El clàssic final blanc
El cervell blanc rescata el Madrid, arrossegat per les múltiples baixes a El Molinón
El Reial Madrid aconsegueix in extremis la victòria a Gijón gràcies a un gol, al minut 90, d’Isco, que deixa l’Sporting enfonsat a la taula i lluny de la salvació.
En l’últim quart d’hora, els cronistes radiofònics van esmolar el discurs. Anunciaven “els minuts de Ramos”.
I el que hi va haver va ser l’arrodoniment d’Isco (24).
Corria el minut 90 quan el cervell blanc va enroscar una puntada amb la dreta que es colava ajustada al pal. Cuéllar no la va poder agafar. I la gent d’El Molinón es va endur les mans al cap. Se li escapa el tren de la salvació a l’Sporting, que ahir es va exercir amb empenta contra un Madrid menor. Els experiments, amb gasosa. Això va aprendre Zidane ahir. Una mica més i el seu reformat Madrid (li van faltar set titulars) s’estavella. Sort d’Isco. A Gijón, el Madrid va actuar amb mancances d’origen. Qui sap si engarrotat per la reforma de Zidane: li faltaven Cristiano, Benzema, Bale, Pepe, Varane, Carvajal i Keylor Navas. O per l’escassetat de minuts d’alguns dels convocats. O per la baixa prestància de l’Sporting. Feia 23 anys que el Madrid no encaixava cap gol a Gijón.
La indolència blanca i la traça de Mikel Vesga van trencar l’encanteri. Coentrão era un flam. James va desaparèixer del mapa. I Lucas Vázquez va estar desaparegut. Quan el van substituir, se’n va anar fet un basilisc.
Cap al quart d’hora, Vesga va recollir una pilota a la frontal i va clavar una vaselina sobre la defensa blanca. Cop va estar bé. Va recollir la passada i va superar Casilla. Als blancs els tocava remar. Com tantes vegades.
La resposta va ser la primera fiblada d’Isco. Va arribar tres minuts més tard. Se’n va anar de tres homes dins de l’àrea. Tot eren girs. La conseqüència, un gol fabulós.
Encara que el Madrid no es va espavilar. Ni tan sols amb l’1-1.
Aquell moviment d’Isco va anticipar maniobres encara millors. Com una cursa entre vuit homes, ja a meitat de la segona part, que no va tenir premi perquè es va quedar sense oxigen. A aquestes alçades, els seus companys només podien aplaudir-lo. “Tots ens hi hem deixat la pell”, reclamava Marcelo davant de les càmeres. “Tots hem fet una gran feina a Gijón”.
Els analistes no ho veuran d’aquesta manera. Entre altres motius, perquè el Madrid anava dormit. I això va donar vida a l’Sporting.
Empenyien els seus seguidors, que volen continuar a Primera, i empenyia Mikel Vesga, el seu home franquícia, que va caçar una pilota bombada a l’àrea petita i va col·locar el 2-1. Era el minut 49. I Isco escridassava Morata: –Espavila’t! Amb el 2-1 no en va tenir prou l’Sporting, que no va saber controlar els nervis. “Ficar gols està bé, però no ens ha servit”, deia Vesga.
Zidane només va fer una cosa bé ahir. Va retirar Coentrão i va incor- porar Marcelo. El canvi va fer virar el partit. Marcelo va obrir una autopista a la banda esquerra i l’Sporting es va espantar.
No es pot recular tant de temps contra el Madrid. Ni tan sols contra el Madrid B.
Estabilitzat el Madrid, va començar a arribar pels carrils. D’un costat, Marcelo. I de l’altre, Danilo. Una centrada seva va habilitar Morata, que va fer el que li demanava Isco: espavilar-se. Morata es va anticipar a la defensa de l’Sporting i va firmar l’empat blanc.
Després es van anunciar “els minuts de Ramos”. Hi va haver alguns intents. Diverses centrades, diverses càrregues del central, que va rematar malament, o en falta. Quedava Isco. Va passar sobre el xiulet final, que és quan fa més mal. Ja feia una estona que Isco llançava avisos, demanant la renovació a crits. “Sempre he deixat clar que vull estar-me aquí molts anys. Faré tot el possible per quedar-me al Madrid”, va escriure després a Twitter.
Abans la trepitjava, se la passava entre les cames... Va agafar una pilota a la frontal, va giravoltar i la va picar entre un bosc de cames.
És curiós, però el Madrid tremolós va sortir dret.
A REMOLC AL MARCADOR Sorprès per dues accions de Mikel Vesga, el Madrid va patir fins a l’últim minut