La meva bonica llibreria
Històries de venedors de llibres, un ofici que s’ha transformat els darrers anys
Els llargs anys de crisi van produir una caiguda en les vendes de llibres que va arribar al 50%, fet que va provocar la desaparició d’establiments tan emblemàtics com Áncora y Delfín, Catalònia o Canuda, però també han anat apareixent llibreries amb un renovat esperit, com La Impossible, NoLlegiu, Casa Usher o La Calders.
Josep Cots, el llibreter de la Documenta, recorda a qui vulgui sentir-lo la llegenda de fra Vicenç, el llibreter assassí de Barcelona, recollida per Gustave Flaubert o Charles Nodier, entre d’altres. Es tracta d’una paradoxa majúscula, com va assenyalar el colombià R.H. Moreno-Durán, un d’aquells secundaris del boom que va viure a Barcelona, que no entenia com “algú tan proverbialment equànime i sensible com el llibreter es convertia en un assassí” i a sobre per “exterminar metòdicament els seus clients més fidels i generosos”.
Lluís Morral, la cara més reconeixible de la Laie, sembla incapaç de matar una mosca. Es va fer llibreter per casualitat: “Havia acabat la carrera d’Història i em van contractar per a una substitució de sis mesos d’una noia que va demanar la baixa maternal. D’això ja fa trenta anys... i encara hi sóc. En realitat, vaig trigar uns quinze anys a considerar-me de debò llibreter, perquè treballava aquí de retruc, d’alguna manera, anava fent cursos de doctorat, pensava redactar una tesi...”.
Antonio Torrubia és una institució a l’altre costat del taulell de la Gigamesh, llibreria especialitzada en fantàstic, ciència-ficció i terror des de principis dels vuitanta (els últims tres anys al seu actual emplaçament del carrer Bailèn). En una pissarra a l’entrada fan un senyal amb el retolador cada vegada que un client els pregunta quan sortirà la nova novel·la de Joc de
trons de George R.R. Martin, i el dia que ens rep estan a punt d’arribar a les 1.000. “Vaig començar fa quinze anys a la botiga antiga –explica–, contestant un anunci en què demanaven reforços per a la campanya de Nadal... i fins avui. Era client des que tenia 12 anys”.
Quines qualitats ha de tenir un llibreter? “Paciència i do de gents”, respon Torrubia. “Que t’agradin els llibres, també físicament, com a objectes; i que gaudeixis del tracte amb la gent. Jo hi he fet molts amics, entre la clientela”, apunta Morral, que continua aprenent d’ells perquè “el diàleg és en les dues direccions. Per aquí passen, per exemple, J.F. Yvars, Lluís Permanyer, Eduard Màrquez... entre molts més, i soc jo qui moltes vegades llegeixo coses que ells em recomanen”.
La identitat de cada centre és important. N’hi ha que tenen un sistema d’ordenació característic: La Calders no distingeix entre idiomes: ajunta tots els títols per ordre alfabètic; la Malpaso organitza les seves prestatgeries per editorials. I després hi ha les taules de títols destacats, tota una declaració d’intencions. Morral diu que “no seríem nosaltres si poséssim els bestsellers a l’aparador. Zafón i Rahola els tenim a dins, però no són la nostra imatge de marca. Els nostres títols més venuts són uns altres: ara, per exemple, Aramburu, Pisón, Maria Mercè Marçal, Pierre Lemaitre i Wadji Mouawad. I sempre venem més fons, un 60%, que novetats”. La Calders es nega fins i tot a tenir certs best-sellers, i “si algú entra demanant un Zafón, li ensenyem altres novel·les que passen a Barcelona”, explica Isabel Sucunza. Els seus supervendes són títols com Incerta glòria de Joan Sales (des de molt abans de la pel·lícula),
El día del Watusi de Francisco Casavella, o Mumbo Jumbo d’Ishmael Reed.
Les relacions entre llibreters no són tan competitives com passa en altres àmbits. “Seria contraproduent –aclareix Morral–: una de les coses que més agraeix un client és que si tu no tens un llibre l’enviïs a una llibreria que sí que el té”. Per Antonio Ramírez, de La Central, “les llibreries independents no competeixen entre si, sinó amb el gegant del comerç electrònic i les decisions binàries”.
