Ultradreta a l’alça a Estrasburg
De cara al 2019 podria disposar del grup més coherent al Parlament Europeu, amb entre 100 i 150 diputats
La ultradreta formarà el grup “més coherent i estructurat” del Parlament Europeu que sorgeixi de les eleccions europees del 2019. Siguin els que siguin els resultats a les eleccions nacionals prèvies, el que convertirà la ultradreta en el grup més fort de la cambra serà “la naturalesa transeuropea de la seva progressió”. És la previsió que fa el LEAP, un think tank parisenc, en la seva última anàlisi d’anticipació política.
L’extrema dreta és “un dels pocs corrents polítics organitzats a escala transeuropea”. Al Parlament s’articularà al voltant del grup Europa de les Nacions i de les Llibertats (ENL), que avui forma el grup parlamentari més petit, amb 40 eurodiputats, nodrit per partits d’extrema dreta de França, Àustria, Holanda, Alemanya, Itàlia, Bèlgica i Polònia. La previsió de l’independent LEAP (Laboratori Europeu d’Anticipació Política) és que l’ENL adquireixi rellevància atraient cap al seu grup a altres partits d’extrema dreta presents a la Cambra i també com a resultat del previsible increment del vot ultradretà a cada país.
L’ENL es beneficiarà de la desaparició dels britànics del Parlament Europeu com a conseqüència del Brexit. Els euroescèptics britànics de l’UKIP no són a l’ENL. Els 20 diputats que tenen aporten el gruix de la composició de l’ELDD (Europa de les Llibertats i de la Democràcia Directa). Sense ells el grup deixarà d’existir i alguns dels seus diputats emigraran cap a l’ENL.
Passarà el mateix amb un altre grup parlamentari afí a l’ENL, el dels Conservadors i Reformistes Europeus (CRE), 74 diputats, compost pels tories britànics, els també governants polonesos del partit Dret i Justícia i el Partit Popular Danès.
“Dels tres grups parlamentaris que avui es reparteixen l’oferta de l’extrema dreta europea, dos són emanacions britàniques (ELDD) o britanicopoloneses (CRE), i el tercer (ENL) és un producte francoholandès”, resumeix el LEAP. La suma d’aquestes aportacions amb el previsible increment del vot ultra als països centrals de la UE fa pensar que l’ENL podria formar un grup d’“entre 100 i 150 eurodiputats” al Parlament Europeu del 2019.
L’extrema dreta no rebutjarà ni abandonarà el joc europeu, perquè la UE concentra molt de poder, i per tant el que faran els seus partits serà més aviat intentar conquerir aquest poder, explica Marie-Hélène Caillol, presidenta del LEAP. A França, Marine Le Pen ja no parla d’anarse’n de la UE, sinó d’organitzar un referèndum sobre la pertinença francesa al club europeu.
Els francesos són molt crítics envers la UE, però no la volen abandonar, per la qual cosa fins i tot en la hipòtesi poc probable que s’arribés a fer, un referèndum de sortida es perdria.
La veritable perspectiva és la d’un “programa comú” europeu de l’extrema dreta que podria tenir com a eslògan, parafrasejant Donald Trump, “Make Europe great again” (tornar a fer gran Europa). Aquesta empresa, que ja ve anticipada per les reunions dels líders ultradretans europeus com la de Coblença, surfejaria sobre l’onada Trump, i afirmaria l’existència d’una identitat europea blanca, una “unió de patriotes, no necessàriament hostils a una mínima integració destinada a protegir la diversitat nacional i regional d’Europa contra el multiculturalisme en general i l’islam en particular”, segons la descripció de Fabien Escalona, del portal independent francès Mediapart.
En la previsió del LEAP aquest escenari tindria, a més a més, un altre avantatge respecte als propòsits transeuropeus d’esquerra, com el que anima l’exministre grec Ianis Varufakis (DiEM25): la presència d’un establishment a Brussel·les que té menys por dels nacionalistes ultres que dels demòcrates.
“Un projecte d’Europa social podria unir l’esquerra transeuropea, però aquest projecte està en oposició frontal amb la ideologia ultraliberal de l’actual sistema institucional europeu de governs nacionals, lobbies i institucions”, observa l’anàlisi del think tank parisenc. Aquest projecte “s’etiqueta com a populista d’esquerra, és a dir al mateix nivell de radicalitat que les visions defensades per l’extrema dreta”, diu. “I això sense tenir en compte que l’ultraliberalisme no és ni de bon tros contestat per la majoria de les forces d’extrema dreta”, observa.
La ultradreta comença a ser un dels pocs corrents polítics organitzats a escala transeuropea L’herència del Brexit i els avenços nacionals engreixen l’ENL, el seu principal grup parlamentari