Vida intel·ligent fora del radar
El MWC i les activitats paral·leles que genera fan sortir a la llum una prometedora generació d’emprenedors i ideòlegs de la ciutat intel·ligent. És un col·lectiu emergent encara vist amb recel per les institucions econòmiques més clàssiques
Un dels reptes pendents de Barcelona és connectar sectors que ara estan aïllats i que si algun dia arribessin a relacionar-se podrien ajudar la ciutat a fer un salt de qualitat (qualitat de vida segons la RAE: conjunt de condicions que contribueixen a fer la vida agradable, digna i valuosa). Es tractaria de connectar els expatriats amb la població local; als artistes amb els centres d’investigació científica; la cultura de base amb les grans institucions culturals i, especialment, la comunitat d’emprenedors i pensadors de la smart city amb l’establishment econòmic.
Aturem-nos en aquest últim exemple de desconnexió.
Aquests dies previs al congrés mundial de la mobilitat s’ha fet evident l’emergència d’aquesta nova economia que parla en anglès i que té als tallers del 22@, els coworking de Gràcia o qualsevol local amb wifi i bon cafè els seus llocs preferits de treball.
Parlem d’emprenedors que actuen en sectors vinculats a la mobilitat i que han estat presents tant sobre l’escenari com entre el públic dels debats de la Mobile World Week, una iniciativa d’èxit de la Mobile World Capital que dirigeix
Són joves talents que solen es- capar als radars que detecten els impulsos vitals de la ciutat, massa orientats cap a la vella economia.
I això que no es pot pas dir que els dos mons no hagin entrat mai en contacte. Iniciatives com les que impulsa Barcelona Global o altres de similars han propiciat trobades interessants. Joves emprenedors que treballen per la smart city i representants de start-up d’altres sectors ja han estat rebuts als palauets del Círculo Ecuestre o del Cercle d’Economia.
Però aquests contactes puntuals no eviten que les organitzacions empresarials clàssiques de la ciutat, en conjunt, siguin encara massa refractàries a aquestes formes d’economia alternativa. El blindatge del sectors tradicionals en els organismes que encara retenen el poder (llegiu-hi la interlocució amb l’Administració o la seva capacitat d’actuar com a grups de pressió) ara per ara frena l’empenta que aquests sectors innovadors estan cridats a aportar a l’economia metropolitana.
El Mobile World Congress, que comença demà dilluns a l’Hospitalet, però també fires culturals com els festivals Sónar, Sónar+D, Primavera Sound i Primavera Pro –que ja tenen més impacte socioeconòmic que alguns salons de la Fira de tota la vida– posen en evidència el contrast entre la ciutat de sempre i la que vindrà. I quina és la ciutat que vindrà? Per intuir-ho convé sostreure’s de l’argot que amenaça de neutralitzar els efectes positius d’aquesta nova manera de plantejar-se el fenomen urbà. Conceptes tan gastats com el de smart city oelde sostenibilitat corren el risc de ser segrestats pel màrqueting comercial i polític, si és que ja no ho estan. És la mateixa tendència que podria acabar derivant en ciutats construïdes sobre immensos bancs de dades sense sentiments; és a dir la metròpoli eslògan que lidera els rànquings i que serveix més als interessos del candidat de torn que als de la ciutadania condemnada a ser smart a pesar seu.
L’antídot (i disculpeu per endavant per escollir només un exemple entre tants) és aquest fab lab que el veneçolà Tomás
Díez dirigeix al districte 22@. El fab lab, que podríem definir com un ateneu de la fabricació, planteja el retorn raonable a la ciutat que és capaç de produir els seus propis béns amb l’ajuda d’impressores 3D i basant-se en projectes imaginatius, col·laboratius i adequats al seu entorn. Estem parlant de la ciutat que es construeix des de baix cap a dalt (el que ara se’n diu bottom-up, i que es contraposa a top-down) o, dit d’una altra manera, des del dinàmic, sostenible i bohemi Poblenou, però desafiant el poder establert a les nobles estances de la Barcelona burgesa.