Londres reclama a WhatsApp accés a l’últim missatge del terrorista
El terrorista del Parlament de Westminster es va connectar a WhatsApp dos minuts abans de perpetrar la matança, però la policia britànica no pot saber si va enviar o va rebre cap missatge i, si va ser així, tampoc no pot accedir al seu contingut perquè el servei està encriptat. Ho va revelar ahir la ministra de l’Interior, Amber Rudd, que va exigir a la companyia de missatgeria que també col·labori amb les autoritats.
“Hem d’assegurar-nos que organitzacions com WhatsApp, i com aquesta n’hi ha moltes altres, no estiguin proporcionant un lloc secret perquè els terroristes puguin comunicar-se entre ells”, va dir Rudd, que va anunciar que aquesta setmana es reunirà amb empreses de tecnologia.
WhatsApp, propietat de Facebook, es va declarar “horroritzada” per l’atemptat i va assegurar que està cooperant amb la investigació.
Dimecres passat, Khalid Masood, un exconvicte britànic convers a l’islam, va envestir amb un vehicle llogat una cinquantena de persones al pont de Westminster. Va matar tres vianants i, després, un agent a punyalades abans de ser abatut a trets.
La policia va detenir ahir un nou sospitós a Birmingham, un home de 30 anys, per “preparació d’actes terroristes”. És la dotzena detenció relacionada amb el cas, tot i que la majoria han estat alliberades sense càrrecs. Un home de 58 anys arrestat dijous a la mateixa ciutat continua detingut.
Poc abans, la ministra havia dit que la policia continuava creient que Masood va actuar sol, però va subratllar que és impossible “estar-ne del tot segur” i que la investigació prosseguia per esbrinar si persones del seu entorn el van animar, li van subministrar suport o li van donar instruccions.
En dues entrevistes, a la BBC i Sky News, respectivament, Rudd va qualificar de “totalment inacceptable” que els serveis d’intel·ligència no tinguin accés a les comunicacions entre sospitosos de terrorisme perquè estan encriptades. “Els terroristes no haurien de tenir lloc on amagar-se”, va dir.
La ministra va reclamar que les autoritats haurien de tenir accés a aquesta informació amb una ordre judicial, de la mateixa manera que es fa per punxar línies telefòniques o, fa uns anys, per obrir cartes.
No és el primer cop que les companyies de tecnologia s’enfronten a les autoritats. El 2015, després de l’atemptant de San Bernardino (Califòrnia), Apple va anar als tribunals quan l’FBI li va exigir que subministrés la contrasenya per desbloquejar l’iPhone d’un terrorista. Al final l’FBI va aconseguir el codi per una altra via.