Subvencions de doble cara

Els llibreters de La Calders qüestionen certs ajuts públics al sector

Les memòries de llibreters són un gènere molt estimat pels lectors, encara que un cert pudor faci que no es prodiguin massa. Però hi ha títols com En compañía de genios de Frances Steloff o l’epistolari 84, Charing Cross road d’Helene Hanff, que han marcat diverses generacions. L’editorial Comanegra acaba de publicar Informe de lectura, títol que, encara que jugui a despistar, és el testimoni dels dos llibreters de La Calders, Isabel Sucunza i Abel Cutillas, explicant com van muntar el seu establiment, en dos textos que van molt més enllà i es converteixen en un assaig sobre el paper de les llibreries, una crònica i retrat sentimental d’un moment històric de Barcelona i un exercici de literatura del jo.

El nou tipus de llibreria que simbolitza La Calders no s’entén sense la irrupció de les petites editorials independents, amb qui estableixen complicitats, barrejant-se segells joves amb d’altres de veterans: d’Asteroide a Impedimenta, passant per LaBreu, Poncianes, L’Altra, Club Editor, Minúscula, La Fuga, Anagrama...

Els fundadors de La Calders van tirar endavant el seu projecte d’empresa sense tenir en compte eventuals subvencions, i fins i tot en critiquen algunes. Per exemple, el segell de qualitat Llibreria de Referència, una iniciativa del Gremi de Llibreters i la Generalitat per la qual les llibreries que passin un examen podran lluir aquest adhesiu a la porta. “L’examen el feia una empresa privada que cobrava 600 euros per cada centre –explica Sucunza–. La Generalitat paga aquests 600 euros cada tres anys per cada llibreria que s’hagi d’examinar. Tenint en compte que el mapa de llibreries l’integren més de 800 establiments, suposava una quantitat molt elevada de diners que passaria directament del fons públic al privat sense tenir gens assegurat que l’adhesiu en qüestió servís d’alguna cosa”, perquè no està clar que atregui clients. Una consideració diferent, molt positiva, els mereixen els ajuts concrets a activitats culturals perquè generen vida, moviment “i sí que porten efectivament clients”.

Abel Cutillas porta a col·lació un tema del qual s’ha parlat poc: les noves llibreries han interconnectat com mai els mons de la literatura en català i castellà, convertint-los tots dos en una cosa cool. “Barcelona ha estat una ciutat culturalment segregada”, deixa caure, “amb dos espais culturals paral·lels, més o menys permeables”, és a dir, més que una ciutat bilingüe, “una ciutat on conviuen dos monolingüismes culturals”. Una dinàmica que s’està dissolent en els nous espais de trobada: “La gent s’està començant a trobar, s’està començant a llegir”. I els prejudicis desapareixen amb el coneixement mutu: “Posa Blai Bonet o Mercè Rodoreda i a veure qui s’atreveix a parlar de cultureta”, apunta Cutillas.

“Els mons de la literatura en català i en castellà s’estan tornant a trobar”