Asa Hutchinson
GOVERNADOR D’ARKANSAS
La justícia ha frenat les vuit execucions previstes aquest mes a Arkansas que el governador Hutchinson (66) havia ordenat perquè no caduqués el medicament sedatiu de la injecció letal, que ja ha estat problemàtic en altres estats.
Finalment la justícia ha frenat les vuit execucions previstes durant onze dies a Arkansas, entre el 17 i el 27 d’abril, un rècord als EUA. Només Texas ha executat sis presos en un període més curt des que el Suprem va tornar a autoritzar la pena capital el 1976. L’estat governat pel republicà Asa Hutchinson va programar al febrer que fossin executats abans que caduquin 10 caixes del sedatiu midazolam, un dels tres fàrmacs requerits per a la injecció letal sota el protocol d’Arkansas.
La jutgessa federal Kristine Baker va bloquejar ahir sis de les nou execucions al·legant que els reclusos tenien dret a qüestionar el mètode d’execució, que els causaria “molt de dolor”. Per això va mencionar les execucions d’Arizona, Ohio o Oklahoma, on les execucions amb midazolam han estat problemàtiques, perquè sembla que l’ansiolític no deixa prou inconscient el pres. De les altres tres execucions, dues ja havien estat suspeses –en un cas, perquè no es complien els terminis, i en l’altre, perquè el pres patia problemes mentals–. La tercera encara no tenia data.
Baker també va afirmar que els procediments havien estat molt precipitats, tenint en compte que Arkansas no ajusticia ningú des del 2005, i va criticar que no es permeti que els advocats estiguin al costat dels condemnats en el moment final. El fiscal general estatal ha promès respondre amb duresa, però el temps juga en contra seu.
Menys de 24 hores abans que Baker bloquegés les execucions, i a menys de tres dies de la primera, el jutge local del comtat de Pulaski, Wendell Griffen, ja havia emès una ordre temporal que prohibia utilitzar el segon dels tres medicaments. Es tracta del bromur de veruconi, que bloqueja la respiració. El tercer és el clorur de potassi, que para el cor.
El jutge local es va limitar a donar la raó a McKesson, la farmacèutica més gran dels EUA, que acusava l’estat d’haver adquirit el bromur de veruconi sense avisarlos que seria utilitzat per dur a terme la pena capital. Quatre empreses havien manifestat la seva preocupació perquè els seus fàr- macs es fessin servir amb aquestes finalitats, però només McKesson va acudir als tribunals. Segons els advocats de l’empresa, en una carta a què va tenir accés The New York Times, Arkansas va comprar el lot “sota la llicència mèdica d’un metge, fet que implícitament representa que els productes només havien de ser utilitzats amb finalitats medicinals”.
Arkansas no ha executat ningú en més d’una dècada a causa de la dificultat d’aconseguir els productes i de les disputes legals. Les farmacèutiques són cada vegada més reticents a formar part d’uns procediments que provoquen fortes condemnes nacionals i internacionals. Davant l’anunci de les execucions en cadena, la UE, Amnistia Internacional, Human Rights Watch i, fins i tot, el mestre de la novel·la negra John Grisham, natiu d’Arkansas, s’han postulat contra aquesta “bogeria”.