Albiol intenta recuperar la presència territorial del PP a Catalunya
Rajoy multiplicarà al maig els seus actes i contactes amb la societat catalana
En el congrés de la seva proclamació com a nou president del Partit Popular català, que va tenir lloc a l’Hospitalet de Llobregat el 27 de març, amb la presència de Mariano Rajoy com a convidat, Xavier García Albiol va emfatitzar una frase del seu discurs de clausura: “Vull menys moqueta i més trepitjar carrer”. Tota una declaració d’intencions amb què naixia, al seu torn, la nova filosofia de proximitat amb el ciutadà i el militant de base que espera convertir en sant i senya del seu mandat.
Un canvi estratègic que parteix de la seva experiència com a alcalde de Badalona, però també d’una preocupació que comparteix amb els despatxos de la Moncloa i del carrer Génova, 13: la poca penetració territorial que continua patint el PP a Catalunya.
Sortir al carrer és una de les directrius que el president Mariano Rajoy ha traslladat a totes les cúpules autonòmiques. I Albiol no només ha fet justificant de recepció del missatge, sinó que l’ha convertit gairebé en una obsessió després de comprovar com l’estructura territorial que es va anar esfilagarsat en l’etapa final de la presidència d’Alicia Sánchez-Camacho, colpejada per l’episodi de la Camarga i els mals resultats en les municipals del 2015, continua malparada o desmuntada.
En aquells comicis del 2015 el PPC va veure reduïts gairebé a la meitat el nombre de regidors i va perdre dues alcaldies emblemàtiques com les de Badalona i Castelldefels. Ara Albiol intentarà tornar a enganxar al projecte molts dirigents municipals i militants de base que els últims anys, en ple auge de l’independentisme, s’han sentit “abandonats” per la cúpula de Barcelona i Madrid.
Un sentiment que va assolir el seu clímax el 9-N amb la celebració de la consulta, després que en nombrosos actes previs Rajoy i altres dirigents del PP van prometre per activa i per passiva als seus militants, que aquesta consulta no es faria. “Va ser un dur cop per a la militància i va ajudar a debilitar l’estructura territorial del partit a Catalunya”, admeten des de la direcció dels popular catalans.
En aquesta nova etapa, que coincideix amb l’operació diàleg llançada pel Govern a Catalunya, amb la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría exercint de timonera, la intenció dels populars catalans per a les municipals del 2019 és la d’augmentar un 50% els seu nombres de regidors, arribar com a mínim als 300 a tot Catalunya i tornar a tenir presència institucional per, si és possible, decidir i tenir influència en la constitució dels governs.
“Volem ser la casa de tots aquells catalans que no volen la independència ni escenaris rupturistes al marge de la seva ideologia”, assenyala Albiol. El primer pas en aquest sentit el faran al mes de maig amb dos caps de setmana carregats d’actes per tot Catalunya, preveuen ser presents a més de 30 ciutats i municipis, i que tindran la participació d’Albiol i diputats del Parlament, el Congrés i càrrecs municipals.
“La meva intenció d’aquí al final d’any és haver visitat almenys en dues ocasions les principals localitats de Catalunya”, apunta Albiol, que ha assumit la necessitat de llançar-se a la carretera i acumular quilòmetres a l’esquena.
Una comesa per a la qual disposa de l’ajuda del mateix president Rajoy i altres membres destacats de l’Executiu central. La Moncloa ja ha comunicat a la direcció catalana que Rajoy serà també molt present a Catalunya durant el maig i participarà la primera setmana en un acte que organitza Foment del Treball, la principal patronal catalana. A aquesta visita, Rajoy hi sumarà la seva ja tradicional intervenció (no hi falta des del 2004) en les jornades que el Cercle d’Economia organitza a Sitges, que congreguen els principals líders polítics i econòmics del país.
En paral·lel, Albiol ja prepara uns congressos provincials en què es pot repetir la pugna interna del conclave en el qual va sortir elegit Albiol. Sobretot a Girona, on el diputat Sergio Santamaría podria disputar-li la presidència de la federació a Enric Millo.
A Lleida la diputada Marisa Xandri disputarà la presidència provincial a María José Horcajada, exregidora a la Paeria que està alineada amb el sector que dirigeix el veterà diputat Josep Ignasi Llorens, en el congrés del 3 de juny. A Barcelona, on es preveia la guerra més cruenta, la decisió d’Albiol de situar Alberto Villagrasa (que té el suport de Jordi Cornet i Dolors Monserrat) i Manu Reyes (afí a Alberto Fernández i Alicia Sánchez-Camacho) com a vicesecretaris de l’executiva catalana ha evitat l’enfrontament directe. Contra rellotge els dos sectors i Albiol busquen un candidat de consens i que pacifiqui la direcció provincial pensant en el 2019.