Mas arrossega la resta
La tensió entre el PDECat i ERC creix a mesura que s’acosta l’hora de la veritat. En les dues forces hi ha partidaris de buscar una sortida airosa davant els obstacles per celebrar el referèndum, però Mas imposa el ritme.
S’escampa el nerviosisme al Govern. La desconfiança fa efecte en la relació entre els dos socis, el PDECat i ERC, que es vigilen de reüll. Últimament fins i tot sospiten que es graven converses privades... Tots dos tement que l’altre intenti endossar-li les culpes –la llufa de traïdor– si es frustra la celebració del referèndum.
Dues fotos d’aquesta setmana resumeixen la situació actual:
–En una es pot veure el president Carles Puigdemont i el seu vicepresident, Oriol Junqueras, firmant l’últim avís del Tribunal Constitucional que els adverteix de les conseqüències penals d’organitzar un referèndum. Estampen la seva rúbrica sota l’atenta mirada de les dues funcionàries que van lliurar els escrits. L’entorn de Junqueras va tenir especial interès a difondre aquesta imatge. El seu missatge és clar: els dos líders estàn compromesos amb la consulta i tots dos pateixen el consegüent assetjament judicial. El vicepresident està entossudit a mantenir-se al costat del PDECat, però no a anar-hi per davant. Junqueras no té clar que els seus socis de viatge acabin arribant a la desobediència. Ell no quedarà com un traïdor, però tampoc no necessita anar d’heroi.
–En l’altra imatge es pot veure Puigdemont sol al costat d’una obra de Tàpies sota la qual ha col·locat un al costat de l’altre els cinc avisos del Constitucional que ha rebut fins ara. Com en una exposició. El posat del president és ufà, gairebé desafiador. El missatge també és nítid: “Jo estic disposat a arribar fins al final”. Amb aquesta foto està transmetent que, si finalment no hi ha referèndum, no serà perquè ell no estigui disposat a assumir riscos, sinó perquè o bé el vicepresident no ha fet la feina que se li va encarregar o bé el PDECat s’ha fet enrere.
La pressió judicial fa molt difícil posar en pràctica el referèndum, perquè l’organització no depèn només dels polítics, sinó també de funcionaris, interventors, treballadors públics i empreses privades. Al Govern ho saben, i fins i tot hi va haver un intent, a començaments de març, de buscar una sortida conjunta que passés per reconèixer els obstacles. La reunió secreta, encapçalada per i Oriol Junqueras –i a la qual no va assistir Puigdemont– a la Casa dels Canonges, només va servir perquè l’expresident mantingués el rumb cap al referèndum unilateral i arrossegués amb ell el líder d’ERC.
Cada vegada hi ha més dirigents sobiranistes que consideren que el principal escull per trobar una solució airosa és Mas. L’expresident manté que és imperiós organitzar el referèndum costi el que costi i obligar el Govern central a l’ús de la força per impedir-ho. De fet, el mateix Mas es considera una peça clau perquè el partit no s’aparti d’una línia que ell mateix qualifica de “dura”. Per evitar que s’arribi a aquest extrem, seria precís un acord entre Mas i Junqueras que ara mateix resulta impossible. Per a ERC tindria un cost relatiu, ja que els republicans saben que ningú no dubta del seu independentisme. I si la responsabilitat és compartida, una bona part dels exconvergents hi estaria d’acord, ja que s’evitaria descapitalitzar el partit de candidats a les eleccions que, d’una altra manera, resultarien inhabilitats com a càrrecs públics. Però la posició de l’expresident Mas arrossega la resta.
Altres membres del Govern i de Junts pel Sí creuen que el temps per pactar una sortida que no passi pel referèndum s’ha esgotat i que intentar-ho ara seria un suïcidi polític per als partits independentistes. Estimen que, a hores d’ara del procés, no hi ha marge per a maniobres i que si els impediments tècnics per al referèndum són insalvables
Cada cop hi ha més escenificacions: ningú no vol aparèixer com a culpable que la consulta no es faci Només Mas i Junqueras podrien pactar una alternativa, però l’expresident defensa la línia “dura”
caldrà intentar almenys un 9-N, encarregant els preparatius des de fora del Govern.
En aquests moments, tots es veuen arrossegats per les tesis de Mas. Uns amb més entusiasme, com Puigdemont, i d’altres amb menys, com alguns consellers dels dos partits. L’expresident continua marcant la pauta llevat que es creui en la seva trajectòria la sentència del Palau de la Música, que algunes fonts situen per al juliol. En canvi, si el judici a Carme Forcadell es produís per aquelles dates, s’impulsaria la tesi de portar l’enfrontament amb el Govern central al carrer.
Aquesta tensió latent provoca que les escenificacions siguin cada dia més acusades. Com les dues fotos comentades. Prolifera la gesticulació, com les declaracions de Marta Rovira, secretària general d’ERC, que suggereix la contractació d’aturats per a l’organització del referèndum. Una possibilitat que ara no es contempla, però que la dirigent d’Esquerra va portar a col·lació per contrarestar les acusacions del PDECat que Junqueras no està fent els deures per a la consulta.
La relació entre el PDECat i ERC es deteriora a mesura que passen les setmanes. Quant de temps suportaran aquesta situació i quin el desenllaç tindrà és una incògnita que ara mateix els dos partits són incapaços de respondre.