Posi un Busquets en la seva vida
Els aficionats culers no han d’entendre tot el que li passa al seu equip. Com es pot marcar gols amb tanta facilitat i quan més necessites mantenir l’avantatge més feble et mostres defensivament? Crec que ahir la responsabilitat va anar a parts iguals de la Reial Societat de Eusebio i del Barça: el matís de la verticalitat debilita la capacitat defensiva del rival tant sí com no, i els contraris saben allunyar el joc de la pressió de Busquets. Massa informació vàlida per als analistes de la Juve.
La Reial d’Eusebio.
És un plaer veure jugar aquest equip en la seva fase ofensiva. Fa moltíssimes coses bé, accions que mostren molt de criteri futbolístic. I potser això és el més bonic: veure com unes transicions ofensives estan sustentades en una filosofia futbolística més enllà de la capacitat innata dels seus jugadors. El desplegament ofensiu s’elabora des de la serenitat en el joc, en què sempre preval el bon gust abans que l’obsessió per la velocitat et pugui portar a la precipitació. S’aprecia cada vegada que els seus jugadors reben l’esfèrica en la necessitat de no fer una passada si prèviament no s’ha fet el control orientat que faciliti dos conceptes: que no es faci la passada fins que no sigui en les condicions adequades, i no generar una pausa, però sí un cert alentiment del joc que permet l’expansió de la jugada ja que dona temps a altres jugadors per a incorporar-s’hi. Segurament ahir vau veure una Reial que quan el Barcelona es va replegar adequadament va saber iniciar la jugada per una banda per acabar-la per l’altra. Tot gràcies a aquest mecanisme de control del joc. És una espècie d’evolució com en un partit de rugbi. Però que encara que li atorga molt de valor ofensiu també fa que tant jugador al front els debiliti defensivament i per això encaixen tants gols.
Allunyar el joc de Busquets.
Ahir en el tercer gol del Barcelona va tornar a passar allò de sempre. Atac local finalment fallit, però davant de la recuperació de la Reial i el seu intent de jugar la pilota va aparèixer Busquets, va robar l’esfèrica per donar-li a Messi, aquest va assistir a Alcácer i va arribar el gol. Aquesta va ser, és i serà sempre la millor acció del Barcelona. Ja que alhora que avorta una jugada d’atac del rival, li serveix per agafar-lo descol·locat i marcar-li un gol. Una jugada que adquireix alhora el màxim valor defensiu i el màxim valor ofensiu. Per això la primera norma de qualsevol equip que s’enfronti al Barcelona és procurar l’allunyament de Busquets de la sortida de la pilota posterior a la recuperació del Barcelona. I el millor, sens dubte, és buscar l’evolució de la jugada per una de les bandes i que al seu torn el jugador que busca la passada ho faci sempre en qualsevol dels espais que siguin a l’esquena de Sergio. I en aquest intent dels blaugrana d’aconseguir la recuperació de la pilota amb la pressió, hi ha un primer pas endavant que si el rival ha sortit per la banda resulta que acaba allunyant els migcampistes blaugrana del replegament.
La jugada del 3-1, nascuda d’una recuperació de Busquets, té el màxim valor defensiu i ofensiu