Una xarxa de carrils bici unirà tota l’àrea metropolitana
El pla vol millorar la connexió entre ciutats i aspira a disposar de 414 quilòmetres el 2025
Si es consulta la distància en un mapa, qualsevol ciclista que desconegui el lloc s’atreviria a anar de les facultats de Zona Universitària de Barcelona a Esplugues. Són a tocar. Però la realitat és més complexa; un cop damunt la bicicleta es trobarà amb la Diagonal condibuixat vertida de cop en l’autopista B-23 i la ronda de Dalt. Un gran nus viari que és una frontera infranquejable a l’extrem de la ciutat.
Fins ara, els ajuntaments eren regnes de taifes. Cadascú construïa (o simplement planificava) els seus carrils bici sense pensar en la continuïtat a l’altre costat del carrer que ja és responsabilitat d’un altre ajuntament. Hi ha carrils bici que acaben de manera abrupta en una benzinera, eixos ciclistes que van per la carretera central d’un municipi mentre que la ciutat del costat ha optat per fer-los passar per un altre carrer que hi ha 500 metres més amunt...
El repte marcat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és liquidar tots els murs físics i psicològics, fer possibles les connexions entre municipis per promoure l’ús de la bicicleta en els trajectes diaris. Cerca dotar l’espai públic de recorreguts ràpids i segurs que acreditin la bicicleta com un mitjà de transport tan vàlid com qualsevol altre en els desplaçaments interurbans de fins a vuit quilòmetres o fins i tot uns quants més si es tracta d’una bici elèctrica.
Sota el nom de Bicivia, l’AMB ha nou grans eixos per anar amb bicicleta: quatre eixos verticals que travessen la metròpoli de nord a sud, a banda i banda dels cursos fluvials del Llobregat i el Besòs; i cinc eixos horitzontals, que van d’est a oest, un pel Vallès i els altres quatre travessant la ciutat de Barcelona i la costa.
La intenció amb què treballa el vicepresident de Mobilitat de
Al llarg d’aquest any es preveu la construcció de 26,7 km nous a 17 municipis
Nou grans eixos teixiran una xarxa bàsica, a més de vies secundàries
l’AMB, Antoni Poveda, és poder disposar de 414 quilòmetres de carrils bici “que permetin recórrer tota l’àrea metropolitana de forma segura el 2025”. 201 quilòmetres correspondran a la xarxa bàsica –la qual es podria comparar amb autovies i autopistes– i 213 seran xarxa secundària –carreteres comarcals o locals, continuant el símil amb el model imperant de les quatre rodes–. Tindrà senyalització pròpia i ja té fet el seu propi mapa, com si es tractés d’una xarxa de metro.
Al voltant d’un 25% de la xarxa prevista ja existeix, l’han anat construint els ajuntaments des de fa anys. Ara falta dotar l’entramat
d’unitat i desenvolupar-lo fins completar tot el territori. No serà ni fàcil ni barat. Es calcula que pot caldre un pressupost d’entre 60 i 65 milions d’euros. La concepció estratègica és a vuit anys vista, però l’execució ja ha començat.
Abans de final d’any s’hauran fet realitat 24 projectes a 17 municipis metropolitans. Deu dels quals ja estan en procés de construcció i els altres 14 han sortit a concurs aquest febrer. Són la llavor de Bicivia i representen 26,7 quilòmetres nous de xarxa ciclista. Estan pressupostats en més de cinc milions d’euros, cofinançats entre els ajuntaments que els realitzen i l’organisme metropolità, que subvenciona fins a 200.000 euros de cada obra i s’encarrega d’assessorar la redacció dels projectes per dotar la xarxa d’estàndards de qualitat comuns.
Entre les obres n’hi ha que són fonamentals per a la connexió de municipis si es vol crear una xarxa que comuniqui 36 poblacions. La més emblemàtica és la connexió de la Diagonal de Barcelona amb l’avinguda dels Països Catalans d’Esplugues. La gran envergadura de l’actuació –que s’hauria d’acabar abans de l’estiu– fa que s’executi fora del paquet de subvencions, en què sí que han entrat la implantació de dos carrils bici més per enllaçar la nova via amb el centre d’Esplugues.
Seguint el mateix estil està prevista la implantació d’un eix central per facilitar la connexió en bici de Sant Adrià de Besòs amb Montgat a través d’un carril de prop de dos quilòmetres que travessarà Badalona. A Sant Cugat es construiran 2,7 km a la carretera que va a Rubí i també es millorarà el pont entre Santa Coloma de Gramenet i la Trinitat de Barcelona.
La connexió de municipis busca afavorir la mobilitat laboral diària per promoure l’ús de la bicicleta en els desplaçaments a la feina. Per això s’unirà el passeig de la Zona Franca amb el carrer A d’aquest polígon i es trencarà un altre mur, derivat del pas de la ronda Litoral, que fa totalment impossible el pas de ciclistes de manera segura per aquest tram. La Zona Franca també es connectarà amb l’Hospitalet a través de l’avinguda Joan Carles I a la zona de Fira Gran Via.
La intenció durant els pròxims anys és construir més carrils bici fins als polígons industrials, un espai on els ciclistes tenen la vida a l’encant entre els camions que circulen per la calçada i les voreres sovint ocupades pels cotxes, que hi aparquen a sobre amb total impunitat.
Una tercera prioritat del programa d’actuacions és facilitar la interconnexió entre diferents mitjans de transport. És el cas de l’obra prevista a Sant Feliu de Llobregat, on es pretén construir un carril bici que permeti anar de l’estació de Rodalies fins a la del tramvia.
L’oficina tècnica que s’encarrega del desenvolupament de la xarxa Bicivia està liderada pel cap de serveis de projectes de mobilitat de l’àrea d’Espai Públic de l’AMB, Xavier Nogués, i Sílvia Casorrán, de l’àrea de Mobilitat Sostenible. “Per aconseguir el canvi modal les connexions han de ser directes i consensuades”, explica Nogués. La coordinació entre els responsables metropolitans d’espai públic, els de mobilitat i els municipis implicats no és una tasca fàcil però sembla fonamental si volen reeixir. Casorrán apunta que “hi ha casos en què no queda més remei que eliminar aparcament o carrils de circulació i això encara genera moltes pors”.
L’AMB ja està treballant en la convocatòria d’una nova línia de subvencions perquè els ajuntaments enviïn propostes dels carrils bici que volen construir l’any vinent. Més enllà de la bicicleta, busquen la manera de millorar el servei de transport públic. La idea, segons Antoni Poveda, és “oferir alternatives fiables, segures i ràpides als ciutadans” per quan arribi el temut dia en què les restriccions de circulació per contaminació impedeixin agafar el cotxe. Cadascun dels ciutadans que hagin canviat abans els seus hàbits per iniciativa pròpia serà un indignat menys.
Les actuacions estan finançades a mitges pels ajuntaments i l’Àrea Metropolitana
La xarxa ciclista busca solidesa per convèncer els conductors que vulguin deixar el cotxe