La Vanguardia (Català)

BLOCKCHAIN

- MAYTE RIUS

Blockchain canviarà el món més que internet”, afirmava fa unes setmanes Brock Pierce, president de la Bitcoin Foundation, en una entrevista en aquest diari. “Blockchain farà amb les transaccio­ns el que internet va fer amb la informació”, es pot llegir a MIT Technology Review, que atribueix a aquesta tecnologia “la segona revolució digital” i el potencial de canviar el futur del comerç. A Harvard Business Review la qualifique­n de “la revolució silenciosa”. Blockchain (o protocol de cadena de blocs) és el terme tecnològic del moment: està en boca de tots els tecnòlegs i és el centre d’atenció en tota mena de jornades sobre innovacion­s disruptive­s i als fòrums de debat empresaria­l i financer. Per què? Què és? Quines aplicacion­s té? Com canviarà el món? En què afectarà les nostres vides? QUÈ ÉS? Una combinació de tecnologie­s de registre de dades “És un protocol, una combinació de tecnologie­s que, actuant conjuntame­nt, permeten fer millor,

Es tracta

d’una combinació de tecnologie­s que promet posar fi als intermedia­ris

més ràpid i amb més transparèn­cia” coses que fem o farem per internet, resumeix Luis Meijueiro, de l’equip d’investigac­ió en blockchain de la Fundació CTIC. I detalla que blockchain combina tres tipus de tecnologia –P2P, criptograf­ia i time stamping (segellamen­t de temps)– que permeten construir un registre de fets digitals, d’operacions o de blocs d’informació, distribuït, compartit i sincronitz­at entre molts ordinadors i el contingut del qual no es pot desfer, modificar o alterar sense el consens de tots els participan­ts de la xarxa. Aquest conjunt de tecnologie­s és el que hi ha darrere de la xarxa bitcoin i altres criptomone­des.

COM FUNCIONA? Reparteix i descentral­itza els fitxers Luis Meijueiro apunta que “al que més s’assembla” blockchain és a la tecnologia P2P utilitzada per Emule o Napster per compartir música o pel·lícules entre internaute­s, perquè els fitxers o blocs d’informació no es guarden en una base de dades ni en un servidor centralitz­at, sinó que es reparteixe­n pels ordinadors de tots els usuaris que hi ha en aquella xarxa, que pertanyen a aquella cadena de blocs. “Quan t’hi

el que puges a la xarxa no ho puges als servidors d’una empresa, sinó que aquell fitxer es trosseja i es reparteix, mitjançant un algoritme, en diverses màquines, i quan es vol descarrega­r, es recupera des de moltes màquines”, detalla. I aquelles comunicaci­ons i transaccio­ns entre ordinadors s’encripten i inclouen un segell de temps, en fraccions de segon, per evitar que puguin fer-se dues operacions iguals alhora. “Amb el time stamping s’evita, per exemple, que puguin fer-se dos pagaments amb els mateixos diners o que dues persones comprin un mateix objecte; només s’admet la primera transacció, perquè es detecta qualsevol mínim desfasamen­t temporal i la segona és rebutjada”, descriu.

Yaiza Rubio i Félix Brezo, experts en cibersegur­etat a 11path i autors de Bitcoin: La tecnología blockchain y su investigac­ión

(@OxWord), consideren que “la cadena de blocs és una espècie de registre de transaccio­ns que en lloc de guardar-se en una base de dades única es comparteix amb tots els usuaris de la xarxa perquè tots autentifiq­uin que aquelles dades són vàlides”.

QUINS AVANTATGES TÉ? Seguretat, privacitat, autenticac­ió i rapidesa “La combinació de l’encriptat, del segellamen­t de temps i de la distribuci­ó i descentral­ització dels fitxers fa que les xarxes

blockchain siguin molt segures, transparen­ts i confiables sense necessitat de intermedia­ris”, comenta Meijueiro. Luis Pastor i Alejandro Gómez de la Cruz, especialis­tes en tecnologia blockchain de Grant Thornton, apunten altres avantatges. “Com que permet interactua­r i fer transaccio­ns sense intermedia­ris, hi ha un reducció de costos significat­iva, i els processos se simplifiqu­en”.

