Rússia amenaça Trump per l’Àrtic
El canvi climàtic que nega el president pot beneficiar Moscou
El desglaç de l’Àrtic apareix com un altre punt de fricció amb Rússia.
El Govern Trump està disposat a desmuntar el llegat de l’administració Obama en el terreny de la regulació mediambiental. Així ho té previst, malgrat que el general James Mattis, secretari de Defensa, va advertir en les recents sessions de confirmació davant el Senat que “el canvi climàtic està impactant en l’estabilitat d’àrees del món on les nostres tropes desenvolupen operacions”.
No cal anar-se’n gaire lluny. L’amenaça és a prop. “L’Àrtic és conegut com un lloc remot i una regió congelada, però el canvi ràpid en les condicions està obrint zones prèviament inaccessibles a noves oportunitats i riscos”, subratlla l’informe del grup independent de treball del Council on Foreign Relations (CFR), laboratori d’idees amb seu a Nova York.
Aquest equip, compost per una vintena d’experts, de militars a científics, amb adscripcions als dos partits, insisteix en el seu dictamen que “els Estats Units necessiten incrementar el seu compromís estratègic en aquesta regió o corre el risc de deixar els seus interessos desprotegits”.
“Moscou és el gran beneficiat d’aquesta situació i del fet que es deixi de combatre l’escalfament global”, assenyala un estudiós en la matèria que, per la seva condició de col·laborador de la Nasa, l’agència federal, prefereix que s’ometi el seu nom. Rússia disposa d’un imperi en aquesta regió mentre que Alaska és l’únic territori dels Estats Units a l’Àrtic. Els possibles rèdits del desglaç són abismals entre un país i l’altre.
“Els russos han entès que aviat aquest mar de gel pot convertirse en una gran ruta d’on podrà treure avantatges econòmics i tàctics”, afirma l’expert.
El Canadà, els països nòrdics europeus, i fins i tot la Xina, semblen més ben situats que els EUA.
“Els Estats Units afronten un dels seus desafiaments estratègics més crítics i difícils a l’hora d’interpretar les intencions de Rússia a l’Àrtic”, indica el document, que porta per títol “Imperatius àrtics: reforçar l’estratègia dels Estats Units a la quarta costa d’Amèrica”.
El document afegeix que “les tensions russes a Ucraïna i altres lluites geopolítiques s’han colat en les polítiques d’aquesta regió”. Es recorda que Moscou ja no participa en les sessions de discussió sobre seguretat a l’Àrtic que promouen nord-americans i europeus.
La prevista renúncia de la Casa Blanca a combatre el canvi climàInvertir tic –en una visió a curt termini per satisfer el populisme de les conques mineres i la pressió del lobby del carbó– no faria més que contribuir al procés de fosa. En aquest oceà s’ha registrat aquest hivern menys gel que mai en gairebé quatre dècades. La mitjana d’escalfament en aquesta regió és significativament més ràpida del que es preveia i gairebé el doble que a la resta del planeta.
“L’obertura d’un territori que era inaccessible al comerç, el transport i l’extracció de recursos suposa molts beneficis i perjudicis”, prossegueix l’informe. en aquesta zona tenia un efecte ruïnós per les poques setmanes d’operativitat. Però amb la perspectiva que en l’horitzó del 2030 hi pugui haver un oceà obert durant diversos mesos, la qüestió ja no sembla tan forassenyada. El 90% del comerç mundial es mou pel mar. L’obertura de rutes àrtiques, encara que siguin estacionals, reduiria les distàncies de forma significativa.
“Els Estats Units necessiten reforçar les seves infraestructures i actius a l’Àrtic per salvaguardar
Un informe adverteix que els EUA han de reforçar-se a la zona del pol Nord per defensar els seus interessos
els seus interessos, incloent-hi les seves fronteres, la seguretat d’Alaska i la relació amb països com el Canadà, la Xina i Rússia,” indica el treball.
Els seus autors recomanen als EUA reforçar la seva posició, “com una important obligació de seguretat nacional”, amb un increment de la seva presència, un coneixement del domini i les seves capacitats.
Malgrat l’increment de l’activitat marítima, els Estats Units només disposen de dos vaixells trencaglaços, que serveixen tant a l’Àrtic com a l’Antàrtic. Rússia en té “un nombre considerable” i la Xina està construint el seu tercer vaixell.
El document suggereix que el Congrés hauria d’autoritzar el finançament perquè la flota dels Estats Units disposi almenys de sis trencaglaços, com a mínim tres d’operatius a les regions polars en qualsevol moment.
Una altra de les recomanacions passa per “sufragar fons per a la investigació científica”. Els integrants de la comissió defensen que es mantingui el suport pressupostari en aquest terreny més enllà del 2017 de cara a entendre l’impacte global de l’acceleració en el canvi climàtic.
Doncs segurament no. O almenys és el que es desprèn del projecte de pressupost remès pel president Donald Trump, on es retalla en un 31% la dotació de l’agència de protecció mediambiental (EPA). Scott Pruitt, el seu titular i negacionista de l’impacte humà, ha rebut l’ordre de revisar els estàndards sobre pol·lució que va establir el president Obama.
L’estudiós de la Nasa qualifica la situació de ridícula. “L’Administració diu que encara no se saben les causes per determinar si existeix el canvi climàtic i que no s’ha de fer res fins que el dubte s’aclareixi. Però, alhora, retalla la despesa per investigar-ne les possibles causes”.