El pensament delegat

L’enquesta que publiquem avui assenyala un significatiu transvasament de vots dins dels blocs independentista o no independentista, sobretot en el primer. La corrupció i l’absència de lideratge entre els neoconvergents propicien una decantació evident d’adhesions cap a ERC. Però, més enllà de la batussa partidista, s’aprecia poc desplaçament entre blocs: el percentatge dels que voten partits independentistes cau lleument del 47,8% al 46% . La fotografia demoscòpica mostra, una vegada més, una Catalunya partida en dues meitats, ara que ja tenim clar, després de l’última assemblea dels comuns, que aquests són més partidaris d’explorar fórmules de tercera via que de la independència.

Ens falta perspectiva segurament, però amb el temps serà pertinent preguntar-se fins a quin punt ha influït en la fermesa del procés i l’antiprocés català (i en tantes altres causes) la tendència que la ciència cognitiva anomena l’externalització del saber. Els científics Steven Sloman i Philip Fernbach han publicat als EUA l’estudi La il·lusió del coneixement: per què no pensem mai sols (Riverhead), en el qual raonen per què els humans, com a espècie social que som, hem anat configurant –sense ser-ne del tot conscients– un món col·laboratiu en què els individus retenim poca informació als nostres cervells, perquè hem acabat cedint-la a la comunitat. El desconeixement conscient d’aquest transvasament, afirmen, fa que ens atrevim a sostenir opinions radicals sobre qüestions de les quals sabem molt poc, sobretot si participem en xarxes socials on ens envoltem només de persones afins.

Potser llavors, basant-nos en aquesta tesi, s’entendrà millor per què a la Catalunya d’avui molesten tant els matisos –en un món que no és cap altra cosa que una suma de complexitats– i per què vivim en general tan a gust fent delegació de la pròpia ideologia.