La Barcelona inaccessible

Catorze estacions de metro no estan adaptades per a cadires de rodes

ABarcelona hi ha un important grup de superdones i superhomes amb una energia i una destresa fora extraordinàries, malgrat que paradoxalment se’ls coneix com a discapacitats . Si de debò creieu que estan menys capacitats que vosaltres, proveu de fer servir una cadira de rodes amb la força dels braços. O mireu de guiar un enginy motoritzat amb un únic dit. O de pujar o baixar amb unes crosses o un cotxet de nadó els 109 esglaons que cal salvar per enllaçar l’L1 amb l’L4 a l’estació d’Urquinaona.

Almenys 130.000 persones amb diferents tipus de discapacitat estan empadronades a Barcelona, segons el cens municipal. L’últim informe de la Síndica de Greuges, Maria Assumpció Vilà, reconeix els esforços de la ciutat per eliminar barreres arquitectòniques i garantir l’accés als transports públics de tothom. El 100% dels autobusos urbans estan adaptats. També la pràctica totalitat de la xarxa del metro. Els usuaris aplaudeixen aquestes actuacions i en l’última enquesta sobre el seu grau de satisfacció donen un notable alt al bus (7,60) i al metro (7,50).

Però importants estacions encara no s’han posat al dia, com les de plaça de Sants, la plaça d’Espanya, Ciutadella o Clot. Segons Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), el 91% de les estacions (140 sobre 154) estan equipades amb ascensors entre el carrer, el vestíbul i les andanes.

L’L1 (Bellvitge-Fondo) té quatre accessos inadaptats; l’L3 (Zona Universitària-Trinitat Nova), dues; l’L4 (La Pau-Trinitat Nova), cinc, i l’L5 (Cornellà CentreVall d’Hebron), tres. La resta de línies estan completament adaptades. La reforma de les 14 que no ho estan depèn de la Generalitat i les obres encara no tenen data. Però la imminència a Jaume I és tal que TMB ja la considera “en obres”, tot i que en realitat encara no han començat. Resulta especialment greu a l’estació del quilòmetre 0 de Catalunya, la plaça Sant Jaume. Els qui entren o surten per la plaça de l’Àngel topen amb 44 esglaons; els qui ho fan pel carrer Argenteria, amb 40.

No és un cas únic. En un altre importantíssim eix de comunicacions, l’estació de plaça Espanya, fins a 70 esglaons i diversos trams d’escales s’interposen entre el carrer i les andanes de l’L1 i l’L3, tret que es faci marrada i s’utilitzin dos ascensors de Ferrocarrils de la Generalitat, que de totes maneres no eviten a ningú els últims –homenatge involuntari a Alfred Hitchcock– 39 esglaons. Una cosa semblant passa a l’estació de plaça Catalunya.

El problema és que fins i tot algunes estacions sí adaptades causen maldecaps a les persones amb dificultats de mobilitat. La porta dels combois de l’L1 i l’L4, per exemple, queda una mica més elevada que les andanes. Aquests 10 centímetres de més poden passar inadvertits per a molts, però són kriptonita per a les superdones i superhomes amb cadira de rodes, amb caminador, amb bastó, amb crosses o amb cotxets de nadó.

La majoria de les estacions trampegen la situació amb una o dues rampes en un o en els dos extrems de la instal·lació. D’altres, com ara Poblenou i Barceloneta, han optat per una reforma integral i han elevat el terra perquè les portes quedin gairebé a la mateixa altura que les andanes. Malgrat aquests punts negres, la Síndica de Greuges subratlla que els transports públics de Barcelona són “un bon exemple d’accessibilitat”.

L’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, que presideix la tinenta d’alcaldia Laia Ortiz, recorda que tots els carrers de Barcelona tenen guals, gairebé tots prou amplada per deixar passar les cadires de rodes i a molts barris, com a Ciutat Meridiana o el Carmel, s’han instal·lat ascensors i escales mecàniques. Però en aquest terreny no hi ha mai marge per a l’autocomplaença o per abaixar la guàrdia, com demostren edificis oficials acabats d’inaugurar després d’inversions milionàries i que no són accessibles. En aquesta pàgina se’n denuncia un cas flagrant.

La ciutat també suspèn sense remissió en les àrees de jocs infantils. Barcelona, amb un cens d’1,6 milions d’habitants, té 1.191 menors amb alguna discapacitat reconeguda, d’acord amb l’anuari estadístic de l’Ajuntament. De les 843 àrees de jocs, els tècnics municipals reconeixen que només 11 “són totalment accessibles i adaptades per a nens amb problemes de mobilitat”. La Sindicatura de Greuges considera aquesta xifra “totalment insuficient”.

De les 843 àrees de jocs infantils, només 11 “són totalment accessibles”, diuen els tècnics municipals