Debat constructiu
He puntualitzat en alguna ocasió que les funcions del Defensor del Lector se circumscriuen a l’àrea informativa, no a la d’opinió. Així ho aclareixo també als lectors que envien queixes sobre alguns articulistes. Tot i això, el cas que avui arriba a aquesta columna inclou elements informatius que estan precisament en la base de la controvèrsia i per això val la pena fer els aclariments corresponents.
El subscriptor Pere Costa Batllori es va queixar que, en una columna d’opinió publicada el 4 d’abril, Toni Coromina criticava la producció industrial d’animals per a consum com un món de malson, en el qual “la majoria de porcs viuen en autèntics camps de concentració” i “les vaques mengen una indigerible barreja d’hormones, drogues, tranquil·litzants i farines animals elaborades amb soja dels països pobres”.
El lector, que es va presentar com a veterinari doctorat, membre de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, de la Reial Acadèmia Europea de Doctors, de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona i de la Reial Acadèmia de Ciències Veterinàries d’Espanya, va detallar que havia passat la seva vida laboral dedicat a l’alimentació animal i a les seves conseqüències en l’alimentació humana i a la docència universitària. “Puc donar fe que en el passat possiblement es van fer coses no correctes, però fa molts anys que el sector produeix amb plena seguretat i no està bé que La Vanguardia posi en la ment dels seus lectors unes falsedats patents, en uns moments en què de problemes ja en tenim prous i suficients”.
La queixa de Pere Costa va propiciar un intercanvi de correus a través del Defensor en el qual el debat va adquirir un interessant calat periodístic. Coromina, resident a la comarca d’Osona, va argumentar que havia vist personalment granges de porcs com les que descrivia en el seu article i, en relació amb l’alimentació de les vaques, va enviar l’enllaç amb una informació en la qual es recollia un comunicat del Grup de Defensa del Ter, “una entitat molt fiable –afirmava l’articulista– que fa prop de trenta anys que fiscalitza l’activitat agrària referida a la contaminació i lligada a l’excés de nitrats per saturació de purins de porcs”.
“És possible que el senyor Costa tingui part de raó –va expressar Toni Coromina– en què no tota la ramaderia industrial és tan cruel i que probablement hi ha empresaris que compleixen escrupolosament la llei. Però hi ha moltes explotacions no sostenibles al país. Lamento haver fet l’efecte de generalitzar. El meu era un crit d’alerta per evitar el maltractament, l’adulteració química i la massificació”.
En la seva resposta, Pere Costa va escriure que “sempre hi ha algú que no compleix, però això no dona dret a generalitzar”. Costa va demanar el Defensor que quedés clar per als lectors d’aquest diari que la carn que mengen avui dia “és bona, sana, sense residus perillosos i resultat d’una alimentació de l’animal molt ben estudiada i controlada”. “Si algú utilitza ingredients incorrectes –diu el veterinari en aquest correu– corre un risc molt real de ser sancionat o anar a la presó”.
El diàleg entre articulista i expert va fer emergir un altre problema inherent a la gran quantitat d’explotacions porcines que hi ha a Catalunya: el dels purins. “Aquí té tota la raó –va subratllar Pere Costa–. Cal posar remei al problema ambiental produït pels purins, que tenen una perfecta solució com a font d’energia elèctrica, però cal trobar un adequat equilibri econòmic en el seu tractament”.
Un article crític amb les condicions de vida dels animals a les granges industrials porta un veterinari a aclarir la realitat actual