‘Valverde superstar’
El ciclista murcià del Movistar remata la seva exhibició a la Volta amb la victòria a Montjuïc
Per rematar una Volta espectacular, un final trepidant a Montjuïc, amb victòria del voraç Alejandro Valverde (tercera etapa de sis possibles en format individual) i confirmació plena d’un podi de campions on el veterà Alberto Contador i la jove promesa Marc Soler acompanyen l’incombustible ciclista murcià. A un mes just de fer els 37 anys, Valverde ha conclòs una cursa de bandera, una setmana d’exhibicions de tota mena i ha conquerit el mallot blanc-i-verd... vuit anys després de la victòria que va obtenir l’any 2009. “Dintre de les dificultats, aquesta ha estat més fàcil que la de vuit anys enrere”, reconeixia ahir a Montjuïc un Valverde en plena forma, que arribava a la Volta després d’una aturada d’un mes de competició. Abans ja havia guanyat les voltes a Andalusia (prova de cinc dies) i Múrcia (un dia). Un inici d’any excel·lent que el situa com a favorit allà on es col·loqui un dorsal.
L’etapa final de la Volta a Montjuïc (on acaba sens falta des del 2013) sovint és imprevisible. Depèn de diversos factors incontrolables i ahir va caure la moneda del costat bo. Una etapa amb molta lluita, amb una escapada de setze corredors, una persecució pel circuit dirigida pel Movistar, l’Orica, l’Sky... i al final un esprint disputat entre només setze homes (uns altres, no els del principi) on no faltava l’elit de la cursa: els dotze primers de la general hi eren, disposats a no cedir ni un segon, en aquest grup davanter de figures.
En la darrera volta al circuit fins i tot va intentar treure el cap el mateix Chris Froome, dolgut pel fiasco del dia abans. També Yates, que volia prendre-li el tercer lloc a Soler. I el mateix noi de Vilanova, en un contracop que el va situar al davant en solitari només uns pocs metres, però n’hi va haver prou per enardir la gent que ahir va decidir dedicar el diumenge a un bany de bicicletes pels vorals de Montjuïc.
I la decisió final, en un grupet reduït i amb Valverde pel mig va acabar com es podia preveure: amb l’exhibició de força del murcià, vencedor davant del colombià Pantano, alliberat per un dia de les tasques de protecció de Contador.
“Sincerament, no m’esperava
DADES DE CAMPIÓ A un mes just de fer 37 anys, Valverde suma la seva segona Volta, amb set etapes guanyades en total
trobar-me tan fort. Havia estat entrenant-me els dies abans a Andorra i em veia bé, però els rivals arribaven amb més forma”, va declarar Valverde. “De fet, cada dia m’he anat trobant millor...”. El campió de la Volta va ser molt amable amb la cursa, on ja suma set victòries d’etapa en total, i això el situa entre els més grans. “M’agrada molt la Volta, m’agrada el recorregut, l’amabilitat de la gent i dels organitzadors, normalment fa bo... m’hi sento bé”, va explicar.
La cirereta de la Volta 2017 va confirmar dues realitats prou sabudes. Una, que l’etapa de Montjuïc encara tindria més al·licients si la part de pujada es pogués fer fins al castell, com en els temps de l’Escalada. Pel que sembla el problema ve de les reticències de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que no veu amb bons ulls ampliar l’abast de l’etapa. I en segon lloc, que ja seria hora que l’Ajuntament permetés que l’arribada de la Volta tingués un tracte més generós i que abans de tancar-la al circuit de la muntanya olímpica, que ja està bé, li permetessin una passejada fugaç per vies més emblemàtiques que sí que es tanquen –i moltes més hores que el pas ràpid d’una cursa ciclista– en benefici de proves atlètiques de tota mena. No es pot obviar que la Volta va néixer a Barcelona fa més de cent anys i que només la Copa Nadal, la històrica travessa del port, és més antiga.