Diners, i alguna cosa més
El nostre país ha viscut dècades daurades assolint cotes impensables de benestar en tots els camps. Tot això va tenir el seu cost i, més enllà de les percepcions que poguessin tenir els diversos corrents polítics, econòmics i socials, uns efectes perjudicials per a molts ciutadans, empreses i institucions. Durant aquests anys de crisi s’han anat eludint actuacions estratègiques de vital importància, en especial qüestions relacionades amb els canvis tecnològics, la productivitat i els llocs de treball. La societat ha canviat, però els models econòmics, laborals i productius continuen mantenint el substancial.
Molts ciutadans, institucions i agents socials creuen que seria possible recuperar els dies de glòria amb alguns ajustos institucionals i en els negocis, i amb un millor repartiment de la riquesa. Però com que s’han mantingut els objectius i altres estratègies organitzatives, a la sortida de la crisi tots els sistemes necessitaran més diners, a més d’haver d’adaptar-se a nous temps que reclamen un compromís més gran tant amb la despesa com en l’orientació, prioritats i costos de l’activitat. Per exemple, les universitats públiques, històricament mal finançades, estan vivint la crisi amb serioses dificultats, malgrat que el seu dinamisme i benfer acadèmic continuen en mans de models operatius que només funcionen amb l’eficàcia deguda quan el creixement és continu. Les universitats necessiten més diners, però no es plantegen, o ho fan molt feblement, com poden contribuir amb la seva activitat a incrementar significativament la riquesa i l’ocupació, qüestions bàsiques per al seu propi desenvolupament i el benestar dels ciutadans.
Semblaria lògic pensar que el trànsit des d’una societat postindustrial a una altra de digital basada en el coneixement s’hauria de produir al voltant de les universitats, en complicitat amb els diferents agents socials i altres grups d’interès. Per guanyar credibilitat les universitats haurien d’experimentar, en els seus propis processos, procediments i estratègies, les transformacions necessàries per posar al dia els seus objectius, donar valor a les seves competències i incrementar la seva competitivitat i eficiència. Moltes d’elles profundes i de poc cost, arriba l’hora de recordar Indira Gandhi que deia dels seus ministres: “S’ha de vigilar aquells que no poden fer res sense diners i aquells que volen fer-ho tot només amb diners”.