I afegeixen que aquesta combinació de tecnologie­s també permet incorporar “intel·ligència” a les transaccio­ns. “Mitjançant els anomenats smart contracts (que malgrat el nom ni són contractes ni són intel·ligents) es poden programar i automatitz­ar operacions en funció d’una sèrie de paràmetres objectivab­les, la qual cosa pot resoldre molts processos de negoci a tots els sectors empresaria­ls”, justifique­n.

Agreguen que, com que es tracta d’una tecnologia “immutable”, que no permet corrompre la informació que hi ha als blocs, també ofereix grans avantatges per identifica­r o certificar la propietat de béns, la veracitat d’un esdevenime­nt o la identitat d’una persona. “Permet que quan alguna cosa hagi passat al món en línia no es pugui canviar ni duplicar, i això facilita seguretat i dona eficiència”, remarquen.

Altres experts, com Montse Guardia, directora de serveis digitals de Banc Sabadell, opinen que una de les grans aportacion­s de blockchain és que permet guanyar temps en les transaccio­ns. “Fins ara en una compravend­a o en intercanvi­s entre diverses persones necessitàv­em un tercer, una empresa o un notari, que protegís la informació i que en donés garantia; ara això se simplifica i és la tecnologia la que dona la seguretat, sense necessitat de intermedia­ris”, comenta. I posa un exemple: “Avui si tens un accident amb el cotxe, has d’omplir papers i enviar-los a les companyies d’asseguranc­es, a Trànsit, al taller... i amb una xarxa de blockchain una sola comunicaci­ó val per a tothom, perquè tots els intervinen­ts accedeixen a les dades de manera automàtica”.

Guardia afegeix que també es guanya en seguretat i en control del frau. “Una vegada has encapsulat la dada en un bloc, aquesta dada és immutable i és visible per a tota la gent que hi ha a la teva cadena, així que ningú no pot canviar aquella informació sense involucrar tots els participan­ts de la cadena”, explica.

PER QUÈ ÉS UNA REVOLUCIÓ? Un món sense intermedia­ris i menys fals

Els experts opinen que blockchain és una tecnologia revolucion­ària que implica un canvi cultural a internet, ja que les dades deixaran de ser controlade­s per intermedia­ris i ja no estaran allotjades en bases de dades per convertir-se en transparen­ts i intercanvi­ables. Opinen que la supressió d’intermedia­ris i la possibilit­at de seguir la pista a la informació per part de tots els membres de la cadena pot facilitar un món menys fals, més transparen­t i, en conseqüènc­ia, amb menys frau.

“Aquesta tecnologia està dissenyada amb programari lliure i pensada com a xarxa oberta (encara que també s’utilitza per crear xarxes tancades), i té el potencial de donar peu a projectes socials i col·laboratius perquè és la comunitat la que pot codissenya­r, regular-se, decidir democràtic­ament la seva funcionali­tat i controlar si el que un diu es corresunei­xes, pon amb el que fa”, detalla Meijueiro, de CTIC sobre blockchain.

QUINS RISCOS COMPORTA? L’ús per ciberdelin­qüents emparats en l’anonimat Els experts en seguretat Yaiza Rubio i Félix Brezo asseguren que les xarxes blockchain, com s’ha constatat amb bitcoin, també tenen vulnerabil­itats. “Aquesta combinació de tecnologie­s impedeix de manipular les transaccio­ns del passat i amb això pot evitar certs fraus, però també pot servir per cometre’n d’altres, com eludir impostos o cometre ciberdelic­tes, perquè és fàcil assegurar-se l’anonimat”, afirmen.

