Una calamitat amb bona vista
Una placa al turó de la Rovira, on hi havia els Canons, homenatja els barraquistes del Carmel i Can Baró
Feia temps que Josefa Cerezuela i Inocencia Badia, de 73 i 79 anys, no pujaven al turó de la Rovira, però s’havien atipat de fer-ho. I els seus pares havien carregat costa amunt el material per construir les seves barraques. Als Canons, on hi ha les restes de les bateries antiaèries de la Guerra Civil, hi va haver 110 barraques, amb 600 ocupants. Allà es va inaugurar ahir una placa que homenatja els veïns barraquistes del Carmel i Can Baró. En aquesta àrea de Barcelona hi van arribar a viure 3.000 barraquistes.
Als Canons es va fer la barraca la família de la Josefa, arribada d’un poble de Granada. La de la Inocencia, també granadina, va viure en una barraca entre 1951 i 1984. Era una vida difícil, sense aigua corrent ni electricitat, encara que per als nens era un pati únic. “Vistes sí que en teníem”, diu la Josefa. Són de les millors de Barcelona. “Tots ens ajudàvem, ara el barri no és igual”, rememora la Inocencia. Totes dues recorden que el 1984 els barraquistes es van mudar a uns habitatges socials a la plaça Raimon Casellas, on molts encara resideixen.
L’exdirigent veïnal Custodia Moreno va ser barraquista. I Paco González i Francisco Rosales, antics líders de l’associació de veïns del Carmel. “Feia la mili i la mare em va dir que es construïen ‘una torre’, quan vaig veure la barraca, es va enfonsar el món. Era una calamitat. Vaig pensar a anar-me’n, però el meu sou sostenia la família. Vaig estalviar 7.000 pessetes (avui 42 euros) per comprar rajoles que impedissin que es filtrés la pluja”, explicava ahir González.
Com va dir el tinent d’alcalde de l’Ajuntament Gerardo Pisarello, aquests barraquistes van ajudar “a fer ciutat” amb la seva lluita per uns habitatges dignes, pel transport... Va afegir que encara hi ha barraquisme “vertical” avui a Barcelona, que cal combatre. Jaume Fabre, que amb Josep Maria Huertas van ser els primers a recuperar la memòria dels barris barraquistes, té una solució: més habitatge social.