Fiscals que afinen i desafinen
L’exfiscal en cap de Múrcia esclata: “No pot ser que els perseguits siguem els fiscals que lluitem contra la corrupció per davant dels corruptes”. El toc d’alerta del fiscal Manuel López Bernal, després de ser destituït aquesta setmana, és antològic. Recordem que rere el cas hi ha la imputació del president popular de Múrcia, Pedro Antonio Sánchez, per l’anomenat cas Auditorio, la construcció d’un fabulós teatre a Puerto Lumbreras, on l’ara president aleshores era alcalde. No cal que els doni gaires més detalls, és un clàssic del manual espanyol de corrupció urbanística: irregularitats a dojo i prou indicis per deduir que es va donar tracte de favor a la constructora, que va cobrar dos milions d’euros sense finalitzar l’encàrrec, entre d’altres delictes. Però com que aquesta vegada la peça a cobrar és un president autonòmic clau per al PP, el nerviosisme ha provocat moviments grollerament nítids per evitar que Sánchez saltés. Des del ministre de Justícia Catalá enxampat per les càmeres al congrés del PP buscant parlar amb el president murcià, passant pel mateix Sánchez evidenciant que tenia informació privilegiada del seu cas, arribant al relleu del fiscal en cap de la regió. Per resumir-ho molt breument. Sánchez declara d’aquí a dues setmanes com a imputat però, tot i haver-se compromès per escrit i de viva veu a dimitir si l’imputaven, diu ara que les nenes maques al dematí s’alcen i reguen el seu jardí. Ciutadans, que dona suport al seu govern, opina que baixant de la font del Gat una noia i un soldat.
Però tornem al fiscal López Bernal. Ha denunciat pressions i intimidacions, com la llarga llista de denúncies, totes arxivades, que s’han presentat contra ell i la seva família. També ha mencionat fets coneguts, com que s’hagi entrat a robar dues vegades a casa d’un altre fiscal, sense emportar-se res de valor més que ordinadors i papers. Davant el ministre del ram, Rafael Catalá, que se l’ha escoltat amb cara de pòquer i li ha recomanat que ho denunciï, López Bernal assegura que ja ho ha fet i no en fan cap cas.
Abans de continuar, una breu consideració per si se’ns ha oblidat: la Fiscalia, el ministeri públic, és l’encarregada d’exercir l’acusació en el nostre nom. És a dir, representar l’interès general, el patrimoni de tots i defensar el bé comú de tots els ciutadans.
L’anterior ministre de l’Interior, Fernández Díaz, ja ens va deixar força clar que hi ha fiscals que s’encarreguen d’“afinar” els casos. No sé si López Bernal és dels que afinen, desafinen o li han trencat el violí al cap. Però està clar que la dels fiscals és una institució contaminada i potinejada, una més, pels interessos partidistes i particulars. Ha quedat clar en el cas de Múrcia. Potser també en el fiscal del cas Nóos, Pedro Horrach, que en tres dies va passar de pensar que Iñaki Urdangarin havia d’anar a la presó, com ho ha demanat amb la resta de condemnats amb penes similars, a decidir que la llibertat condicional amb fiança ja estava bé. O en el cas de la nova querella de la Fiscalia contra tots els membres de la Mesa del Parlament de Catalunya per desobediència al Tribunal Constitucional, tret d’un perquè es dedueix de la seva trajectòria política que no està a favor de la independència. És a dir, la Fiscalia acusa segons opinions polítiques i no pels fets. Do major. Amb molts bemolls.
La Fiscalia és l’encarregada de representar l’interès general, el patrimoni de tots i defensar el bé comú dels ciutadans