El Barça pateix per guanyar la Reial (3-2)
Un Barça de supervivència supera la Reial, però no estimula l’eufòria
Una victòria del Barcelona sobre la Reial Societat al Camp Nou és una tradició gairebé tan arrelada com les processons de Setmana Santa o l’anar i venir de mones del dia de Pasqua. L’última vegada que el conjunt donostiarra es va imposar a l’estadi blaugrana va ser el 1991 i ahir va reincidir en aquest hàbit, tot i que va ser un poderós rival per a un Barça d’esperit trencadís. Amb dos gols i una assistència, Messi va tornar a exercir de salvador d’un equip que no va donar gaires motius per a l’optimisme amb vista a la visita del Juventus de dimecres o el desplaçament al Bernabeu de diumenge. La defensa tremola, les baixes pesen... L’equip va passar de guanyar 2-0 al minut 37 a concedir un 3-2 en el descans i patir durant tot el segon temps per conservar el marcador.
En vista de l’èxit de dimarts a Torí, Luis Enrique va descartar la defensa de tres unitats i va recuperar un dispositiu convencional per enfrontar-se a una Reial de clara vocació ofensiva. La novetat al mig del camp va ser l’alineació d’André Gomes en la demarcació d’Iniesta, i al davant Alcácer va rellevar el sancionat Neymar i es postula com a titular al Bernabeu. El valencià es mostra dinàmic, amb ganes d’agradarse i agradar i de cara a porteria va alternar encerts i errors. En canvi, el migcampista portuguès va tornar a proclamar-se fred i absent. El mutisme de la grada quan la megafonia va anomenar Gomes en les alineacions dona la mesura de les sensacions que transmet a l’afició: indiferència.
Hi havia una cosa estranya en les vibracions del Camp Nou. Hi havia els efectes perversos de la pallissa del Juventus, condicionava el triomf del Madrid a Gijón a última hora i s’escampava la sensació d’ultimàtum. El Barça podia enterrar el campionat o aspirar a presentar-se amb vida al clàssic, però no representar una resurrecció. Conscient de la situació de fragilitat anímica de l’adversari, Eusebio va intentar aprofundir en els seus mals: va alinear tres davanters i va proposar la típica pressió avançada que el seu equip executa amb ofici, precisió i determinació. Es tracta d’un conjunt amb magnífic criteri territorial que va trigar menys de tres minuts a enviar el primer senyal de perill, una rematada d’Oyarzabal que va adquirir la trajectòria del gol abans de ser interrompuda per Piqué. Tot seguit Ter Stegen va desbaratar un altre intent a boca de canó del jove futbolista d’Eibar, després d’un atac molt ben elaborat. Oyarzabal va exhibir un nivell espectacular.
La punteria que li havia faltat a la Reial la va tenir Messi a l’hora de definir una jugada iniciada per Alcácer amb un túnel sobre Navas a l’extrem esquerre. Tot i que després el valencià va malgastar amb un misto al punt de penal una valuosa centrada de Sergi Roberto. Eren bons minuts per al Barça, que havia crescut en autoestima i es va arribar a pen- sar que havia sentenciat quan al 37 Messi va acompanyar a la xarxa de manera poc ortodoxa un rebuig de Rulli sobre rematada de Luis Suárez.
El que va passar fins a la mitja part passa a formar part dels expedients inexplicables del món del futbol. En qualsevol cas, va posar en evidència les misèries defensives d’un Barça que ha encaixat 7 gols en els últims tres partits. Es pot guanyar alguna cosa amb una estadística com aquesta a mitjans d’abril? Al 42 Iñigo va recuperar un rebuig de Ter Stegen, va penetrar entre Sergi Roberto i André Gomes i, sense tenir més opcions, va centrar amb potència des de la línia de fons. L’esfèrica va rebotar en Umtiti i es va convertir en gol.
LA MUNTANYA RUSSA
L’equip blaugrana va fer el 2-0 en el minut 37 i el partit va arribar al descans amb un 3-2
DEFENSA FEBLE
La rereguarda ha encaixat set gols en els últims tres partits contra el Màlaga, la Juve i la Reial Societat
SALVADOR
Amb dos gols i una assistència, Messi va ser el principal actor d’una victòria amb excés d’angoixa
Però aquesta vegada el Camp Nou no va tenir temps de patir perquè en la següent jugada Messi va veure un desmarcatge d’Alcácer i el valencià va convertir en gol, creuant davant Rulli, el servei de l’argentí. Hi va haver temps, però, perquè Xabi Prieto rematés amb classe i delicadesa a la xarxa de Ter Stegen una pilota penjada a l’àrea blaugrana. El Barça havia facturat el 2-0 al minut 37 i va anar al descans amb un 3-2 al marcador i la moral de la Reial disparada.
Amb una segona part igual el partit podia quedar exposat a qualsevol eventualitat. Més que no pas brillantor, el Barça requeria enteresa per suportar la partida territorial de la Reial i convicció per mantenir dret el delicat edifici anímic. L’equip va estar exposat al domini i les oportunitats donostiarres tot el segon temps. Willian un parell de vegades, Oyarzabal, Illarramendi amb una falta directa des del centre del camp que per poc no sorprèn Ter Stegen, Yuri... Molts ho intentaven, però ningú no va aconseguir moure el marcador. El Barça va ser un castell de cartes amenaçant ruïna, però va saber patir fins al final. Pura supervivència, res que faci fantasiejar amb grans conquestes.