Festival de sèries: el sud es reivindica
Betu Martínez i Víctor Sala confien que la 4a edició del Serielizados Fest posarà Barcelona al mapa dels certàmens sobre ficció televisiva
Van començar al febrer del 2014 amb un festival de cinc hores i 400 assistents. L’any passat, a la tercera edició del Serielizados Fest, la programació ja ocupava quatre dies i s’havia passat a 3.500 assistents. Betu Martínez i Víctor Sala són els artífexs que Barcelona disposi d’una cita anual per a una de les comunitats que més ha crescut els darrers anys: la dels serièfils.
La setmana que ve, del dimecres 19 al dissabte 22, la quarta edició del festival ocuparà diversos espais de la ciutat on es projectaran sèries (amb l’estrena de capítols inèdits de Fargo, Nit i dia o la revelació noruega Valkyrien), es faran xerrades, s’emetran documentals i s’homenatjarà Chicho Ibáñez Serrador, pare de la ficció de terror a Espanya, i Twin Peaks, un mes abans del seu retorn. I tot això, per primera vegada, amb un país convidat, Itàlia.
“Aquest festival sorgeix com
l’extensió de la revista en línia Serielizados, que va ser el meu treball de final de carrera”, explica Betu. Juntament amb Víctor van decidir anar mes enllà i crear un esdeveniment a Barcelona que aglutinés tots els aficionats a les sèries televisives. La primera edició va consistir en una tarda amb quatre activitats i unes quantes projeccions, però ja van oferir l’estrena d’una sèrie francesa, Ainsi soient-ils
(Churchmen), “que avui encara és inèdita aquí”, apunta Betu. Aquesta edició ja sintetitzava les bases del festival que tenien al cap: projecció d’una sèrie d’estrena a Espanya com a reclam, una tertúlia sobre el fenomen de les sèries, una secció dedicada a les websèries locals “i una part més humorística que sempre ens ha agradat tenir”, assenyala Víctor.
A la segona edició van fer un pas endavant gràcies a la injecció econòmica rebuda perquè va ser un dels guanyadors del premi Artsy de Movistar destinat a festivals culturals emergents. “Aquests diners van ser l’empenta que ens va permetre pensar que podíem portar al festival Dan Harmon, el showrunner de Community”, explica Víctor. “Convidar creadors de sèries és bàsic per fer-se un lloc”, expliquen abans de confessar que els fa molta enveja veure com se celebren molts festivals de sèries al nord d’Europa, a ciutats com Goteborg o Hèlsinki. “Hi ha un ecosistema de certàmens molt ben teixits que creen indústria i que ajuden i fomenten l’exportació del seu contingut a Europa i als Estats Units, però aquí al sud, exceptuant França, no tenim aquesta xarxa i és el forat que nosaltres volem omplir”, explica Betu.
La tercera edició, feta l’any passat, va ser la de la consolidació, ja que va tenir com a convidat David Simon, el creador de The wire .Va ser el primer nom que van escriure a una llista en blanc d’objectius i per sorpresa seva el desig es va convertir en realitat i Simon va posar al mapa el Serielizados Fest. Ara els queda el repte de mantenir-se a dalt de tot i en aquesta quarta edició han organitzat un festival més coral i més centrat en Europa, amb Itàlia com a país convidat, amb la presència de ficcions, com ara The
young Pope, Gomorra o 1992, i d’alguns dels creadors com Tony Grisoni, Leonardo Fasoli, Maddalena Ravagli i Ludovica Rampoldi.
Aquest viratge cap a Europa és definitiu? “Europa ha vingut aquí per quedar-s’hi –afirma Víctor–. Nosaltres veiem moltes ficcions
europees, de les quals moltes no tenen res a envejar de les nord-americanes. Compartim més preocupacions i problemes amb un italià que amb un americà, per això hem d’abraçar que sèries com Gomorra vinguin a Barcelona a parlar de la màfia italiana”.
El festival tindrà una inauguració oficial de luxe amb l’estrena del primer episodi de la tercera temporada de Fargo, que ha estat possible gràcies a la col·laboració de Movistar+. El nordic noir també hi serà present amb l’estrena de la sèrie noruega Valkyrien, tot un èxit al seu país: “És una ficció que s’allunya de l’estètica del gènere a què estem acostumats en què les imatges són fosques i gèlides i hi ha molts assassinats i investigacions enmig del fred”. Valkyrien tracta d’un metge que té la seva dona malalta i com que no troba solució a la malaltia, decideix crear un quiròfan clandestí en una estació de metro abandonada a Oslo. “És una sèrie que s’apropa més a l’estil de Breaking bad que al d’un noir clàssic com Forbrydelsen o Bron/Broen”, compara Betu.
De la resta del festival, destaquen dos documentals que analitzen l’impacte social i cultural de la televisió i les sèries. Es tracta de The last laugh, que planteja si es pot fer humor al voltant de l’holocaust amb la intervenció de còmics com Mel Brooks, Sarah Silverman, Louis CK o Ricky Gervais, i David wants to fly, que s’endinsa en l’estranya relació entre el creador de Twin Peaks, David Lynch, i un centre de meditació trascendental hindú.
El repte al qual s’enfronten ara els organitzadors és “que a la gent li passi com al Primavera Sound, que va a veure tres grups i n’acaba descobrint deu més”. L’allau de sèries que s’estrenen cada any pot acabar tenint un efecte negatiu i per això Betu apunta que “com que és impossible veure-ho tot, la gràcia ara és trobar joies perdudes i aquesta vol ser precisament una de les virtuts del Serielizados Fest”.
La idea de convidar a partir d’ara un país va lligada a aquesta idea de descobrir a l’espectador noves ficcions: “Que vinguin al festival per The young Pope, potser la ficció més coneguda i actual, i acabin descobrint 1992 o Gomorra... o Paquita Salas”. El seu objectiu és ser prescriptors en aquest sentit “i que la gent ens faci confiança i vinguin a veure Valkyrien simplement perquè l’hem seleccionat”.