Catalunya davant el seu Rubicó

Fa 2.066 anys, Roma va afrontar circumstàncies amb reaccions similars a les que estem vivint avui a Catalunya. En finalitzar l’any 50 a.C. concloïa el proconsolat de Juli Cèsar a la Gàl·lia, perdia el seu imperium i es convertia en un civil que podia ser demandat per qualsevol. La seva única alternativa per mantenir el poder era desobeir la llei que prohibia a tot general travessar amb el seu exèrcit les fronteres de la seva província. La frontera entre la Gàl·lia i Roma era el riu Rubicó. El Senat es va espantar; Cèsar disposava de les seves victorioses legions a quinze dies de distància. Van acudir a Pompeu, el general més poderós de Roma. “Què fem, Pompeu? I si Cèsar travessa el Rubicó?”. La resposta va ser contundent: “Tot està previst. Cèsar no travessarà el Rubicó; i si ho fa, actuaré amb tota la força de la llei”. El Senat va respirar tranquil, i la frase més sentida a Roma a final de l’any 50 a.C. va ser: “No passarà res. Pompeu ho té tot estudiat”. La nit del 10 de gener de l’any 49 a.C., Juli Cèsar va travessar amb el seu exèrcit el riu amb la determinació de qui sap que no hi ha marxa enrere. El que no havia de passar, havia passat. El Senat va cridar Pompeu, el gran previsor. La desolació de tot Roma va ser indescriptible quan va dir: “No tinc res amb què enfrontar-me a Cèsar; no hi ha res preparat. Pensava que això no passaria mai. Cal abandonar Roma”. Cèsar va entrar a la ciutat sense lluitar.

N’hi ha prou amb canviar Roma per Catalunya, Cèsar per independentisme i Rubicó per referèndum per dubtar si Pompeu era de Pontevedra. Les frases d’avui a Catalunya i Espanya són idèntiques a les de llavors: “No passarà res. No hi haurà referèndum; i si n’hi ha, el Govern ho té tot previst”. Tot és dispar entre les dues situacions, però les reaccions humanes no ho són. Cèsar va ser audaç i desafiador, important-li poc les conseqüències de la seva temeritat, fent el que ningú no creia que es podia fer; Pompeu i el Senat van ser pusil·lànimes i imprevisors, caient en l’auto complaença, convençuts que ningú no seria capaç de fer el que no s’havia fet mai. Hi ha dues versions sobre les paraules de Cèsar quan travessava el Rubicó. Una diu que va pronunciar la famosa “La sort està tirada”, i una altra que va dir: “Que comenci el joc!”. Totes dues seran vàlides quan la Generalitat convoqui el referèndum per a la independència de Catalunya. Què farà Pompeu? Serà veritat que ho té tot previst o proposarà d’abandonar Roma?