Turismofòbia contra turismofília
La combinació de l’atractiu de la ciutat i la por del terrorisme, que pot haver provocat la deserció del turisme en moltes ciutats i regions competidores de Barcelona, fan que en alguns carrers de la capital catalana trobar un nadiu sigui una missió gairebé impossible. Tant aquesta Setmana Santa com en ple hivern. I atenció amb el que pot passar aquest estiu. Davant aquest fenomen, els barcelonins mostren símptomes d’esgotament evidents. Alguns odien el turisme, però la majoria, fins i tot els que manifesten que n’estan farts, admeten que no poden viure sense, que Barcelona el necessita.
Aquesta contradicció aparent, la curiosa cohabitació entre turismofòbia i turismofília, es posa en relleu a l’informe de l’activitat turística del 2016 que el govern municipal presentarà a la comissió d’Economia de dimarts vinent. L’informe inclou una enquesta sobre la percepció que els barcelonins tenen d’aquesta activitat, responsable oficialment del 15% del PIB de la ciutat (de fet, d’uns quants punts més), que revela que gairebé el 86,7% dels entrevistats consideren que el turisme és beneficiós per a la ciutat. Malgrat això, el mateix sondeig, que l’Ajuntament fa cada any, indica que el 48,9% dels residents entenen que la Barcelona turística ja està arribant al límit de la seva capacitat. En canvi, un percentatge molt similar de barcelonins (47,5%) opinen que la capital catalana ha de continuar atraient més visitants.
L’anàlisi dels resultats de l’enquesta
mostra quins són els barris de la ciutat on la resistència al turisme de masses va guanyant més adeptes. Són, per aquest ordre, el Barri Gòtic, la Vila de Gràcia, la Vila Olímpica del Poblenou, la Barceloneta, Sagrada Família, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, Sant Antoni i la Salut. En tots, més del 60% dels veïns
consideren que Barcelona està a punt de superar el sostre màxim de turistes que seria raonable. A més a més, i, malgrat que dos de cada tres barcelonins no creuen que el turisme estigui condicionant els preus –sobretot de l’habitatge– als seus barris, en aquestes zones més congestionades de la ciutat una gran majoria de residents
sí que opinen que l’èxit turístic està disparant els preus. En el cas del Gòtic i la Barceloneta, vuit de cada deu entrevistats en aquesta enquesta –en què han participat gairebé 5.000 persones– sostenen aquesta afirmació.
A més de demanar l’opinió als residents, l’Ajuntament, com fa anys que fa, ha preguntat a més de 6.000 turistes què pensen de la ciutat. La puntuació voreja l’excel·lent (un 8,7 sobre 10), cosa que explica en gran part que Barcelona sigui una ciutat de turistes repetidors. Quatre de cada deu turistes entrevistats l’any passat havien visitat la capital catalana almenys tres vegades, tot i que un 47% dels visitants van tenir la seva estrena barcelonina el 2016.
L’informe municipal recopila, d’altra banda, una sèrie de dades estadístiques, moltes ja conegudes, que permeten fer-se una idea de la magnitud assolida pel turisme a Barcelona. Només els hotels van allotjar gairebé 7,5 milions de clients, que van sumar gairebé 20 milions de pernoctacions (cap mes de l’any no va baixar del milió de nits d’hotel). El nombre de passatgers a l’aeroport (més de 44 milions) es va incrementar un 11,2% el 2016 respecte del 2015, i alguns dels punts d’atracció turístiques més destacats de la ciutat, com la Sagrada Família i la Pedrera, van registrar creixements superiors al 20%. Són xifres espectaculars, però, si no les coses no s’espatllen, quedaran petites al costat de les del 2017. El gener passat, per exemple, es van consumir un 15,9% més de nits d’hotel que el mateix mes del 2016. I al febrer el creixement va ser del 8,6%.
La meitat dels residents pensen que la ciutat no admet més visitants; l’altra meitat creuen que sí