Notícies de rics
Gibraltar va retenir dies enrere el veler més gran del món, el Sailing Yacht A, encarregat al dissenyador Philippe Starck pel magnat rus Andrei Melnitxenko. Es tracta d’un vaixell que acaba de sortir de les drassanes alemanyes Nobiskrug, que fa 143 metres d’eslora i que ha costat uns 400 milions d’euros. El motiu de la retenció va ser un deute de deu milions d’euros reclamat pel constructor de la nau a Melnitxenko. Com és possible que aquest oligarca, que té una fortuna de prop de 13.000 milions d’euros, s’exposi a aparèixer al registre de morosos per aquesta fotesa? Potser perquè, segons diuen els britànics, cal cuidar els penics, ja que les lliures es cuiden soles.
El Sailing Yacht A és el veler particular més gran del món, però no el iot d’esbarjo més gran. Aquest títol recau en l’Azzam, que fa 180 metres i pertany a l’emir d’Abu Dhabi. Al top ten d’aquesta llista s’alternen xeics dels emirats i plutòcrates russos, pel que sembla les dues subespècies humanes més adinerades i exhibicionistes. El nombre d’aspirants a integrar-s’hi és elevat. El 2016 es van cursar 52 encàrrecs de nous iots de més de 76 metres d’eslora, entre els quals 21 de més de 110 metres.
L’existència d’aquest grup de compradors sense límits estimula la imaginació d’alguns proveïdors de luxe. Als Estats Units els agents immobiliaris competeixen per oferir la casa més cara. De moment guanya el promotor Bruce Makowsky, que ofereix una mansió de 12.000 metres per 250 milions de dòlars a Los Angeles. Els dissenyadors de superiots solen afegir-hi helicòpters, llanxes i altres joguines per a adults, de què podran gaudir amb vista a l’Egeu o el Carib. El primer atractiu d’aquesta casa de Makowsky de què es parlava en un reportatge de The New York Times és l’enorme pantalla de televisió que s’aixeca davant la piscina, “la millor vista de la casa”, segons els venedors. Potser és la millor, però no és pas l’única. La casa, situada a Bel Air, està equipada amb una col·lecció de quadres i escultures, una altra de cotxes clàssics al garatge, una altra de grans reserves al celler i un cinema amb 7.000 pel·lícules.
Anys enrere bona part dels rics conreaven la seva pròpia sensibilitat i seleccionaven les seves pintures; fins i tot n’hi havia de bibliòfils. Així va ser com el mecenes Sxukin va reunir la seva enlluernadora pinacoteca, ara exposada a París. A algun li arribava a semblar que l’acumulació de riquesa estimulava la seva responsabilitat social. Ara els més malgastadors deixarien tot això en mans del Makowsky de torn i s’acontentarien a assegurar-se que han pagat el preu més alt pel seu caprici. Dit d’una altra manera, ara el que compta són els diners purs i durs. Ja és pràcticament més important l’ostentació que el que es pot fer amb els diners. Per què han de perdre el temps adquirint obres mestres quan n’hi ha prou d’anunciar la compra del bibelot més car per imposar-se sobre els altres rics?
Ja és pràcticament més important l’ostentació que no pas el que pots comprar amb els diners