Viñales s’exhibeix en la primera cursa de MotoGP
Viñales pren el lideratge amb una exhibició de fortalesa
El futur copeja la porta. Ja és aquí. Va irrompre ahir en el circuit del desert amb estrèpit, eludint la pluja, amb una exhibició de fortalesa, d’ambició, d’orgull, de talent. Maverick Viñales, l’escollit pels déus de les dues rodes per jugar-se la glòria de la pròxima dècada amb l’altre nen prodigi, Marc Márquez, va certificar per què ha de ser considerat un dels candidats a la corona. “No és exagerat que em vegin favorit al títol”, llançava als descreguts a La Vanguardia la vigília del GP. Va demostrar àmpliament per què en l’estrena del Mundial.
En primer lloc, perquè aquest nen de 22 anyets és una bèstia. S’han ajuntat el pa i la gana; un pilot insaciable i sobrat de talent, amb una màquina de primera, dolça, versàtil, completa, a l’altura del noi. Han trigat dos anys a trobar-se, però a la primera cita van demostrar que s’acoblen a la perfecció. I això que Viñales no va començar gens bé una cursa marcada per la incertesa del cel i un asfalt relliscós, que feia molt poca confiança als pilots.
De fet, va planar sobre Lusail la suspensió de la cursa inaugural de manera seriosa. Tot just acabar la cursa de Moto2, una hora abans de l’inici de la batalla de MotoGP, es va escampar el pànic en el pàdoc i el pit lane quan va tornar la pluja. Van ser quatre gotes, ni cinc minuts, però n’hi va haver prou per angoixar pilots i equips. Set minuts abans que s’encenguessin els semàfors per donar la sortida (a les 21 hora local) van tornar les espurnes d’aigua del cel. La sortida s’endarreria uns quants minuts. Més dubtes. Grupets entre caps d’equips, noves inspeccions de pista, pilots nerviosos i recollida de les motos i el material als garatges. Es va reprogramar per dues vegades la cursa, de 22 a 20 voltes, i es va endarrerir finalment a les 21.45 h. Final
El de Roses va escalar des de la cinquena plaça devorant pel camí Márquez i Dovizioso en un duel tens
de l’agonia. Començava la festa.
El primer animador va ser Johann Zarco, un dels debutants en la cilindrada reina. El francès del Yamaha Tech3 va aconseguir el lideratge en el segon revolt, després de sortir com una exhalació per l’interior darrere d’Andrea Iannone, deixant tots dos enrere el poleman Viñales. Zarco es va envalentir i va acumular fins a 1,6 segons sobre Dovizioso. Anava pel camí de sorprendre tothom, però com els escapats del Tour que no culminen l’aventura, Zarco va caure a la volta 7. Es va acabar allà la seva gesta. Donava pas al segon concursant: Dovizioso.
L’italià, com el Baró Roig, armat amb una Ducati voladora en les rectes, es va llançar a buscar la victòria, veient que Marc Márquez no acabava de fer el pas endavant per falta de ritme. Andrea Iannone també va agafar terreny de renda, fins a 1 segon sobre l’Honda, però l’amenaça es planava per darrere: consumida mitja cursa, Viñales començava a sortir amb força. Arribava com l’F-14 del seu sòsia Tom Cruise.
“En les primeres voltes he anat amb molt de compte; he vist que els altres pilots anaven molt ràpid, però m’he dit: ‘Ja tornaré. A poc a poc’. La
“Al principi he anat amb compte; he vist que els altres anaven ràpid, però m’he dit: ‘A poc a poc’”
SORPRESES
Rossi va fer fora Márquez del podi, Aleix Espargaró va acabar sisè i Lorenzo va firmar un discret onzè
AMENAÇA DE PLUJA
La suspensió de la cursa va planar per Lusail: es va reprogramar dues vegades i es va retardar 45 minuts
moto ha funcionat de manera fantàstica”, explicava el pilot de Roses, que amb la caiguda en la volta 11 de Iannone es col·locava a l’esquena de Márquez. Es preparava el primer duel promès: Marc contra Mack. No va durar gairebé gens. Al final de la recta, la Yamaha de Viñales va passar com un cop de tramuntana a l’Honda de Márquez. El de Roses ja era segon, a 1,2s de Dovizioso i 8 voltes al davant.
Es va desencadenar llavors la tempesta perfecta, no la del cel –que va caure després de la cursa–, sinó la de Maverick sobre Dovizioso. Si la Ducati anava un parell de metres davant seu en les rectes pel potencial del seu motor, com li passava a Lorenzo l’any passat, Viñales recuperava després en els revolts la posició. Tres vegades el va enviar cap enrere, la Ducati. No hi va haver una quarta. Quan faltaven dues voltes, el de Roses se li va colar per l’interior i es va distanciar dues dècimes de seguretat, per no tenir més ensurts. Per solcar el cel a buscar la seva primera victòria de la seva nova era blava de Yamaha. Va caure així la seva primera fita: Maverick Viñales és el segon pilot més jove a guanyar en la classe reina amb dues marques diferents (Suzuki i Yamaha) després del mític Mike Hailwood. I més que en cauran.
La cursa inaugural va deixar altres episodis significatius: el podi de Rossi, que va fer fora Márquez, el magnífic 6è lloc d’Aleix Espargaró, i el discret 11è de Lorenzo amb la Ducati, després de patir una sortida de pista que el va endarrerir.