L’altra batalla del ‘Gernika’
El poeta Juan Larrea, que va participar amb Max Aub, José Bergamín i Corpus Barga, al Pavelló de la República a París, va dir que certes autoritats republicanes van intentar retirar el Gernika de Picasso per considerar-lo “antisocial, ridícul [i] totalment inadequat a la sana mentalitat proletària”. Els agradava més Avions negres, d’Horacio Ferrer, el mateix tema, però en llenguatge realista, que entenia tothom, barreja d’estampa numantina i La llibertat guiant el poble de Delacroix. El representant del govern basc (Ucelay) va quedar horrotitzat (“són només 7 x 3 metres de pornografia que es caguen en Gernika, en Euskadi i en tot”). Estalinistes i nazis coincidien en la seva condemna a l’art no realista. Els comunistes tenien com a dictat estètic el realisme socialista i els nazis perseguien el que anomenaven “art degenerat”. Max Aub va haver d’anar a totes en el seu discurs als treballadors del pavelló: “si el quadre de Picasso té algun defecte, és que resulta massa real, atroçment veritable”. Buñuel, que havia abandonat el grup surrealista per sotmetre’s a la disciplina del Partit Comunista, va dir que el quadre tampoc no li feia gràcia, ni a ell, ni a Bergamín ni a Alberti, encara que després el defensessin. El poc fiable Josep Renau, director general de Belles Arts, va arribar a dir que va amenaçar Dolores Ibarruri de dimitir si retiraven el Gernika. Des de França, Cahiers d’Art i Paul Éluard també es van implicar a defensar el quadre. La campanya per justificar l’art de Picasso va ser àrdua. La republicana Hora de España va haver de publicar articles didàctics aclarint que l’art d’avantguarda era el més realista de tots perquè afegia dimensions interiors de realitat que escapaven a l’ull fotogràfic, que només veu la superfície, i que Picasso, malgrat que no va posar els peus a Espanya des del 1936, havia tingut el coratge de posar la seva fama internacional al servei del poble en lloc de girar-li l’esquena, com el d’altres intel·lectuals espanyols.