És hora d’alçar la veu
El guionista Dustin Lance Black, guanyador de l’Oscar per ‘Milk’, torna a l’activisme amb ‘When we rise’
L’art té una relació de dependència amb la història. Les obres no es poden deslligar del context en què van ser creades i presentades al públic. Quan la productora ABC Studios, propietat de Disney, va anunciar que rodaria When we rise, una minisèrie centrada en l’activisme de la comunitat LGBT, es va interpretar com una celebració per l’aprovació del matrimoni entre persones del mateix sexe el juny del 2015 als EUA. Però com que l’estrena coincideix amb els primers mesos al govern de Donald Trump, de sobte es percep com una reivindicació en temps hostils. Per sort o per desgràcia, el creador Dustin Lance Black sabia que era una possibilitat.
“Era més que conscient que la lluita per la igualtat no acaba mai, que les minories sempre han de defensar les seves victòries, perquè la història pot retrocedir”, ens explica Black per telèfon des de Los Angeles amb motiu de l’estrena a la plataforma de continguts HBO dimarts que ve. “Volia transmetre que cap moviment social no se centra només en una persona sinó que es tracta d’un grup de persones que treballen juntes per aconseguir el progrés i mantenir-lo”. En aquesta línia, els vuit episodis (que s’emeten tots aquesta setmana que ve a mode d’esdeveniment) se centren en figures rellevants com ara l’activista homosexual Cleve Jones, la lesbiana Roma Guy, la transgènere Cecilia Chung o Marcus Conant, dels primers metges especialitzats en la sida.
Després d’un procés d’investigació meticulós, va elegir els personatges seguint dos criteris: que haguessin estat molt persistents en la seva lluita (“la majoria només estan actius entre tres i sis anys perquè resulta esgotador”) i que fossin vius: “Volia dir ben clarament que et pots alçar, lluitar per la igualtat, sobreviure i triomfar, i que no has de morir al final.” La raó de ser està en les inèrcies de Hollywood, que solien oferir miralls descoratjadors. “Al principi a la televisió i el cinema només pots començar com un personatge secundari i després et permeten tenir històries dramàtiques però només si mors al final”, diu el guionista establert a Londres, on és una celebritat per la seva relació amb el saltador de trampolí Tom Daley.
A When we rise col·labora per segona vegada amb el director Gus van Sant, amb qui ja havia fet tàndem a la pel·lícula Milk, per la qual va obtenir l’Oscar el millor guió original i en què no havia tingut cap altra pretensió que explicar una història de caires tràgics. La biografia de Harvey Milk, el primer polític obertament homosexual de San Francisco, acabava amb el protagonista assassinat. I, si hi sumem que Black també havia tractat la causa amb la figura de Pedro Zamora, un jove cubà que als noranta va educar la societat americana en la qüestió del VIH, és evident que Black està convertint la seva carrera en un exemple d’activisme.
No li van faltar actors coneguts per fer realitat aquest projecte vocacional. Destaquen Guy Pearce, Mary-Louise Parker, Rachel Griffiths, Michael K. Williams i Whoopi Goldberg, i també hi van col·laborar molts actors obertament homosexuals com Denis O’Hare, Rosie O’Donnell, David Hyde Pierce o T.R. Knight. “Quan vaig començar a Hollywood feia l’efecte que t’havia d’anar més bé si et quedaves dins de l’armari, però cada vegada hi ha més actors que es guanyen bé la vida sense amagar la seva orientació sexual”. I es va voler assegurar que els personatges trans fossin interpretats per actrius transgènere com Ivory Aquino: “Porten experiència, informació, passió i talent al paper, i és increïble la quantitat de grans actors i actrius trans que es van presentar al càsting, era gairebé impossible decidir-se”. Difícilment pensa canviar la seva visió activista del món audiovisual: “Són temps aterridors per a la comunitat LGBT però també per a les persones que creuen en un altre Déu o que tenen un altre color de pell”. I quina solució tenim? “Les minories hem de treballar juntes i alçar les nostres veus, prendre els carrers i fer que ens escoltin, perquè podem alentir la maquinària de l’odi”. Se’ns gira feina.