LES DUES CARES DE L’EVEREST
Ferran Latorre busca a l’Everest culminar el seu últim vuit mil sense oxigen artificial; Kilian Jornet emprendrà una ascensió veloç per la cara nord
Ferran Latorre busca el seu últim vuit mil i Kilian Jornet, un rècord.
Ferran Latorre es trobarà el dia de Sant Jordi, quan arribi al camp base nepalès, amb un Everest ple de gom a gom de muntanyencs ansiosos per coronar-ne els 8.848 metres. Latorre va iniciar dijous des de l’animada localitat de Lukla el trekking fins al campament que, a 5.350 metres d’altura, serà el seu quarter general fins a finals de maig, quan intentarà trepitjar el cim del sostre del món sense l’ajuda d’oxigen embotellat. Si ho aconsegueix, veurà realitzat el seu somni de ser el primer català que culmina les 14 muntanyes de més de 8.000 metres.
Després de dos anys sense cap cim a causa del terratrèmol de magnitud 7.8 que la primavera del 2015 va matar 8.800 persones, 20 de les quals al camp base, i de l’allau que el 2014 va sepultar 16 xerpes a la glacera del Khumbu, la temporada passada va finalitzar amb 641 cims, 199 pel vessant tibetà i 442 per Nepal, segons el recompte realitzat per
Himalayan Database, la base de dades creada per Richard Salisbury que utilitza els arxius d’Elizabeth Hawley. Aquesta periodista de 93 anys ha documentat durant dècades els ascensos als vuit mils de l’Himàlaia.
Les notícies publicades els últims dies a la premsa del Nepal auguren que aquest 2017 es podrien superar les xifres del 2016 atès que s’esperen uns 500 alpinistes estrangers, als quals donaran suport una xifra similar de xerpes, segons The Himalayan
Times. A aquests candidats a arribar al sostre del món per la cara sud cal sumar els que faran la ruta pel Tibet, entre els quals hi ha Kilian Jornet, de 29 anys, que emprendrà un ascens veloç, sense parades, lleugeríssim d’equipatge i sense oxigen artificial, des del monestir de Rongbuk, l’últim nucli habitat. En la seva primera incursió a l’Everest, l’estiu passat, va haver de desistir a causa del risc d’allaus, encara que va poder assolir la cota dels 8.000 metres. Jornet preveu arribar al Tibet cap a la segona setmana de maig, abans s’aclimatarà en altres muntanyes de l’Himàlaia amb la seva companya, l’esquiadora i corredora sueca Emelie Forsberg. En aquesta ocasió no l’acompanyarà l’escalador Jordi Tosas ni tampoc l’esquiador Vivian Bruchez. El muntanyenc i càmera francès Seb Montaz sí que documentarà l’ascens que preveu culminar en un temps d’entre 20 i 30 hores.
Aquest serà el setè intent a l’Everest de Latorre, de 46 anys. Tots sense l’ajuda d’oxigen embotellat. Cal destacar que el 99% de les persones que el 2016 van pujar aquesta muntanya ho van fer xuclant 02 artificial. Amb Latorre hi ha el francès Yannick Graziani i els austríacs Hanz Wenz i Martina Bauer. Tots tres participen en l’estudi liderat per l’hospital de Sant Pau que persegueix identificar els mecanismes fisiològics d’adaptació a l’altura partint de les diferències en l’expressió del genoma. L’expert en genòmica José Manuel Soria, el pneumòleg Oriol Sibila, tots dos de Sant Pau, i el cardiòleg Marc Abulí, del Germans Trias i Pujol, s’han afegit aquests dies a l’expedició per prendre mostres de sang i realitzar tota mena de proves als integrants al camp base de la cara sud. Metges nepalesos repetiran els exàmens a Latorre, Graziani, Wenz i Bauer, i a una quarantena més de persones, entre muntanyencs estrangers i xerpes, un cop hagin baixat del cim. L’objectiu d’aquesta recerca, finançada per la Fundació Bancària La Caixa, és avançar en el diagnòstic i en la millora del tractament de les persones que pateixen la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), així com altres patologies respiratòries.
