expresident i el seu entorn, no només contra el Govern del PP, sinó sobre la democràcia, la política o la justícia. És més, abunden arengues sobre una escassa cultura democràtica inherent a l’Estat espanyol. Determinades actuacions qüestionables de la Fiscalia, o com a mínim controvertides, han alimentat aquest discurs que es resumeix en el fet que això d’Espanya no té remei, que és propi de república bananera, i que només la ruptura pot permetre a Catalunya desprendre’s d’un llast com aquest.
Si la setmana passada Puigdemont sentenciava que la democràcia espanyola “està malalta”, hi afegia la idea que l’Estat “maltracta els catalans pel fet de ser catalans”, mentre que Jordi
Turull, cap de files de Junts pel Sí al Parlament, equiparava els fiscals amb els colpistes del 23-F. Un llenguatge amb certes reminiscències antisistema que no era habitual entre els dirigents de l’antiga Convergència i que va pujant de to cada dia que passa. Mas argumenta que cal alertar els catalans que Rajoy està preparant el “caldo de cultiu” per a una intervenció a Catalunya, que no concreta, però que consistiria –es dedueix– a aniquilar l’autogovern. Segons Mas, es pretén presentar l’independentisme “com a una cosa que tendeix a la violència” per justificar així actuacions coercitives arribat el moment del referèndum unilateral. En el vocabulari de l’expresident prolifera la paraula “agressió”. “Van contra nosaltres”, va alertar ahir quan es va publicar que un empresari –testimoni protegit– l’assenyala com a coneixedor de presumptes comissions il·legals al partit, l’anomenat cas del 3%.
Però curiosament no tot l’independentisme recorre al mateix bel·licisme verbal. Tot i que el fons del raonament és molt semblant, els dirigents d’ERC, sobretot els que ocupen càrrecs al Govern, començant pel vicepresident Oriol
Junqueras, mantenen un to més mesurat. És més, com més s’abonen al llenguatge agressiu figures com Puigdemont, Mas, Turull o Francesc Homs –no tot el PDECat segueix el mateix estil–, més moderats semblen els republicans. Potser per això al Govern del PP s’escampen els elogis a l’actitud de Junqueras, tot i que a ERC asseguren que tanta lloança no és més que un dard enverinat que busca la divisió en el si de l’independentisme.
És obvi que qualsevol bretxa al bloc sobiranista és aprofitada pel PP, que difon reiteradament l’argument que l’antiga Convergència està en mans de la CUP. El Govern central continuarà insistint en el diàleg sobre finançament, infraestructures o dependència, però Rajoy ja té molt clar que Puigdemont continuarà endavant amb els seus plans sobre el referèndum. El temps s’esgota i les úniques incògnites són fins on arribarà el president de la Generalitat i, sobretot, si la resposta de Rajoy serà la que vaticina Mas.