BARCELONA, TESTIMONI DE L’ÚLTIMA EVOLUCIÓ
El congrés, més enllà d’aparador tecnològic, s’ha erigit en un centre de negocis tecnològics global
El Mobile va celebrar la seva primera edició de Barcelona l’any 2006, quan encara es deia 3GSM. Aquell certamen va ser un aparador enorme de terminals que competien en megapíxels i altres funcionalitats. A Barcelona ha evolucionat, com ho ha fet el sector tecnològic que representa. S’ha transformat en un gran punt de trobada tecnològic on els gadgets poden ser el més vistós, però alhora són el que menys importa. El Mobile és avui un gran centre de negocis global on s’arriba a acords econòmics, socials i polítics d’abast mundial.
Tot això ha fet que canviï la seva estètica. En els últims anys les grans marques solen tenir dos espais, un de caràcter més públic, que poden veure tots aquells professionals que paguen l’entrada més barata, la que sol vorejar els 600 euros. I després hi ha l’altre espai, l’estand privat on la gran multinacional només rep determinades visites, els caps d’Estat o els ministres de tot el món que visiten Barcelona durant aquests dies, els altres alts executius. És on es tanquen acords o es conreen les relacions personals, tan importants també en els negocis. D’aquí la rellevància que també han guanyat en la fira els serveis de càtering i els menjars refinats de tot el món. Són els estands que disposen de seguretat privada, on hi pot haver luxosos terres de marbre o fins i tot pianos de cua. Són els estands que costen diversos milions d’euros, que funcionen com a veritables seus corporatives, encara que només sigui durant quatre dies, amb la presència dels principals líders de les empreses que els erigeixen.
La primera edició del 2006 va tenir 51.000 assistents i 962 expositors. Les dues xifres aquest any està previst que es doblin. Però el que s’ha multiplicat per un nombre difícil de determinar són tots els assumptes que es tracten en el congrés, en el qual, d’altra banda, no és estrany trobar-hi executius que mantenen velles blackberrys. L’any 2008, Robert Redford va ser a Barcelona per defensar els mòbils com el dispositiu idoni per gaudir del cinema independent. Avui, ja ningú no dubta de les seves capacitats d’entreteniment. De fet, el que ara ningú no té clar és on s’acabaran els límits d’una tecnologia que transcendeix al terminal. Són dispositius clau en el que se’n diu ciutats intel·ligents, en nous models de mobilitat, en noves maneres de relacionar-se, són l’eina que permet recollir tota mena d’informació i, potser el més important, analitzar-la i donar-li sentit. Realitat virtual? També.
Durant les primeres edicions es van anar llimant algunes de les diferències que van fer que alguns expositors i visitants, en alguns moments, anhelessin la ubicació anterior a Canes. El preu dels hotels, ja regulats o els perjudicis derivats de la falta de seguretat. Això també ha canviat: ara es blinda el congrés i els seus assistents també perquè la principal amenaça han deixat de ser els carteristes. Ara els cossos policials treballen també per preveure un possible atac gihadista. Barcelona, indubtablement, és el centre del món durant els dies que se celebra el Mobile.
La mobilitat terrestre continua sent el que més preocupa l’organització, que l’any passat va celebrar l’entrada en funcionament de l’L-9 del metro –la posada en marxa era una de les condicions perquè la ciutat es convertís en Mobile World Capital–, i va lamentar la vaga de bus i metro. L’amenaça que any rere any s’esten sobre la celebració de la fira, que des del 2006 fins a l’any passat, es calcula que ha tingut un impacte econòmic a Barcelona i la seva àrea metropolitana de 3.600 milions d’euros; i que l’any passat, per primera vegada, es va fer realitat.
Algunes empreses erigeixen veritables seus corporatives, que costen milions d’euros i on es tanquen acords d’abast mundial