L’equip coincidirà al camp base amb aspirants de tot el món. Amb més de mil
persones allotjades en tendes que seran casa seva durant gairebé dos mesos, aquest enclavament funciona com un poble regit per les seves pròpies regles. Algunes agències locals van guanyant protagonisme en un negoci dominat tradicionalment per companyies estrangeres. Però les coses van canviant. Mingma Sherpa, el primer nepalès que ha pujat els 14 vuit mils del planeta, és el propietari i director de Seven Summits, firma que aquesta primavera guiarà 85 esportistes en la seva aventura de l’Everest. “En tenim 78 pel Nepal i set pel Tibet, que pujaran amb el mateix nombre de xerpes”, confirma per correu electrònic Mingma Sherpa. Igual que tants altres xerpes va començar com a portador carregant a l’esquena fins a trenta quilos de pes a la zona del Makalu. Els 14 vuit mils li van donar força notorietat, la qual cosa va facilitar que obrís la seva empresa a Kàtmandu. El també nepalès Min Bahadur Sercha, de 86 anys, és una de les persones amb qui coincidirà Latorre a l’Everest. Aquest besavi de sis nens ja va arribar a ostentar als 76 anys el rècord de ser l’home de més edat que trepitjava el cim, títol que un japonès de 80, Yuichiro Miura, li va arrabassar el 2013. Ara torna a l’Everest després dels intents fallits del 2013, per problemes econòmics, i del 2015, pel devastador terratrèmol. Com ha passat amb altres pomposos anuncis del Govern d’aquest país, sembla que tampoc no ha prosperat el projecte de prohibir ascensos al sostre del món als majors de 75 anys, als menors de 18 i a persones amb discapacitats físiques. Fins aquesta setmana, el Govern havia ingressat prop d’1,8 milions d’euros per l’emissió dels permisos preceptius per poder escalar les seves muntanyes. La tarifa governamental per a l’Everest és de 10.300 euros per alpinista.
Un altre veterà de l’Himàlaia, Carlos Soria, de 78 anys, ha viatjat al Nepal per pujar el Dhaulagiri, de 8.167 metres, que seria el seu tretzè 8.000.
A l’Everest hi ha de tot. Escaladors molt bregats i autèntics principiants. Gent amb un pressupost molt ajustat i milionaris que es poden permetre expedicions amb totes les comoditats. En aquest cas, l’aventura els surt per no menys de 65.000 euros. “He entrevistat un grup de deu indis, alguns dels quals no ha superat mai els 6.000 metres, i volen pujar a l’Everest sense oxigen. Una bogeria!”, comentava a aquest diari des de Kàtmandu Billi Bierling, una de les persones que han pres el relleu a Elizabeth Hawley en la tasca de verificar els ascensos a l’Himàlaia. Bierling destaca la travessia de l’Everest al Lhotse (8.516 metres), sense 02 embotellat,
“Mobilitzar menys pes allà a dalt és rellevant. Una altra clau és el ritme. Quan em sento fort tendeixo a anar massa ràpid i hauria de ser més conservador per no arribar esgotat al coll Sud”
del suís Ueli Steck com un dels projectes més exigents que es veuran aquesta temporada. Els plans de Steck són seguir el camí cap al cim pel corredor Hornbein, baixar per la ruta normal fins al coll Sud (8.000 metres) i després enfilar per la variant Urubko per buscar el cim del Lhotse, juntament amb el seu company Tenji Sherpa. Latorre, amb una llarga experiència a l’Everest, ha previst petits canvis respecte a les seves temptatives anteriors, la primera el 1995 i l’última el 2012. “Pujaré amb un equip més lleuger, des de la granota de plomes, que pesa mig quilo menys, fins a la motxilla. Faré servir grampons d’acer en lloc d’alumini. Mobilitzar menys pes allà a dalt és rellevant. Una altra clau és el ritme. Quan em sento fort tendeixo a anar massa ràpid i hauria de ser més conservador per no arribar esgotat al coll Sud. I també millorar l’aclimatació assolint els 8.000 metres abans de l’atac definitiu”, detalla. “En aquesta ocasió –afegeix– pujaré amb un xerpa, en Sange, de 31 anys, que ha coronat dues vegades l’Everest, una pel vessant sud i una altra pel nord”.
El paper dels xerpes és determinant perquè aquests 500 candidats tinguin opcions d’assaborir el seu Everest. Ells són els que s’hi juguen la pell per equipar els trams més compromesos amb cordes i escales que facilitin l’ascens dels seus clients. L’estudi liderat per Sant Pau porta el seu nom, Sherpa-Everest Project; no en va, una vintena de persones d’aquesta ètnia de l’Himàlaia participaran en la investigació que ha d’aportar llum sobre com les diferències en l’expressió del genoma intervenen en l’adaptació
a l’altura.