“Silicon Valley és el policia bo del neoliberalisme”
Evgeny Morozov, investigador de les implicacions de les noves tecnologies
Evgeny Morozov (Soligorsk, Bielorússia, 1984) és un dels principals investigadors mundials de les implicacions socials i polítiques de la tecnologia. És autor de llibres com Contra la locura del solucionismo
tecnológico (Clave Intelectual), un dur atac a les estratègies de Silicon Valley, que considera “el poli bo” de l’estratègia neoliberal, el que donarà un Estat de benestar barat mentre els estats són cada vegada més incapaços. Morozov va parlar de tecnologia amb Brian Eno al CCCB moderats per la italiana Francesca Bria, dona de Morozov i comissionada de Tecnologia i Innovació Digital del govern d’Ada Colau.
Per què en un món on la informació i les xarxes socials sembla que trenquen barreres, hi apareixen el Brexit o Trump?
La hiperconnexió ha estat construïda bàsicament per raons econòmiques, com una extensió de la globalització i les finances. Hi ha pobles petits a l’Àfrica connectats a la cadena de subministrament i és possible portar-los Coca-cola com no es podia fer fa un segle. La columna vertebral de la connectivitat està orientada bàsicament a crear i extreure valor local i transferir-lo al centre, a Wall Street i cada vegada més a Silicon Valley. Una ideologia pretenia que érem al veïnatge universal, que compartíem les mateixes creences transcendint el conflicte ètnic i el nacionalisme. No va passar mai. Si escoltes Mark Zuckerberg, parla com si Facebook i les xarxes fossin elements de connexió social, però són els mitjans últims de la connexió econòmica feta en interès d’un actor particular, sigui el capital global o una combinació de Wall Street, Silicon Valley i el Departament de Defensa. En darrer terme, l’ascens del populisme de dretes i el nacionalisme està provocat en la majoria de casos per l’explotació financera, la caiguda dels ingressos, la crisi econòmica... I tot això passa no perquè estiguem connectats culturalment sinó econòmicament i no hi ha manera de restringir el flux de capital, la manera com s’extreu el valor. L’únic que s’ha construït del veïnatge universal és el seu barri, el seu gueto econòmic. I ha dominat tots els altres.
En la revolució de Trump Silicon Valley és un dels perdedors? Estava a favor de Hillary.
De l’estatus quo. Silicon Valley és tan poderós perquè fa funcions en la visió neoliberal de com opera el món. És com un Estat paral·lel dins de l’Estat. Ens ha ofert serveis gratuïts o fortament subsidiats pagats amb publicitat i recol·lecció de dades. Correu de franc, cerques, i això se suposa que continuarà. Silicon Valley i Google s’integren a altres dominis com ara l’educació, el transport, l’energia, la salut... I posen tiretes a les institucions esquerdades de l’estat del benestar. A la Gran Bretanya el Servei Nacional de Salut s’enfronta a la fallida. Solució? Donar diners als usuaris perquè comprin aparells electrònics i puguin fer-se més revisions a casa. Silicon Valley prolongarà de manera privatitzada i transformada la vida d’institucions que pel neoliberalisme es queden sense recursos. És el policia bo del neoliberalisme. Trump no té cap via fora d’això i menys amb les retallades d’impostos que planeja. Té dependència estructural en les firmes de tecnologia. Airbnb i Uber, tenen una funció de benestar particular: ajuden a generar ingressos mensuals posant la nostra casa al mercat de lloguer o dedicant cinc hores després de la feina a conduir. Silicon Valley representa la visió a què Trump donaria suport, benestar públic produït per actors privats. Mentre fan el seu negoci natural. Així pot destruir l’estat administratiu.
Silicon Valley no és la nova economia?
És la vella, la que hi havia en molts casos abans del feudalisme, amb senyors amb molt de poder i recursos com la terra que la resta de la societat necessitava per ser productiva. A Silicon Valley tens un grapat de companyies amb un monopoli sobre les dades que sembla innocent perquè sembla que només els utilitzen per vendre publicitat. Però també els utilitzen per entrenar els propis sistemes i desenvolupar formes més avançades d’intel·ligència artificial. És com tenir cotxes que s’autocondueixen, fent servir les dades de milions
“La hiperconnexió s’ha construït per raons econòmiques, sense veïnatge universal”
de nosaltres per ensenyar els seus sistemes a ser intel·ligents. Els pròxims cinc o deu anys els únics actors amb accés als recursos més preuats, a la intel·ligència artificial que pot impulsar tants aspectes de la nostra vida, des de la salut fins a transport passant per l’educació, seran cinc firmes americanes i una de xinesa, Baidu. Has d’estar boig per creure que la manera com et cobraran per aquells serveis serà amb publicitat. Aniran directes a buscar els diners, milers de milions, per exemple dels serveis nacionals de salut, que encara que no tinguin recursos no tindran cap més remei. El discurs sencer en la nova economia és un castell de sorra. No hi ha cap futur brillant on el poder sigui obsolet.