Cuina per connectar
Asteamur, una associació de pares de nens autistes a Múrcia, troba una aliada en la gastronomia
La col·laboració amb els xefs els ha donat visibilitat i recursos per ajudar a pagar l’atenció als nens Quan pleguen de la feina, els pares es truquen i es passen hores ideant plans per organitzar activitats
El petit Gonzalo no estava disposat a esperar un minut més per posar les mans en la massa. Li havien dit que assistiria a un taller en què aprendria a preparar pizza, però com que la cosa no acabava d’arrencar, va buscar el xef Joan Roca. I des de l’alçada que correspon a un nen de sis anys, va etzibar sense emoció al rostre el que li passava pel cap: “Vull cuinar”. I s’hi va dedicar dilluns a la tarda, juntament amb altres nens amb síndrome de l’espectre autista que participaven en una de les activitats de Gastrotea a l’escola d’hoteleria de Múrcia. En acabar la sessió, mentre el cuiner lliurava un a un els diplomes, ell va decidir assaborir tranquil·lament fins a l’última engruna la pizza, que estava per llepar-se els dits. Quan va arribar el seu torn, li va arrabassar el nas de pallasso a un dels animadors, se la va posar i va recollir el premi de mans del xef, sense somriure.
Els pares del grup de nens que al taller van cuinar però sobretot van tocar, van olorar i van provar mentre els seus terapeutes els ajudaven a seguir les instruccions de Roca, han trobat que la gastronomia és més que una activitat estimulant: es tracta de l’aliada perfecta per tenir visibilitat i aconseguir fons per poder pagar l’atenció als petits i a tota la família.
“Quan ets pare primerenc i el teu fill, que no té cap tret de deficiència al rostre, no parla, s’autolesiona o es comporta com un nen maleducat al parc, tothom et diu: ‘Tranquil, ja parlarà; és tan guapo...’ . Però arriba un dia que afrontes que passa alguna cosa, obtens un diagnòstic i has de sortir de l’armari i afrontar el que hi ha”, explica el Juan Carlos, un dels fundadors d’Asteamur. Ell va ser un dels pares que fa cinc anys, quan va saber que la seva filla Alicia era autista, va anar a la principal associació dedicada a persones amb aquesta afectació a Múrcia.
“Estàvem en plena crisi, s’havien quedat sense subvencions, i ens van dir que no podien atendre un nen més. Així que vam decidir unir-nos i posar fil a l’agulla”, explica Nani Martínez, que presideix l’associació. Ni el Juan Carlos, ni la Nani, ni l’Antonio, el pare del Gonzalo –la seva germana gran pateix un autisme molt més sever que el seu– no creuen que hi hagi res impossible. Quan surten de la feina es truquen i passen hores ideant plans per aconseguir recursos. “Sempre acabem explicant els assoliments del dia o l’embolic en què ens ha ficat el nen; diuen el que pensen i de vegades ens fan passar molta vergonya, perquè no hi ha cap filtre en les seves observacions”.
En tot just un lustre, Asteamur ha esdevingut un referent per a altres associacions. Des d’una trobada culinària com Gastrotea, que celebren anualment amb ponències i tallers d’un superxef, que a la nit cuina per a 300 persones, fins a curses per a adults i nens que mobilit- zen tota la ciutat, jornades amb xerrades, tallers, una trobada de màgia, venda de samarretes... “Què no faries pels teus fills?”, és la resposta de cadascun d’ells a qui els pregunten sobre la seva capacitat emprenedora.
De tots els fronts que han explorat, la gastronomia és el que els ha donat més visibilitat i el que més agrada als seus fills, que ja esperen els tallers anuals amb un superxef. “De sopars benèfics n’hi ha molts, però amb la implicació de cuiners tan reconeguts, i amb desenes de cambrers voluntaris, no és gaire habitual”, reconeix Pedro Gil. Tot va començar amb l’e-mail que ell mateix va escriure al restaurant guipuscoà Mugaritz. I la directora, Susana Nieto, no va trigar a respondre-li. “Era la carta d’un pare i vaig voler que el xef el conegués. Vaig ser només l’enllaç entre les famílies i el cuiner Andoni Luis Aduriz, el primer que va cuinar amb els nois i va servir un sopar en el qual recaptarien fons”. El Pedro, que no dona cap batalla per perduda, no només es va presentar al restaurant a la recerca de comprensió sense fer cas als que qui li deien que era un disbarat, sinó que any rere any mou els fils –amb l’ajuda de Susana Nieto– per atreure un nou cuiner i organitzar Gastroteia, on ja han col·laborat Eneko Atxa (Azurmendi), Paco Pérez (Miramar) i ara Joan Roca. Amb els diners recaptats per al sopar de dilluns, adequaran un local que els ha ofert l’Ajuntament per oferir atenció precoç als petits.
L’èxit de cadascun dels seus nois és l’èxit de tots ells. “Com abans es detecta el trastorn i abans es comença a treballar, més s’aconsegueix”, explica el Pedro. El seu fill, l’Iñigo, amb síndrome d’asperger (un autisme lleu), ha fet un progrés impressionant. Els pares de l’associació expliquen que ensenyarlos a ser una mica murris és un dels seus reptes. “Han d’aprendre habilitats socials. La seva bondat natural és absoluta, i a nosaltres mateixos ens sembla una mica absurd haver d’ensenyar-los a ser una mica dolents”, explica el Juan Carlos, que s’emociona quan recorda algunes de les reaccions de la seva filla. “Aquest Nadal, anàvem al cotxe explicant el que cadascú havíem demanat als Reis i ella no deia res. Li vam insistir que ens expliqués quin regal li faria il·lusió i la seva resposta ens va deixar glaçats: “Que sempre m’estimeu com m’estimeu ara”. Vam haver de frenar el cotxe, agafar aire i respirar fondo.