ERC amplia l’avantatge sobre el PDECat, que lluita per ser segon

La majoria independentista al Parlament quedaria reduïda al mínim de 68 escons

El bloc independentista salvaria la majoria absoluta per la mínima, amb 39 escons dels republicans, 23 dels exconvergents i 6 de la CUP

Els casos judicials de CDC perjudiquen la imatge de Mas, i els seus votants no veuen un candidat alternatiu a Puigdemont

Una aliança d’ERC, Sí que es Pot i el PSC reuniria una àmplia majoria de la Cambra

CSQP avança per la mínima els socialistes, i la CUP aconsegueix revertir la seva caiguda

Lent però aparentment inexorable, el declivi de l’antiga Convergència avança al mateix ritme que l’enlairament d’Esquerra Republicana, que avui guanyaria amb un ampli marge unes eventuals eleccions catalanes. L’últim sondeig de GAD3 per a La Vanguardia, realitzat entre el 7 i el 12 d’abril, accentua la correlació favorable a ERC que es va visualitzar per primera vegada en el sondeig de la primavera del 2016, tot i que llavors per un marge de tot just dos punts mentre que ara s’acosta a 11 (tres punts i mig més que en l’enquesta anterior, del gener passat).

La magnitud del retrocés del PDECat s’evidencia en el contrast amb els resultats de l’extinta CiU a les catalanes del 2012, última cita autonòmica a què es va presentar la coalició de CDC i Unió. Si llavors, i malgrat el descens del nacionalisme moderat, CiU va collir 50 escons i gairebé un 31% dels vots, avui el PDECat perdria la meitat d’aquell capital electoral i parlamentari: poc més del 15% dels vots i 23 diputats.

Per la seva banda, Esquerra estaria a prop de duplicar el seu còmput de vots i escons respecte al 2012, ja que el sondeig li adjudica ara gairebé un 26% dels sufragis (el 13,7% fa cinc anys) i 39 diputats (davant els 21 del 2012). La comparació amb els resultats de les últimes eleccions catalanes, el 2015, quan l’antiga CDC i ERC es van presentar en la coalició Junts pel Sí, només ofereix una vistosa coincidència: les dues forces sumarien avui per separat el mateix nombre d’escons (62) i 1,3 punts més en percentatge de vot.

Aquest desenllaç afectaria l’actual majoria independentista al Parlament, que es veuria reduïda a la mínima expressió possible (els 68 escons de la meitat més un de la Cambra) i que només se salvaria per la recuperació de la CUP (les expectatives de la qual auguraven una pèrdua de fins a set diputats fa gairebé un any). Ara la formació anticapitalista aconsegueix esmorteir la seva caiguda i, tot i que perd un terç dels seus vots del 2015 (i quatre dels seus deu escons), colli- ria els sis diputats que permetrien a l’actual bloc sobiranista preservar la majoria absoluta amb un 46% dels vots, gairebé dos punts menys que al 2015.

Tot i això, l’escenari electoral que dibuixa aquest últim sondeig de GAD3 propiciaria també altres majories, com un nou tripartit d’esquerres (que reuniria 70 diputats), tot i que ara presidit per Esquerra i amb els socialistes i la confluència esquerrana Catalunya Sí que es Pot en una posició subordinada. Aquesta fórmula seria possible pel presumible avenç dels comuns, que, tot i que sotmesos a un accidentat procés de fusió, sumarien més de tres punts i cinc escons al seu resultat del 2015 (i ara obtindrien 16 diputats). I aquest avenç els

situaria en una disputada pugna amb el PSC, que podria perdre un punt i un escó sobre els 16 que va aconseguir fa gairebé dos anys.

En aquest sentit, els respectius avenços d’Esquerra i Catalunya Sí que es Pot s’explicarien, sobretot, per les pèrdues de la CUP. Un de cada cinc votants dels anticapitalistes el 2015 apostaria avui per ERC, i un de cada deu ho faria per CSQP. A més, els republicans captarien vot convergent que el 27-S va donar suport a JxSí, perquè el partit de Junqueras es quedaria amb la meitat dels votants de la coalició sobiranista mentre que el PDECat n’obtindria una tercera part. Finalment, la confluència de CSQP encara arrabassaria fins a un 7% del vot al PSC el 2015.

De la resta de formacions destaca el retrocés de Ciutadans, que perdria gairebé dos punts i tres escons (fins a 22), cosa que situaria el partit taronja en una ajustada lluita per la segona plaça amb el PDECat. De fet, CS obtindria uns quants vots més (un punt d’avantatge), però el sistema electoral permetria als neoconvergents adjudicar-se un diputat més. Finalment, el PP català experimentaria una visible recuperació i sumaria més de dos punts i tres escons al seu resultat del 2015.

Aquestes expectatives de vot coincideixen amb un empitjorament en les percepcions sobre la situació política catalana, que abasten a gairebé el 60% dels ciutadans, en contrast amb la lleu millora de les percepcions positives sobre la conjuntura econòmica. Així mateix, el pronòstic electoral enllaça amb un rànquing en la valoració de líders que posa per primera vegada Oriol Junqueras per sobre de Carles Puigdemont. Si fins ara el president apareixia com el dirigent més ben valorat, en aquest últim sondeig és el líder d’ERC qui se situa al capdavant, per bé que tots dos veuen minvar els seus respectius aprovats, que havien arribat a superar el 5,5 i que ara cauen al 5,2 en el cas de Junqueras, i al 5 en el de Puigdemont. La següent líder més ben valorada és l’alcaldessa Ada Colau, que es manté en el 4,6, seguida del socialista Iceta (4,4), del previsible candidat dels hereus de CSQP, Xavier Domènech (4,2) i d’Inés Arrimadas, que repeteix una nota de 4. Tanquen la llista la cupaire Anna Gabriel (3,3) i el popular García Albiol (2,8). Els líders més ben valorats pels seus respectius votants són Gabriel (8,2), Junqueras i Puigdemont (7,9), Colau (6,5), Albiol (6,4) i Arrimadas (un 6, tot i que els votants del PP la puntuen millor, amb un 6,2). Finalment, Iceta obté un 5,9 entre els electors del PSC, i Domènech un 5,2 entre els de CSQP.

Ciutadans retrocedeix en una magnitud similar a l’ascens del PP, que li arrabassaria tres escons

Junqueras avança Puigdemont, però tots dos veuen empitjorar el seu tradicional aprovat