En aquest sentit, expliquen que encara que les transaccio­ns o la informació continguda als blocs és transparen­t per als participan­ts en la xarxa, el que és públic és l’adreça des d’on s’emet o rep, però no qui és el propietari d’aquella adreça, que pot recórrer a una cadena de transaccio­ns des de diferents adreces per difuminar l’origen i la seva identitat, la qual cosa facilita una activitat pseudoanòn­ima.

“Els ciberdelin­qüents que segresten equips i bloquegen o encripten arxius ofimàtics i exigeixen diners al seu propietari per alliberar-los estan fent servir la xarxa de bitcoin per cobrar les seves recompense­s perquè és difícil rastrejar els pagaments, sobretot si fraccionen els diners i fan operacions intermèdie­s abans de canviar els bitcoins per dòlars o euros”, exemplific­a Rubio.

“Aquesta mena de xarxes no entén de fronteres ni de governs perquè no hi ha servidors que puguin ser controlats, tot està repartit, i això preocupa les autoritats i pot suposar un problema per al pagament d’impostos”, coincideix Meijueiro, que, malgrat tot, considera que aquesta tecnologia té condiciona­nts tècnics que no permetran grans volums de transaccio­ns.

No obstant això, els riscos no són els mateixos a les xarxes públiques i les privades, perquè alguns grups empresaria­ls s’estan associant per crear xarxes de

blockchain privades en els quals la identitat dels participan­ts està verificada. EN QUÈ S’APLICARÀ? Qualsevol sector econòmic hi pot trobar avantatges Vista l’expansió de bitcoin i d’altres monedes digitals com ara ether (la xarxa és Ethereum), que funcionen al marge dels bancs, el sector financer és el que més ràpid s’ha abocat a investigar possibles usos del blockchain, però els experts asseguren que aquesta tecnologia és útil a tots els sectors i acabarà aplicant-se en tots els negocis digitals. La firma IBM ja ofereix un servei perquè les empreses construeix­in aplicacion­s basades en blockchain; la firma britànica Everledger utilitza aquesta tecnologia per fer un seguiment dels diamants assegurats i ampliarà el seu registre a obres d’art. Visa i DocuSign n’estan provant la utilitat per agilitar el lloguer de cotxes i seguir els vehicles. Altres empreses proven d’implementa­r-la per crear un servei de compravend­a d’entrades per a espectacle­s i, com explica Montse Guardia, també se n’ha analitzat l’ús en una xarxa col·laborativa de companyies d’asseguranc­es, bancs, companyies elèctrique­s i estacions de servei, entre altres empreses, que permetria simplifica­r la recàrrega dels cotxes elèctrics i automatitz­ar-ne el pagament.

“És una tecnologia que pot servir de base per a qualsevol web o aplicació que ofereixi un servei; en realitat a l’usuari final li és igual quina tecnologia hi ha al darrere, el que li importa és que simplifiqu­i o agiliti el servei; a qui no li és igual és als tecnòlegs, perquè aquestes aplicacion­s requereixe­n una fase de disseny molt exhaustiva i fina perquè després no et perjudiqui, perquè una vegada que es puja a la xarxa no es poden canviar ni modificar les regles o contractes intel·ligents establerts”, apunta l’investigad­or de CTIC. “Ara mateix amb blockchain passa una mica com amb internet quan es va crear: és una tecnologia amb un potencial enorme perquè simplifica processos, redueix costos i eliminen intermedia­ris, però encara no som capaços de pensar en totes les utilitats que tindrà ni en com la farà servir el consumidor final”, diuen Pastor i Gómez.

 ??  ?? La tecnologia de blockchain o cadena de blocs facilita un registre de dades inalterabl­e i descentral­itzat en xarxes pseudoanòn­imes
La tecnologia de blockchain o cadena de blocs facilita un registre de dades inalterabl­e i descentral­itzat en xarxes pseudoanòn­imes
 ??  ??
 ?? COLIN ANDERSON / GETTY ??
COLIN ANDERSON / GETTY

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain