La primera final del Calderón
El Barça vol aixecar-se i retrobar-se contra l’Atlètic en una jornada que podria marcar la Lliga
Sortir del fang o continuar xipollejant al llot. Aixecar el cap per continuar buscant la Lliga o quedar-se frustrat al divan. Redimir-se o passar per un altre sotrac que convertiria la psique blaugrana en un vidre fet miques. Avui es juga una porció de la Lliga al Calderón i a El Madrigal, i el Barça, avançat provisionalment pel Sevilla, lluitarà per semblar l’equip d’altres èpoques per deixar el Manzanares recuperat i amb les possibilitats intactes de lluitar pel campionat. Millorar, guanyar, pressionar i esperar a veure què fa el Reial Madrid a Vilareal. Fàcil d’escriure i de verbalitzar, però més complicat de realitzar. Després de dues funcions lamentables, la de París i la de fa una setmana contra el Leganés, el Barcelona ha tingut set dies per posar la ment en blanc i per intentar trobar-se. Pel camí va rebre la bona nova de la derrota blanca a Mestalla, però ha arribat el seu moment, l’instant de saber si queda espai per a la reacció dins del vestidor o si la nau avança directa al desastre. Es tracta de la primera final del Calderón (la segona serà contra l’Alabès el 27 de maig). “No és una jornada clau, però sí que és especial, perquè hi ha enfrontaments directes a dalt”, va concedir un Luis Enrique més esquiu que mai i que va liquidar la roda de premsa amb respostes breus (19 preguntes en 11 minuts).
El fervorós estadi blanc-i-vermell –tot i que hi haurà vaga d’animació en un sector a l’inici– i un Atlètic més convincent que quan el Barcelona el va visitar a la Copa l’1 de febrer no semblen el millor es- cenari possible per reactivar-se. O sí. Perquè vèncer i convèncer contra un contrincant que ha guanyat tres vegades seguides al torneig i que acaba de triomfar a la Champions proporcionaria, a l’equip de Luis Enrique, una injecció de confiança enorme. Seria un trampolí que els ajudaria a agafar impuls en una campanya en què el Barça no troba la manera d’abandonar la irregularitat. No és un fet desconegut per al conjunt blaugrana, que és un visitant habitual al Calderón. Amb l’asturià a la banqueta s’ha imposat a l’Atlètic en aquest camp quatre de cinc vegades (dues a la Lliga i dues a la Copa). Una bona dada, tot i que això segur que esperona les ganes de venjança del conjunt de Simeone, que curiosament no es va ensorrar després de l’eliminació de la Copa, sinó que li va servir com a rampa de llançament,
en especial per als seus davanters, en ratxa. “Amb mi no els hem guanyat cap vegada a la Lliga, però sempre hem tingut opcions. Els vam guanyar una Lliga amb un empat i els vam eliminar dues vegades a la Champions. No ens ha anat tan malament”, va recordar el tècnic de l’Atlètic.
Decisions de Luis Enrique al marge, ha de ser un partit per als pesos pesants. No valen excuses, ni cansaments. El trident ha d’exaltar-se per estar a l’altura de la seva fama en un camp en què solen brillar, i els líders de la medul·lar (Busquets i Iniesta) han de recuperar bioritmes per imprimir el tempo que els interessi als blaugrana. Els partits acostumen a desbocarse en terreny matalasser, i de vegades el Barça ha obtingut rèdits d’aquesta centrifugadora, però als blaugrana tampoc no els convé perdre el cap, perquè qualsevol cop en contra a l’inici podria ser fatal per a la seva moral. El conjunt blaugrana necessita una concentració extrema, que res no el desviï del camí, ni tan sols el tipus d’arbitratge que pugui exercir el sempre imprevisible Mateu Lahoz.
L’Atlètic ha recobrat, en les últimes setmanes, el seu segell, el de la passió i hi ha afegit punteria i futbol. Però Luis Enrique es continua quedant amb els seus: “No ens ha d’importar res del rival, prefereixo les virtuts dels meus, però és evident que hem de millorar el nostre rendiment”. El Barça ha de recordar les seves coordenades i no ser inferior en desig, perquè és possible que, d’entrada, li caigui al damunt una allau com la del PSG. Una vegada més, la sortida de pilota des de darrere serà una de les claus del matx. Simeone va deixar en l’aire la seva tàctica. “Vam anar a pressionar a dalt i ens van fer dos gols en 20 minuts al Vicente Calderón a la Copa, vam pressionar a dalt en el segon temps i vam estar a prop d’empatar... El Barcelona continua sent el millor equip del món i ara venen amb l’entusiasme de la derrota del Madrid”, va afirmar l’entrenador blanc-i-vermell.
Després de jornades de reflexió (“el calendari ha passat factura”, va admetre el tècnic blaugrana) és l’hora de demostrar al camp que el que es diu fora no són només bones paraules. “Aquest vestidor sempre ha estat unit des que vaig arribar”, va concloure Luis Enrique. És un dia que servirà per traduir-ho en fets.