“L’activitat física ajuda a mantenir-se jove”
Pura Muñoz-Cánoves i Laura García-Prat, investigadores biomèdiques
Laura García-Prat no tenia intenció d’investigar l’envelliment. L’objectiu de la seva tesi doctoral, dirigida per Pura Muñoz-Cánoves a la UPF, era entendre com es mantenen en bon estat les cèl·lules musculars. Però es va trobar amb una troballa inesperada. En experiments fets en ratolins, va descobrir que les cèl·lules mare del teixit muscular eliminen els residus amb un mecanisme anomenat autofàgia. Va demostrar que, quan aquest mecanisme falla, el teixit perd la capacitat de regenerar-se i envelleix. Però que, si es restaura l’autofàgia, els músculs poden recuperar el vigor perdut. L’avenç, publicat a Nature, obre la via a desenvolupar noves teràpies contra l’envelliment. García-Prat, que actualment treballa al Canadà, atén La Vanguardia per Skype en una entrevista feta al laboratori de Pura Muñoz-Cánoves.
Què és l’autofàgia?
L.G.P. És un mecanisme de reciclatge de residus. Quan una cèl·lula té components que ja no li funcionen bé, els elimina i reutilitza els materials per fabricar components nous.
P.M.C. És com una aspiradora que elimina els residus a mesura que es produeixen. El problema és que, amb l’edat, l’aspiradora ja no funciona tan bé i es comencen a acumular residus, la qual cosa és dolenta per a la cèl·lula.
Com van descobrir que l’aspiradora és tan important per als músculs?
L.G.P. S’havien plantejat diverses hipòtesis sobre com es manté en bon estat el teixit muscular. Una d’elles es basava en l’autofàgia. Sabíem que, per a l’autofàgia, és imprescindible la proteïna Atg7. El que vam fer va ser aïllar cèl·lules de ratolí per estudiar-les al laboratori i obtenir ratolins transgènics sense Atg7. Així vam poder analitzar què passava quan es privava una cèl·lula o un ratolí de l’autofàgia.
I què passava?
L.G.P. En els cultius cel·lulars, vam observar una acumulació d’orgànuls que impedia que les cèl·lules funcionessin bé i que les feia entrar en senescència. Als ratolins, es va produir un envelliment accelerat del teixit.
A què es refereix quan parla de senescència?
L.G.P. És un estat en què entra una cèl·lula quan perd la capacitat de dividir-se.
P.M.C. Quan una cèl·lula no funciona bé, té dues opcions. Pot autodestruir-se en un procés que anomenem apoptosi. O pot mantenir-se en estat de senescència. Quan falla l’autofàgia, s’acumulen cèl·lules senescents.
És perjudicial?
L.G.P. Hem vist que, en absència d’autofàgia, els músculs envelleixen. Però si restaurem l’autofàgia, podem revertir el procés.
Aquest mecanisme és específic de les cèl·lules musculars de ratolí o es pot extrapolar a les persones i a altres teixits? L.G.P. Hem fet experiments amb cèl·lules humanes i els resultats són els mateixos. P.M.C. Tots els teixits i òrgans necessiten l’autofàgia. És un mecanisme de neteja fonamental dels éssers vius. Això ens fa pensar que els resultats en altres teixits serien molt similars.
Com es pot estimular l’autofàgia?
P.M.C. Sabem que l’activitat física i una dieta baixa en calories estimulen l’autofàgia. Ho fan activant un enzim anomenat AMPK. En aquest sentit, ajuden a mantenir els teixits sans i retardar l’envelliment. Però cal anar amb compte, perquè l’excés d’activitat física o una dieta massa restrictiva també poden ser nocius.
Es podria aconseguir el mateix efecte amb fàrmacs?
L.G.P. A la nostra investigació hem utilitzat rapamicina i Trolox, que són dos fàrmacs que estimulen l’autofàgia, i hem demostrat que el rellotge intern d’envelliment de les cèl·lules es pot manipular farmaco-lògicament. P.M.C. Aquests dos fàrmacs ja estan aprovats, però per a altres indicacions. Si es fessin servir per retardar l’envelliment, podrien tenir efectes secundaris indesitjats. Ara s’està treballant en la recerca de nous fàrmacs que estimulin l’autofàgia sense efectes secundaris.
Quan les cèl·lules perden la capacitat de reciclar residus, entren en senescència