Qui vol viatjar a les estrelles?

Quants anys trigarem a veure una nau capaç de fer el viatge a Trappist-1?”, va preguntar una persona a l’acte que va organitzar la NASA per presentar el sistema planetari descobert a 39 anys llum de la Terra. I Thomas Zurbuchen, director de la divisió de ciència de la NASA, va contestar sense immutar-se que faran falta noves tecnologies “relacionades amb la propulsió nuclear i amb la protecció de radiació, (...) miracles que no hem fet mai”, però que la visió de la NASA és “inventar el teu camí cap endavant” i “no fer-se enrere perquè requereixi miracles que no hem fet mai”. Prepara’t, Trappist-1, que venim!

El web d’astronomia space.com fins i tot ha calculat quant trigaríem a arribar amb la tecnologia actual: 158.600 anys a la velocitat de Juno, la nau les històries de viatges interestel·lars que la ciència-ficció ha popularitzat i que la NASA explota sense escrúpols, es basen en una visió de la humanitat com a espècie final de l’evolució. La que ha de romandre fins la fi dels temps.

Si alguna cosa ensenya la teoria de l’evolució és que tot és provisional. No hi ha estat final, només moviment. No hi ha possibilitat de supervivència a llarg termini per als organismes individuals, que estan destinats a morir per deixar pas a les generacions següents. I tampoc no n’hi ha per a les espècies, que estan destinades a l’extinció per deixar pas a altres formes de vida. Que una espècie que només ha estat a la Terra a l’últim 0,005% de la història de la vida pensi que ha arribat per quedar-se sona més a megalomania que a intel·ligència. Homo megalomanus, hauria hagut de

dir-se.

La teoria de l’evolució, estimat professor Hawking, explica per què volem allargar el nostre breu pas pel món i per què vostè vol viatjar a Alfa Centauri.