EL DIETARI D’‘EL MÓN’
Setmana 25: una presentació amb els Piqué, els nous discos d’Els Amics de les Arts i Nacha Pop, l’advocat de la infanta Cristina, Pau Molins, i un actor deliciós, magnífic i simpàtic, Javier Cámara, omplen d’interès RAC1 aquesta setmana.
DILLUNS
Gerard Piqué
En la reunió del programa parlem d’un acte que avui se celebrarà a Rubí. També xerrem a la tertúlia de futbol amb Rico, Segurola, Collet i Pallàs. En dirà res avui Piqué, de la crisi de l’equip? Ja sabem que en Gerard exerceix de Santíssima Trinitat del barcelonisme (pare, fill i Esperit Sant) esperem una declaració ansiolítica. Bingo. Em passo la tarda amb la família Piqué per la presentació d’una pista de pàdel que fabrica l’empresa familiar. També hi ha el tennista Marc López, que juga tots els seus partits amb bòxers negres per superstició. M’explica un dels representants de Piqué que Wayne Rooney, com Rafa Nadal, dorm cada nit amb el llum encès i la televisió engegada. Supersticions. Un món.
DIMARTS
Els Amics de les Arts
Un any i mig després tornen a l’estudi de RAC1. En Dani, en Joan Enric, en Ferran i l’Eduard tornen a ocupar les seves cadires al nostre estudi amb el seu nou treball. Sonen diferent per ser ells mateixos. Se superen amb un disc lluminós, brillant i amb una última cançó El vent tallant, executada amb l’OBC, que és un sisme musical que culmina la millor obra d’aquests quatre amics que tenen en el seu comportament natural el seu èxit més gran. Són com són i no com sembla que són. Per això amb en Joan Enric quan ens veiem sempre parlem de sèries . Em refio dels seus gustos igual que faig quan Sergi Pàmies en repassa de noves com ahir a La Vanguardia. En Joan Enric me’n recomana dues:
The night of i American crime story. Apuntades.
DIMECRES
Javier Cámara
Adoro en Javier des que el vaig conèixer. Sona a bolero però és pop. Ha de ser generacional o per la calvície o per la barba o perquè no hem estat mai res més que gent que es diverteix amb la seva feina. El vaig conèixer després del rodatge de Truman de la qual em va commoure l’escena en què, al principi, Darín diu al metge que passa de químios i ràdios i que el deixi en pau. La cara tan descriptiva de Cámara exercint d’amic de l’ànima del personatge de Darín a la consulta és memorable. Avui ha vingut a presentar aquesta pel·lícula que Tele5 porta al límit de la pesadesa Es por tu bien. Ara espera el rodatge de The young Pope, en què dona la rèplica a Jude Law, i l’estrena de la tercera temporada de
Narcos, en què Javier anuncia que serà l’única on apareixerà.
DIJOUS
Nacho García Vega
Juntament amb el seu cosí Antonio Vega van formar un dels grups més reconeguts de la música espanyola dels vuitanta, Nacha Pop. Desaparegut l’Antonio, en Nacho agafa les regnes del grup i treu un nou disc. Arriba a RAC1 i em demana que li faci les preguntes en català. Em sorprenc, perquè és un fet poc habitual. “L’entenc perfectament i no el parlo per vergonya”. Curiós en una persona nascuda a Madrid. “El meu germà, que també és de Madrid, viu des de fa anys a Eivissa i és professor de català”. En Nacho queda ben parat quan Santi Segurola li detalla que la cosina de la seva dona podria ser la protagonista de la lletra que va escriure Antonio Vega a La chica de ayer. Nacho li pregunta el nom: Maite, respon en Santi. I en Nacho s’emociona.
DIVENDRES
Pau Molins
En Pau és l’advocat de la infanta Cristina i ho va ser de Fèlix Millet quan va fer explotar el cas del Palau de la Música. Un any després ho va deixar de ser “per divergències amb el client”. Es nega a confirmar si és veritat que va deixar Millet perquè aquest no li agradava i li va arribar a dir que no ho feia “perquè hi ha bufetades per emportar-se el cas de franc”. Molins és un orador brillant. No esquiva preguntes, explica el que vol i matisa perfectament per no dir res més del compte. No titula res però se li entén tot. Amb Ernest Folch i amb Pere Mas coincidim que seria un tertulià esplèndid. Riu. “Algun dia”, ens respon. La veu i el to el fan especialment creïble. “Apunta-t’ho”, li diem. Somriu i veurem si algun dia sona la flauta.