Mones sense modernitats
El pa de pessic de crema o mantega té un competidor: els pastissers aposten per refinar la tradicional cristina, brioix amb ous durs
Reconeixen els pastissers que es van cansar de complicar-se la vida i experimentar amb textures, formes complexes o ingredients sorprenents. Que fa anys van deixar de tirar la casa per la finestra per elaborar mones caríssimes, com en els bons temps, que es quedaven a l’aparador o a les lleixes de la botiga per acabar foses a l’obrador. Ja fa unes quantes temporades, ho confessen, que el que més sortida té són les figures de xocolata, que ronden entre els 20 a 60 euros, la majoria de personatges simples pensats per als més petits.
Amb el pastís, l’únic que es ven el dilluns de Pasqua, ja que qui compra figures de xocolata ho sol fer amb temps, les tendències també van cap a la simplicitat. “Quan s’acosta la Pasqua els clients es tornen més clàssics que mai”, explica el pastisser Oriol Balaguer, que assegura que torna la tradicional cristina, el brioix rústic que antigament es decorava amb tants ous durs com anys havia complert el fillol o la fillola i que en alguns llocs s’acostumaven a trencar al front de la persona més pròxima mentre es deia: “Aquí pica, aquí cou, aquí et trenco la closca de l’ou” .
Balaguer explica que continua creant algunes figures artístiques “per als quatre clients a qui els fa il·lusió, però la veritat és que he acabat apostant per mones molt infantils, que és el que la gent vol. Aquest any, però, m’he animat a fer una mona-cafetera perquè els nens hi interactuïn introduint cereals i batut de xocolata per preparar-se un esmorzar”.
Els pastissers han optat per refinar la tradicional cristina, que van posar de moda els forns artesans
La tornada del pastís clàssic de brioix, la cristina, que van començar a imposar fa uns anys els forns artesans amb la idea de treure partit a la Pasqua -i alguns clients a les pastisseries del barri- a un preu assequible, ha acabat convencent els mateixos pastissers, disposats a recuperar la seva clientela amb un producte ben elaborat i una mica més refinat que el de moltes fleques.
A les dues botigues de Canal (Barcelona), han aprofitat l’empenta que va suposar per a ells guanyar el concurs del millor croissant d’Espanya per explorar el terreny de la brioixeria a la recerca d’una cristina més delicada i lleugera, que decoren amb vistosos ous pintats a mà. “En el seu origen era un brioix, que a poc a poc es va anar deteriorant i ara hem millorat, fins al punt que comparteix protagonisme amb les genoveses, com anomenem el pa de pessic de mantega o de crema”, explica Marc Muñoz. Malgrat que molts barcelonins prefereixen regalar als fillols la figura de xocolata que el pastís, que solen comprar els pares, en ciutats com Solsona (Lleida), on molts nens reben una mona del padrí i una de la padrina, el pastís continua sent el que és primordial, segons expliquen a Massana, “sempre amb una figureta o algun ninot de moda”.