Els brots d’Alcácer
Paco Alcácer amb prou feines s’havia manifestat. Algun gol dispers després de fallar-ne alguns de clamorosos. Alguna pinzellada insuficient. Una presència poc menys que testimonial malgrat els 30 milions invertits. Sorprenentment, ha estat allunyar-lo de l’epicentre de l’ofensiva i mostrar brots verds. A Granada va jugar enganxat a la dreta, com Salinas i Lineker en la seva època. I ahir a la nit, el dia en què Robert Fernández va confirmar l’interès blaugrana per repescar Deulofeu, es va escorar a l’esquerra per cobrir l’absència de Neymar. Allà va evocar, en certa mesura, un altre exblaugrana que venia del València i que va haver de buscar-se la vida com a fals extrem per aquell costat: David Villa. Tant en un costat com en l’altre, almenys Alcácer es va deixar anar. Va encertar i va fallar. Però va cridar present. No va ser un zero ni una mitja nosa, sinó que es va veure un jugador actiu, que va perseguir la seva fortuna i que va participar en els tres gols del Barcelona. Va fer un cacau, va provar un cop de taló, va fer una espifiada colossal i va fer un gol. No es va veure superat
El valencià s’ha manifestat des de la banda en un equip calamitós sense pilota
per les circumstàncies (al contrari que André Gomes). Va demostrar que no és un destraler, encara que la seva temporada d’aterratge al Camp Nou hagi estat duríssima i les seves oportunitats, no gaires, sempre a l’ombra del sacrosant trident. El valencià no ha dit en tota la campanya ni una paraula més alta que l’altra i ha intentat adaptar-se a un ecosistema particular, no només per l’estil de joc sinó perquè competeix amb tres jugadors que semblen insubstituïbles. L’únic que té sempre tota la informació i que segueix els entrenaments és l’entrenador, però ara cal fer-se una pregunta: en algunes trobades, potser les de menys nivell, no hauria merescut Alcácer sumar minuts? Això li hauria servit per agafar més confiança i per refrescar les cames dels primers espasa, perquè arribessin amb més energia i poguessin treballar no només amb pilota. Perquè sense pilota el Barça segueix sent una calamitat.