“‘La la Land’ és un musical naturalista”
Emma Stone, candidata a l’Oscar a la millor actriu pel film de Damien Chazelle, és una fan del gènere
Diversa gent pensa que l’Oscar a la millor actriu que es lliura la matinada de diumenge a dilluns –hora catalana– hauria de ser per a Isabelle Huppert o, si no, per a Natalie Portman, però llevat que hi hagi una d’aquelles sorpreses que deixen l’audiència bocabadada, tot sembla indicar que serà Emma Stone la triomfadora.
En un any en què han quedat fora contendents de molt pes, com Amy Adams per la seva extraordinària interpretació a La llegada, la d’Arizona, de 28 anys, ha tingut molt a veure amb el fet que La La Land s’hagi convertit en un extraordinari fenomen que promet batre rècords a la gala dels Oscars de la mateixa manera que ho va fer en la dels Globus d’Or. Sens dubte ha estat el seu encant i el seu carisma el que ha ajudat els espectadors a caure rendits als peus del musical de Damien Chazelle que celebra Los Angeles com a ciutat i com a punt de partida per conquerir el somni americà.
Per Stone provar sort en el gènere que va fer famosa Ginger Rogers ha estat una vella ambició, perquè de petita ja la fascinaven els musicals. “La meva mare era una gran fan d’Els miserables, sempre posava el disc i m’explicava de què tractava”, diu. “Després la vaig veure al teatre quan devia tenir uns 8 anys i vaig quedar-ne enamorada. Des d’aleshores m’ha agradat molt el musical com a forma d’art, on et pots posar a cantar per expressar un estat d’ànim”.
Per Stone el problema d’un musical és “entendre aquesta línia molt prima que hi ha d’haver en una interpretació, en què una part de les emocions les transmeten els actors i una altra part la cançó”.
L’actriu reconeix que adora Judy Garland, Rogers i Catherine Deneuve per Els paraigües de Cherbourg, però no troba que hi hagi una gran connexió entre el seu film i els grans clàssics. “La nostra pel·lícula és
El gènere, per Stone, és “una forma d’art en què cantes per expressar un estat d’ànim”
moderna i, per tant, l’havíem de dotar d’una bona dosi de realisme. La La Land és un musical naturalista, i per això vam haver d’establir un pont entre l’estil d’actuació dels cinquanta i el d’avui”, recorda l’actriu.
Stone reconeix que se sent inspirada per aquells vells musicals, però la seva mirada és molt mes contemporània. Tot i que certament aprecia les nominacions i els premis que ha rebut fins ara, Stone creu que qui es mereix tot el crèdit per l’èxit de la pel·lícula és el seu director. “El mèrit de La La Land és de Demian Chazelle”, afirma.
“Ell sabia perfectament com l’havia de filmar, què era el que havia de sentir l’espectador i on calia posar els números musicals. Sempre va tenir una mirada molt clara sobre quina era la pel·lícula i no va perdre mai el rumb durant la filmació”.