Els pescadors d’eriçons clamen mesures contra els furtius
Els professionals demanen que es redueixi de 150 a 50 els exemplars diaris que poden recollir els pescadors recreatius
Els mariscadors de garotes demanen canvis en la normativa que permet als pescadors no professionals capturar fins a 150 exemplars al dia per a consum propi. Reclamen que la xifra es redueixi fins a 50, fet que limitaria el nombre de pescadors que venen fraudulentament la mercaderia als restaurants. Fonts de la Generalitat asseguren que tenen previst canviar la norma aquest any tot i que no han volgut concretar quin serà el topall de captures.
Segons la normativa que regula la recollida de garotes al litoral català, els únics que poden comercialitzar aquesta espècie són els pescadors professionals, i sota un estricte control sanitari i d’etiquetatge. Com a màxim poden recollir 150 quilos per llicència i dia. Els pescadors recreatius també poden recollir aquest invertebrat marí per a consum propi, sempre que tinguin llicència, però la llei no els permet vendre’l. “Existeix poc control, hi ha molts particulars i restaurants que compren directament a aquests pescadors o fins i tot als furtius”, denuncia Carles Martínez, un veterà mariscador de la confraria de Palamós. Considera que si es reduïssin el nombre de garotes que aquests pescadors poden capturar per dia (ara és de 150) s’acabaria bona part d’aquesta picaresca. “Si es fixés el límit en 50 probablement a molts no els compensaria submergir-se”, explica. “La quantitat que la llei els permet recollir avui dia és excessiva, cal que es redueixi”, afegeix Carmelo Martínez, el patró major de la confraria de Sant Feliu de Guíxols. El seu homòleg a Palamós,Toni Albalat, exigeix a l’Administració “més control” de les llicències atorgades per al consum propi amb l’objectiu d’evitar que se’n faci un ús lucratiu.
Cada any el cos d’Agents Rurals detecta nombrosos infractors, la majoria sense cap tipus de llicència, que lliuren directament el producte als restaurants. “Alguns furtius poden treure’s cada dia fins a 75 euros; són competència deslleial per a nosaltres perquè arrasen l’espècie”, denuncia Martínez.
La població d’aquest equinoderm s’ha estabilitzat els últims anys després d’haver tocat fons fa més d’una dècada, quan la seva presència es va reduir a la meitat en alguns punts del litoral català. Una de les zones més castigades va ser l’àrea compresa entre Sant Feliu de Guíxols i Palamós, a la Costa Brava. Aquest descens és atribuïble a la sobreexplotació del recurs, però també a altres causes naturals, com ara els corrents marins o els temporals, que arrosseguen les larves lluny de les àrees on es poden capturar els exemplars adults. Segons la normativa que regula la pesca i la comercialització d’aquest invertebrat, està prohibit agafar garotes a més de 10 metres de profunditat.
Per incrementar la protecció de l’espècie, la Generalitat, de comú acord amb els mariscadors, el 2008 va decretar una veda de sis mesos, de manera que només es permet la captura d’aquest mol·lusc entre l’1 d’octubre i el 31 de març. A més a més, va limitar a 25 el nombre màxim de llicències concedides per a tot Catalunya, i fa un seguiment científic de la densitat de poblacions a tres zones per garantir l’estabilitat de l’espècie.
Segons dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, per a aquesta campanya s’han atorgat un total de 23 llicències repartides entre 13 confraries de la Costa Brava i la Costa Daurada. La principal àrea d’extracció és la zona de Sant Feliu de Guíxols i de Palamós, on l’any passat es van capturar més del 70% del total d’eriçons de tot Catalunya. En zones del sud com l’Ametlla de Mar i l’Ampolla, per les característiques rocoses de la costa, l’eriçó també és una espècie abundant.
La pesca d’aquesta espècie només està permesa entre l’1 d’octubre i el 31 de març