La gran crisi del sector, una caiguda de vendes que va arribar al 50%, es va donar entr2e els anys 2010 i 2015. “Els primers a caure –recorda Morral– van ser els arquitectes, que eren molt bons clients, després els mestres, per les retallades... Et deien: ‘Tinc molts llibres a casa que encara no he llegit, ara m’hi dedico i ja tornaré a comprar més endavant’”. Diverses llibreries van desaparèixer (Áncora y Delfín, Catalònia, la Canuda...) però n’han nascut moltes altres, com La Impossible, la NoLlegiu, la Casa Usher, La Calders, Cal Llibreter, La Temerària... Contra el derrotisme, Ramírez diu que, exceptuant França –paradís lector– “la reacció de Barcelona no té parangó en països veïns”. Per Abel Cutillas, de La Calders, tan sols en uns quants llocs com Nova York “hi ha la proliferació i diversitat d’idiomes i edicions en llengua original que es troba a Barcelona”.
Joan Bordanova, gerent de la cooperativa Bestiari, que agrupa 18 llibreries –entre les quals La Gralla de Granollers, La Mulassa de Vilanova, La Capona de Tarragona o la del Centre Cultural El Born–, explica que els seus principis són, des de fa quaranta anys, “la defensa de la llengua catalana i el comerç de proximitat”. Al gener van fundar l’Associació de Llibreries Independents de Catalunya, perquè no se sentien ben representats pel Gremi de Llibreters, “atesa la forta presència que hi ha dins seu de gegants de l’estil d’Abacus, Casa del Llibre o El Corte Inglés. Fins ara ells eren l’únic interlocutor de les institucions, i això ens perjudica. Per exemple, aquest Sant Jordi, el grup Planeta ha tret les seves novetats al febrer i ja ens les ha fet comprar, sense el descompte que es fa més endavant, sotmetent els llibreters petits al xantatge de ‘si vols tenir novetats el dia 23, demana-me-les ara al febrer, sense descompte extra, perquè si no no et puc garantir que les tinguis’. Amb la qual cosa el descompte al públic recau tot de la part del llibreter i no a mitges amb l’editor, com sempre. No estem a la llista de prioritats d’una gran edi- torial. Actuen amb prepotència”.
El barri de Gràcia és un cas atípic: té més de trenta llibreries, moltes de les quals petites, altres d’enormement especialitzades (en aeronàutica, en cinema, en cultura japonesa...), però que en conjunt configuren una mena de parc temàtic del sector. Una de les més curioses, al carrer Planeta, és TuuuLibrería, on la María, llibretera voluntària que ajuda la Xanthi i l’Helena, explica que “som una oenagé, una llibreria solidària que té la finalitat de facilitar la lectura a
DOBLE DIRECCIÓ “A mi són els clients els que em recomanen llibres”, confessa Lluís Morral
NOVA ASSOCIACIÓ DE LLIBRETERS Neix un grup d’independents que se senten maltractats pels grans grups OENAGÉ TuuuLibrería vol que tothom llegeixi i no posa preu als llibres: el client el decideix
ANÈCDOTES Al costat de la Gigamesh hi ha una oficina d’exorcistes, i això provoca confusions
tota mena de gent, encara que no tinguin recursos. Funcionem a través de donacions de llibres que ens fan particulars. El que la fa especial és que els llibres no tenen preu, per ser conseqüents. Cada client es pot emportar un màxim de set llibres al dia, ha de deixar a canvi una donació, però la quantitat la decideix cadascú. Amb aquests diners aconseguim ser autosostenibles, no tenim afany de lucre”. A petita escala de la gran concentració de Gràcia, entorn de la Gigamesh, s’ha creat l’anomenat triangle friqui, amb 23 botigues dedicades a diversos aspectes culturals en unes quantes illes.
Les anècdotes de llibreters han omplert pàgines i pantalles. El volum Cosas raras que se oyen en las librerías (Malpaso), de Jen Campbell, en recull algunes. A Twitter es poden seguir amb el hashtag #clientedeldia i en comptes com els de @silviabroome o @sergiosancor. Torrubia explica que al costat de la Gigamesh hi ha una església “que acollia l’oficina dels exorcistes de Catalunya, i de vegades, per error, entraven aquí demanant per l’exorcista. Nosaltres els portàvem la pel·lícula”...