“Eduquem bé si després només vota la meitat de la gent?”
Daniel Wilson, director del Project Zero de Harvard
Daniel Wilson lidera un dels fars més prestigiosos de l’educació, el Project Zero, centre d’investigació de Harvard des del 1967, i que ha estat dirigit, entre d’altres, pel pare de les intel·ligències múltiples, Howard Gardener. Com a bon faroner observa la maror que ha aixecat el vent de les noves tecnologies digitals que està transformant vertiginosament la manera en què treballem i ens relacionem. En aquest mar, les escoles sotsobren buscant el nou rumb que ha de portar els nens d’avui a adults adaptats a la societat de demà: “L’evidència és que ja no podem ensenyar com ho fèiem el segle passat”. Wilson va impartir una conferència al simposi internacional Barcelona, Educació, Canvi, organitzat recentment per Blanquerna, Jesüites Educació i el col·legi Montserrat. En la confusió del mar agitat, fa llum sobre diversos aspectes com el nou rol del mestre. Ha de ser un creador de condicions perquè l’alumne aprengui i ha de canviar la mirada cap al nen, que és un individu complet, no només un estudiant de determinades matèries. El desafiament, sosté Wilson, és que els alumnes vegin que el que aprenen els ajuda a comprendre el món. Perquè “de quina manera eduquem avui perquè només la meitat de la població es vegi impel·lida a elegir govern?”, reflexiona.
Què veu des de dalt del seu far?
És un temps apassionant i perillós. No havia passat mai una cosa semblant, que tanta gent tingui accés al coneixement. Milions de persones poden aprendre el que abans estava reservat a uns quants i tots podem aprendre qualsevol cosa gràcies a les noves tecnologies. No hi ha precedents en la història de l’evolució humana d’una etapa similar. S’imaginen l’alt potencial que hi ha de talent, creativitat i coneixement? Però alhora és un temps molt perillós. Resulta molt difícil distingir la veritat de la mentida i això pot ser explotat des de la maldat. La pregunta que ens hem de fer és com podem donar suport als joves per potenciar el seu talent però ajudant-los a adquirir sentit crític i capacitat d’anàlisi.
Quin paper tindran els professors en aquests canvis?
Més fonamental que mai. El rol del mestre ara és facilitar l’aprenentatge. No dic que deixi de donar coneixement. Això és el que es discuteix quan es parla de les metodologies d’innovació, una discussió ridícula i estèril. Esclar que cal donar coneixement! Si només s’experimenta el concepte de la gravetat, l’alumne no sabrà mai les bases científiques. Però el paper principal del mestre no és donar aquestes bases científiques, això és una petita part de la seva feina, la seva tasca és estimular la curiositat, les ganes d’aprendre i formar l’esperit crític.
Això significa canviar les pràctiques professionals tradicionals. Canviar és difícil, sempre hi ha riscos i costos. La legitimitat cap a on es va, al principi, no està gaire clara. I fa por. A més es fa necessària la cooperació i això exposa el mestre a una visibilitat que l’incomoda. “Com em veuen? Com em veig jo a mi mateix?” Cal recordar-los els valors de la seva vocació perquè estiguin disposats a canviar. Però si volem crear una cultura d’aprenentatge els professors l’han de practicar. Han d’explorar, experimentar, crear, cooperar, compartir... com el seus alumnes.
Què hem de saber per crear aquest clima d’aprenentatge en entorns que no el tenen gens? Hem vist dos factors clau que es repeteixen a tot el món. En primer lloc, el professor s’ha de sentir segur a l’hora d’arriscar-se. Ha de poder cometre errors sense ser qüestionat. I, en segon lloc, ha d’entendre que demanar ajuda serà necessari. Els mestres tanquen la porta de l’aula i treballen individualment. Això ja s’ha acabat. Han de treballar junts.
Aquesta transformació afecta tota l’educació formal.
En un estudi es va preguntar a milers de professionals, enginyers, arquitectes, advocats, periodistes... on havien après l’essència de la seva professió. Només una petita part va respondre que a la universitat. El 80% va construir el seu bagatge gràcies als col·legues, als intercanvis informals, a pràctiques a la feina... Oi que no la sorprèn si pensa en la seva pròpia experiència? L’educació traspassa les parets dels centres que la certifiquen. El que importa és aprendre i la capacitat per fer-ho.
Què cal ensenyar i com s’ha d’avaluar?
Ens oblidem que eduquem éssers humans complets, no uns alumnes de llengua o de matemàtiques. Miri, és un desastre que al meu país només voti el 46% de la població. Quina mena d’educació hem donat perquè la gent no estigui implicada en l’elecció del seu govern? L’aprenentatge de les assignatures com la llengua o les mates només representa una petitíssima part del desenvolupament d’un individu. Han d’existir, hem d’avaluar-les? Esclar que sí! Ara bé, és el més important? Doncs no. I aquestes avaluacions, sent una ínfima part, fan molt desgraciades moltes criatures de tot el món. Deixem de fer-ho així! Centrem-nos en la qualitat de les experiències a l’aula. Que els alumnes vegin que el que aprenen els ajuda a comprendre el món i el que fan i diuen impacta en el seu entorn. I que s’avaluï en aquests termes: Com és aquest nen? Com ha progressat
en la seva singularitat? Com es mou en la comunitat? I la resposta no hauria de ser l’opinió d’un tutor sinó la conclusió d’un conjunt de mestres, després d’analitzar tot el que el nen ha fet: treballs, exàmens, dibuixos, exposicions, actuacions, relacions en el grup... Per això jo dic que els mestres han de ser com antropòlegs.
Existeix un model d’innovació determinat?
No, depèn dels valors de cada col·lectivitat. Però no val innovar per innovar. Qualsevol canvi ha d’estar fonamentat en els valors en què creu aquella comunitat. I està bé la diversitat per poder elegir. És riquesa. Hi ha pares que confien en les escoles innovadores i d’altres en les escoles tradicionals i tot això està bé. Això sí, hi ha coses que totes, tinguin el projecte que tinguin, han d’abordar, com són els idiomes, el lideratge, la col·laboració...
MESTRES O ANTROPÒLEGS “L’avaluació per matèries ens dona només una ínfima part del que un nen aprèn”
CULTURA DE L’APRENENTATGE
“Els professors també han d’explorar, experimentar, crear, cooperar...”