Cinemes amb història
Comença l’exposició Fila 7 dins de la Mostra de Cinema de Lleida
A Espanya en aquests moments hi ha 43 cinemes de sala única. Cinemes d’una taquilla, una entrada i una pel·lícula. Ara són l’excepció, i hi ha 43 excepcions que sobreviuen al signe dels temps.
A aquells cinemes de pati de butaques únic s’ha acostat el fotògraf i documentalista Juan Plasencia per a la seva exposició Fila 7. Una exposició d’imatges i històries que s’emmarca dins de la 23a edició de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya, a Lleida.
La Mostra s’inaugurarà oficialment el proper 30 de març, però des d’avui mateix es posa en marxa la secció de documentals, en col·laboració amb la Universitat de Lleida, i aquesta exposició de cinemes únics amb relats únics que s’instal·la –fins al proper 29 d’abril– a l’Institut d’Estudis Ilerdencs.
Per dur a terme el reportatge, tant fotogràfic com literari, Plasencia ha recorregut més de 20.000 quilòmetres per tot Espanya. Documentant amb la seva càmera, parlant amb la gent, deixant constància d’aquests cinemes així com les persones que els mantenen oberts. La majoria sobreviuen amb dificultats. Són
sales amb més passat que futur, assetjades per la necessitat de renovar-se. Sostingudes per un grup d’espectadors fidels, segons explica Joaquín Fuentes, gerent del cinemes Peñaranda (Astorga), a Juan Plasencia. Vivim temps de multisala i so envoltant, i aquests cinemes, que han estat més que no seran, ofereixen com a molt el so del record, ressons d’un temps en què anar al cinema era alguna cosa més que veure una pel·lícula. Molt mes.